El cicle Debats UB: Catalunya i Espanya posa en relleu la importància social dels mitjans i les dificultats que afronten els professionals de la informació

Després dʼuna introducció a càrrec de la vicerectora d'Igualtat i Acció Social, Maite Vilalta, el vicerector de Comunicació, Francisco Esteban, que ha moderat el debat,  ha donat pas a la conferència de Joan Maria Morros, degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya. Morros ha subratllat que «per prendre decisions i votar lliurement, els ciutadans han de tenir el ventall més ampli dʼinformació», i per això és tan important la tasca dels periodistes. A continuació, ha recordat els principis del codi deontològic de la professió i ha començat a explicar alguns factors que amenacen la tasca dels professionals dels mitjans de comunicació. Ha fet referència a «la xacra de la precarietat» en les plantilles dels mitjans, a les prejubilacions de periodistes amb experiència que podrien fer aportacions importants per a lʼanàlisi de realitats complexes com la catalana, o a la pèrdua de lʼespecialització a les redaccions.

També ha dedicat una part de la seva intervenció a parlar de la influència de les xarxes socials i dʼInternet en el periodisme. Encara que ha considerat aquests espais com una oportunitat, també ha explicat que comporten un alt grau dʼimmediatesa: «El consumidor dʼinformació sʼha tornat impacient, cada cop les informacions caduquen abans». Igualment, ha afirmat que «la interacció entre mitjans i xarxes ha tingut un pes important en la situació a Catalunya». Segons el degà del Col·legi de Periodistes, escriure amb el nombre de caràcters màxim dʼuna piulada «convida al reduccionisme i a la demagògia». Després de referir-se al fenomen de les notícies falses o fake news, Morros ha conclòs que «els mitjans han de ser els garants que la informació que arriba als ciutadans sigui veraç i contrastada». «Ens ha dʼimportar a tots defensar els mitjans», ha dit.

A continuació, ha intervingut Ramón Reig, professor de la Facultat de Comunicació de la Universitat de Sevilla, que ha parlat de diversos elements que determinen «greument» el treball dels periodistes: la propietat dels mitjans de comunicació, la publicitat, la política, el procés de producció de les notícies, els públics o, fins i tot, com alguns periodistes fan «propaganda» en la seva tasca als mitjans. «La vella censura del llapis vermell ha deixat pas a la intoxicació en la informació», ha explicat Reig. «La tendència en la comunicació és la unió entre lʼentreteniment i el món de les comunicacions», també ha subratllat.

Joan Julibert, professor del grau de Comunicació i Indústries Culturals de la UB, ha criticat que a vegades els mitjans de comunicació a Catalunya «tenen més la intenció de convèncer que dʼinformar». «Els mitjans de comunicació ens hem de creure que som el quart poder, i per això hem de tenir independència», ha remarcat. Segons ha dit, el periodista no té per què «satisfer» la seva audiència, i que cal tenir en compte que «la mentida serà més seductora que la veritat perquè es configura per ser creguda i perfectament consumida». Finalment, ha recordat que «tenir més seguidors a les xarxes socials no vol dir necessàriament tenir més credibilitat».

Marta Lasalas, també professora del grau de Comunicació i Indústries Culturals de la UB, ha començat a seva intervenció assenyalant que «el procés a Catalunya arriba en un context molt greu de crisi dels mitjans i de credibilitat». Ha apuntat que tots els mitjans, també els de Madrid, han de plantejar-se si fan «periodisme de trinxeres». Així mateix, ha remarcat que ens trobem en un moment de canvi tecnològic que obliga els periodistes a una «lluita constant contra lʼerror i a intentar ser al màxim de rigorosos possible». Com a element positiu ha destacat que les peces periodístiques amb un bon nivell dʼanàlisi «són més llegides». «Els lectors agraeixen aquest treball dʼanàlisi», ha afirmat.

Lydia Sánchez, professora de la Facultat dʼInformació i Mitjans Audiovisuals de la UB, ha explicat en la seva intervenció com lʼésser humà té un biaix cognitiu: «Estem dissenyats de manera que la nostra cognició busca aquella informació que més encaixa en el que creiem». «El nostre raonament està dissenyat més per persuadir i manipular que per descriure la realitat», ha afirmat, i ha defensat que els mitjans haurien de contrarestar aquesta tendència psicològica. Per això, ha recomanat mesures tant en la regulació dels mitjans i lʼestructura del sistema comunicatiu, com dʼaltres de relacionades amb la cognició. «El problema de fons és que vivim en un moment de crisi, de postveritat, i avui el repte dels mitjans i de la societat sencera és fer front a aquestes impostures», ha conclòs.

Aquesta ha estat la segona sessió de la nova edició del cicle #DebatsUB, que va començar el novembre passat amb la taula rodona «La sentència del Tribunal Suprem: anàlisi jurídica». El curs passat ja es va fer una primera edició del cicle, amb un total de set sessions.

Els #DebatsUB responen a la voluntat de la Universitat dʼesdevenir un punt de trobada de les diferents sensibilitats que existeixen en la nostra societat i dʼincentivar la discussió i lʼús de la paraula per afavorir lʼentesa, facilitar la comprensió dels conflictes i contribuir a la seva resolució. Al mateix temps, sʼaporta una visió acadèmica de les preocupacions socials que més angoixen la ciutadania, donant elements dʼanàlisi i fomentant la reflexió col·lectiva. Les tres sessions inicials de la primera edició de #DebatsUB sʼhan recopilat en un volum publicat per Edicions UB. Properament es publicaran els llibres corresponents a la resta de sessions del cicle.