Notícies
Inici  >  Notícies > El gavià de potes grogues adapta el seu cicle de vida anual a les activitats...

El gavià de potes grogues adapta el seu cicle de vida anual a les activitats humanes per alimentar-se

Els experts alerten que cal conèixer millor l’impacte ecològic de les espècies oportunistes en els ecosistemes naturals. Foto: Isabel Afán (EBD-CSIC)

Els experts alerten que cal conèixer millor l’impacte ecològic de les espècies oportunistes en els ecosistemes naturals. Foto: Isabel Afán (EBD-CSIC)

Durant un any, es va analitzar el moviment dels gavians amb tecnologia de telemetria al paratge natural de Marismas del Odiel, a Huelva. Foto: Isabel Afán (EBD-CSIC)

Durant un any, es va analitzar el moviment dels gavians amb tecnologia de telemetria al paratge natural de Marismas del Odiel, a Huelva. Foto: Isabel Afán (EBD-CSIC)

04/05/2020

Recerca

El gavià de potes grogues té una alta capacitat per adaptar-se a les activitats humanes i aprofitar-les com a font de recursos alimentaris durant tot l’any. Així es desprèn d’un article científic publicat a la revista Ecology and Evolution que té com a primer autor l’investigador Francisco Ramírez, de la Facultat de Biologia i de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la Universitat de Barcelona.


En l’estudi també hi participen els experts Josep Lluís Carrasco (Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la UB); Isabel Afán i Manuela González Forero (Estació Biològica de Doñana, EBD-CSIC); Joan Navarro (Institut de Ciències del Mar, ICM-CSIC) i Willem Bouten (Universitat d’Amsterdam, Països Baixos). Aquesta recerca forma part d’un projecte Talent-Hub que està finançat per l’Agència Andalusa del Coneixement.


Una espècie oportunista amb gran capacitat de dispersió

El gavià de potes grogues (Larus michahellis) és una espècie oportunista que s’alimenta d’una àmplia varietat de preses (peixos, crustacis, anèl·lids, restes orgàniques d’abocadors, etc.). En el marc del nou estudi, els experts van analitzar amb dispositius de seguiment remot (GPS) el moviment d’una trentena d’exemplars que nidifiquen al paratge natural de Marismas del Odiel (Huelva).


Els espècimens es van marcar amb dispositius GPS per obtenir la seva localització cada cinc minuts durant un any, des del moment de la cria —també durant tota l’època d’hivernada— fins a la següent època reproductiva. La localització exacta de cada un dels exemplars va permetre identificar quin ús feien del territori i quina relació tenien amb l’activitat humana. Com a resultat, l’equip investigador va poder fer un mapa detallat dels moviments dels ocells en l’espai i en el temps.


Canvis en el patró alimentari al llarg de l’any

Les conclusions de l’estudi revelen una relació estreta entre la distribució espacial dels gavians i la dels recursos d’origen humà durant tot l’any. «Les preferències dels gavians en l’ús d’hàbitats van canviar en gran mesura al llarg del cicle anual com a resposta probable a les restriccions que pateixen aquestes espècies al llarg del seu cicle fenològic: restriccions fisiològiques degudes a les diferències en la demanda energètica de cada període, i també restriccions temporals resultants de les fluctuacions en la disponibilitat de recursos alimentaris», apunta l’investigador Francisco Ramírez (UB-IRBio). L’expert assenyala: «L’extrema adaptabilitat d’aquesta espècie els permet modificar els hàbits alimentaris i l’explotació de diferents hàbitats per gestionar les dues limitacions».


En l’estudi, la ubicació precisa dels gavians es va comparar amb la informació sobre l’ocupació del sòl obtinguda en bases de dades d’elevada resolució. L’ús d’informació dels sensors a bord de satèl·lits —per quantificar la intensitat de les llums nocturnes artificials— va permetre relacionar els hàbitats explotats pels gavians amb l’activitat propera a nuclis urbans.


L’elevada capacitat de dispersió dels individus d’aquesta espècie, que ocupa àrees transfrontereres d’Espanya, Portugal o el Marroc durant el seu cicle anual, posa de manifest la necessitat d’esforços internacionals conjunts per restringir la disponibilitat de recursos alimentaris humans i millorar la gestió de l’espècie.

«El coneixement dels patrons de comportament al llarg de tot l’any en espècies oportunistes i d’àmplia distribució, com el gavià de potes grogues, resulta important de cara a avaluar els possibles impactes que aquestes espècies puguin ocasionar en els ecosistemes», conclou Ramírez.

Article de referència:



Ramírez, F.; Afán, I.; Bouten, W.; Carrasco, J. L.; Forero, M. G.; Navarro, J. «Humans shape the year‐round distribution and habitat use of an opportunistic scavenger». Ecology and Evolution, abril de 2020. Doi: 10.1002/ece3.6226
Comparteix-la a:
| Més |
  • Segueix-nos:
  • botó per accedir al facebook de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al twitter de la universitat de barcelona
  • botó per accedir a l'instagram de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al linkedin de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al youtube de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al google+ de la universitat de barcelona
  • ??? peu.flickr.alt ???
Membre de la Reconeixement internacional de l'excel·lència HR Excellence in Research logo del ∞ - League of European Research Universities logo del bkc - campus excel·lència logo del health universitat de barcelona campus

© Universitat de Barcelona