Notícies
Inici  >  Notícies > La UB participa en una recerca sobre les conseqüències psicològiques de la...

La UB participa en una recerca sobre les conseqüències psicològiques de la COVID-19 i del confinament en la població espanyola

 

 

25/05/2020

Recerca

La incertesa del 78 % de la població espanyola i el malestar psicològic del 46 % han augmentat durant el confinament. Així ho constata un projecte de recerca liderat per la Universitat del País Basc en què han participat la Universitat de Barcelona, la Universitat de Múrcia, la Universitat Miguel Hernández, la Universitat de Granada i la UNED, i que ha tingut el suport del Ministeri d’Universitats.

 

El confinament a la llar constitueix una situació sense precedents recents a Espanya, i és previsible que tingui un impacte important en el benestar físic i psicològic de la població. La paralització de l’activitat econòmica, el tancament de centres educatius i el confinament de tota la població durant setmanes ha suposat una situació extraordinària i amb múltiples estímuls generadors d'estrès. Aquesta recerca respon a la necessitat de disposar de dades precises sobre els efectes que ha pogut tenir la situació de pandèmia i confinament sobre el benestar psicològic de la població. Les dades es faran servir com a referència per proposar un seguit de recomanacions que permetin afrontar possibles problemes psicològics tant en la població general com en grups de més vulnerabilitat.

L’equip de recerca d’aquest projecte el constitueixen Juana Gómez Benito, catedràtica de Psicometria de la Universitat de Barcelona; M. Dolores Hidalgo, catedràtica de Psicometria de la Universitat de Múrcia; José Pedro Espada, catedràtic de Personalitat, Avaluació i Tractament Psicològic de la Universitat Miguel Hernández; José Luis Padilla, catedràtic de Psicometria de la Universitat de Granada; Miguel Ángel Santed, professor titular de Personalitat, Avaluació i Tractament Psicològic de la UNED; Arantxa Gorostiaga, professora titular de Metodologia de les Ciències del Comportament de la Universitat del País Basc, i Nekane Balluerka, catedràtica de Metodologia de les Ciències del Comportament de la mateixa universitat.

La recerca inclou dos estudis i combina la metodologia qualitativa i quantitativa. Hi han participat un total de 6.829 persones d’entre 18 i 92 anys de totes les comunitats autònomes. En el primer dels estudis s’han fet entrevistes en profunditat a quaranta persones, la qual cosa ha permès aportar informació sobre el grau d’afectació psicològica provocat pel confinament i aprofundir en les àrees de preocupació des de la veu pròpia de les persones entrevistades. L’anàlisi de les narracions de les entrevistes ha permès identificar les àrees temàtiques d’interès per ser abordades en l’estudi quantitatiu mitjançant enquesta. En el segon estudi s’ha fet servir un qüestionari en línia, dissenyat a partir del primer treball, per enquestar una mostra representativa de 6.789 participants. D’aquesta manera, s’han pogut obtenir conclusions generalitzables a la població espanyola respecte dels efectes psicològics de la pandèmia i del confinament, tant a escala emocional i cognitiva, com a escala conductual.

El 46 % de les persones enquestades afirmen que han experimentat un augment en el seu malestar psicològic general, percentatge que ha estat més gran en el cas de les persones afectades per COVID-19, les dones i les persones més joves.

També cal destacar les sensacions d’irrealitat entre la població que ha participat en la recerca. El 38 % d’homes i el 48 % de dones van informar d’un augment d’aquesta sensació. D’aquests, el 8 % i el 15 %, respectivament, ho van qualificar com a «molt increment».

Si s’atén a indicadors d’ansietat/por, destaca el percentatge de persones en què s’ha incrementat la incertesa (78 %), que és més gran entre les que han tingut simptomatologia o diagnòstic de COVID-19 i entre les que han perdut la feina temporalment o definitivament. També és rellevant la major preocupació per patir o contraure una malaltia greu (COVID-19 o altres), que s’accentua notablement entre les persones més grans de seixanta anys (76 %), i l’augment de la por a perdre els éssers estimats, especialment entre les persones afectades per COVID-19 (83 %).

Així mateix, és remarcable l’increment dels sentiments depressius, pessimistes o de desesperança, que s’ha produït en el 43 % de la població. Aquesta tendència és més gran en les persones que han tingut símptomes o diagnòstic de COVID-19, en les que passen el confinament soles, en les dones, en les persones que han perdut la feina i en els grups de menor edat.

Un 44 % dels participants han assenyalat que ha disminuït el seu optimisme i confiança. Les persones que han vist empitjorar la seva situació laboral, les que han tingut simptomatologia o diagnòstic de COVID-19 i les dones són els grups en què aquest percentatge ha estat més gran. Els sentiments de vitalitat i energia han empitjorat, ja que un 49 % manifesta que han disminuït. De nou, aquest efecte és més gran en les dones, en els grups més joves, en les persones afectades per COVID-19, en les que tenen pitjor situació laboral i en les que resideixen en zones amb més incidència de la pandèmia.

En general, s’ha observat un augment dels sentiments d’irritabilitat i enuig (47 %) i dels canvis d’humor (45 %). Aquest increment és més elevat en els grups de menys edat, en les dones i en les persones que han tingut símptomes o diagnòstic de COVID-19.

Pel que fa als canvis conductuals, els resultats més destacables són els següents: més del 40 % de les persones participants han assenyalat que han incrementat el consum d’aliments d’alt contingut calòric, mentre que el 46 % ha reduït la pràctica d’exercici físic (aquesta reducció és més notable a mesura que augmenta l’edat). També resulta destacable el gran percentatge de persones que ha fet servir en major mesura les xarxes socials (superior al 70 %), el de persones que dediquen més temps a veure la televisió (67 %), i l’increment d'ús de videojocs, especialment entre els més joves (fins a un 64 %).

A partir dels resultats de la recerca, es faran una sèrie de recomanacions generals’ per a la situació de confinament i per a la prevenció de problemes psicològics, així com recomanacions específiques per a grups de més vulnerabilitat i per a professionals de salut mental i atenció primària.

Consulteu l’informe de recerca complet.

 

Comparteix-la a:
| Més |
  • Segueix-nos:
  • botó per accedir al facebook de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al twitter de la universitat de barcelona
  • botó per accedir a l'instagram de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al linkedin de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al youtube de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al google+ de la universitat de barcelona
  • ??? peu.flickr.alt ???
Membre de la Reconeixement internacional de l'excel·lència HR Excellence in Research logo del ∞ - League of European Research Universities logo del bkc - campus excel·lència logo del health universitat de barcelona campus

© Universitat de Barcelona