Notícies
Inici  >  Notícies > Pilar i Aurora Cayero: «Ningú neix sent mala persona; s’hi torna, una...

Pilar i Aurora Cayero: «Ningú neix sent mala persona; s’hi torna, una mica, per les circumstàncies»

En una barreja trepidant de drama i comèdia, les germanes Cayero encarnen diversos personatges cadascuna i alternen rols tant d’educadors com d’interns.

En una barreja trepidant de drama i comèdia, les germanes Cayero encarnen diversos personatges cadascuna i alternen rols tant d’educadors com d’interns.

Pilar Cayero: «Ningú neix sent mala persona; s’hi torna, una mica, per les circumstàncies».

Pilar Cayero: «Ningú neix sent mala persona; s’hi torna, una mica, per les circumstàncies».

Aurora Cayero: «Tenim un objectiu doble: sobretot, i en primer lloc, donar veu a aquests nois i noies que la societat invisibilitza, i també donar a conèixer aquesta professió que la majoria de persones ignora».

Aurora Cayero: «Tenim un objectiu doble: sobretot, i en primer lloc, donar veu a aquests nois i noies que la societat invisibilitza, i també donar a conèixer aquesta professió que la majoria de persones ignora».

Les germanes Cayero han trobat en el teatre la millor manera d’explicar les grandeses i les misèries de la seva dilatada experiència en centres de menors de règim tancat.

Les germanes Cayero han trobat en el teatre la millor manera d’explicar les grandeses i les misèries de la seva dilatada experiència en centres de menors de règim tancat.

En finalitzar l’obra, les dues germanes van obrir un torn obert de paraules i van respondre les preguntes i inquietuds del públic.

En finalitzar l’obra, les dues germanes van obrir un torn obert de paraules i van respondre les preguntes i inquietuds del públic.

08/04/2019

Entrevistes

«Hem après més coses de la professió en aquesta hora i escaig que en tot el primer quadrimestre del grau». Així resumia una estudiant d’Educació Social l’experiència d’haver vist l’obra Darrere la porta, un espectacle escrit, dirigit i interpretat per Pilar i Aurora Cayero, dues educadores socials que han trobat en el teatre la millor manera d’explicar les grandeses i les misèries de la seva dilatada experiència en centres de menors de règim tancat. En una barreja trepidant de drama i comèdia, les germanes Cayero encarnen diversos personatges cadascuna i alternen rols tant d’educadors com d’interns.

La Facultat d’Educació va tenir l’encert de programar l’espectacle coincidint amb el Dia Mundial del Teatre i convidar-hi tots els alumnes. L’èxit de la convocatòria va superar qualsevol expectativa i l’espai es va quedar petit davant l’assistència massiva d’estudiants. En finalitzar l’obra, les dues germanes van obrir un torn obert de paraules i van respondre les preguntes i inquietuds del públic. Després, ens van explicar quins havien estat els seus motius per embarcar-se en aquest projecte creatiu.
 

 

En quin moment vau decidir portar a l’escenari la vostra experiència com a educadores?

Aurora Cayero: Se'm va acudir durant una mudança. Fent les caixes vaig trobar una llibreta amb les anotacions que havia anat fent quan vaig començar a treballar a Justícia. A mi m’agrada molt escriure —de fet, aquesta és la segona obra de teatre que escric— i, al principi, arribava a casa tan impactada amb el que m’havia passat a la feina que necessitava apuntar frases com «La meva mare té catorze gossos i els estima més que a nosaltres» o «A la mare no la vaig matar jo, la va matar el meu padrastre», que és el cas d’un xaval acusat de doble homicidi perquè quan la policia va arribar a casa seva hi va trobar dos cadàvers, tot i que el noi sempre ha dit que a la mare no l’havia mort ell, sinó el seu padrastre. Trobar aquests apunts va ser la base. Li vaig dir a la meva germana que teníem un material molt potent i que havíem de fer alguna cosa.


I la Pilar de seguida s’hi va apuntar? 

Pilar Cayero: Jo no havia treballat d’actriu a una escala tan professional com l’Aurora, que havia fet televisió i cinema, però tinc la carrera de música i havia fet molts bolos, de manera que em vaig deixar convèncer fàcilment.


Quin és l’objectiu últim de l’obra?

A. C.: Tenim un objectiu doble: sobretot, i en primer lloc, donar veu a aquests nois i noies que estan tancats i que la societat invisibilitza. Però també volem donar a conèixer aquesta professió que la majoria de persones ignora. No tenen ni idea de l’existència d’aquests centres i aquest desconeixement fa que no entenguin quina és la nostra feina.


Combineu escenes d’una cruesa extrema amb episodis carregats d’humor. El dia a dia als centres és realment així?

A. C.: Sí. Volíem que l’obra fos, precisament, un reflex fidel de les situacions a què s’enfronten diàriament els joves i els educadors d’aquests centres. Totes les històries són reals, han passat tal com les expliquem. Hem aprofitat vivències viscudes en primera persona i també d’altres que ens han explicat col·legues als quals admirem profundament.

P. C.: L’obra posa en relleu que la realitat és molt diversa i que, si bé és cert que hi ha educadors que són extraordinàriament humans, també n’hi ha d’altres que són més egoistes o estan més cremats. I passa el mateix amb els nois i noies. El ventall és molt divers: n’hi ha que saps que seran delinqüents tota la vida, i n’hi ha d’altres que, per exemple, gràcies a estar al centre podran com a mínim treure’s l’ESO.


Com a espectadora, l’obra m’ha servit per trencar amb alguns prejudicis que tenia. Confesso, a més, que els interns m’han despertat més empatia que segons quins educadors.

P. C.: Sí?


Sí. Se m’han posat a la butxaca.

P. C.: Som del parer que si la societat fos d’una altra manera i aquests xavals haguessin nascut en un altre entorn, amb uns altres valors, segurament no estarien tancats. Estem convençudes que ningú neix sent mala persona; s’hi torna, una mica, per les circumstàncies. 


Quin és el secret per no jutjar algú que saps que ha comès un homicidi o una violació?

A. C.: Entendre que aquests nois ja han estat jutjats. A nosaltres no ens pertoca ni jutjar-los ni fer que paguin pel delicte que han comès. Si no, ens hauríem fet jutges o policies. No mirem els expedients dels nois; senzillament intentem que el temps que estan allà el passin de la millor manera possible.


Quin consell donaríeu als estudiants d’Educació Social?
A. C.: Que tinguin molta mà esquerra i sentit comú. I que decideixin, d’acord amb les seves característiques personals, quin és el model d’educador que volen ser. I que abaixin expectatives i no creguin que canviaran la vida d’aquests nois.

P. C.: També els diria que no es cremin, i que si en algun moment senten que necessiten parar i agafar aire, que ho facin. Jo durant molts anys he treballat sis mesos a l’any, i l’altre mig any me l’he passat viatjant. És una manera d’oxigenar-se i tornar renovat.


És una mica desmoralitzador.

P. C.: No. És realista. Quan vaig a treballar, el que espero és que aquell dia estiguem tots el millor possible. Al centre hi estan un temps, de pas, i és molt difícil canviar la vida d’aquests nois i noies si a les famílies i als barris no es fa una feina real per modificar la realitat en què es trobaran quan surtin del centre i tornin al seu entorn.

A. C.: Si després de veure l’obra els estudiants d’Educació Social no abandonen el grau, tindrem uns companys de feina fantàstics.


I per més dura que sigui la feina i malgrat el talent artístic que teniu, continueu treballant d’educadores socials.

P. C.: És que és vocacional... Els xavals, quan entro amb la guitarra i els canto alguna cosa —perquè la música sempre m'ha anat molt bé per establir dinàmiques positives amb el grup—, sempre em diuen: «Mola que siguis educadora, però què hi fas aquí? Ves a Operación Triunfo!».

A. C.: En el meu cas és pitjor, se'n foten: «Doncs sí que et va malament fent d'actriu, que has d'estar aquí aguantant-nos».

 

Comparteix-la a:
| Més |
  • Segueix-nos:
  • botó per accedir al facebook de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al twitter de la universitat de barcelona
  • botó per accedir a l'instagram de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al linkedin de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al youtube de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al google+ de la universitat de barcelona
  • ??? peu.flickr.alt ???
Membre de la Reconeixement internacional de l'excel·lència HR Excellence in Research logo del ∞ - League of European Research Universities logo del bkc - campus excel·lència logo del health universitat de barcelona campus

© Universitat de Barcelona