Notícies
Inici  >  Notícies > La UB es prepara per a l’entrada en vigor del Pla S per a l’accés...

La UB es prepara per a l’entrada en vigor del Pla S per a l’accés obert

Nombre de publicacions en accés obert a la UB, que el 2019 va arribar a prop d’un 57 % del total.

Nombre de publicacions en accés obert a la UB, que el 2019 va arribar a prop d’un 57 % del total.

Des del 2011, l’augment a la UB de les publicacions en accés obert de les diferents tipologies ha arribat a ser de fins al 28 %.

Des del 2011, l’augment a la UB de les publicacions en accés obert de les diferents tipologies ha arribat a ser de fins al 28 %.

Moment de la intervenció de Johan Rooryck.

Moment de la intervenció de Johan Rooryck.

04/06/2020

Recerca

«Democratitzar la ciència en aquests dies és més important que mai». Amb aquestes paraules, Xavier Roigé, vicerector de Doctorat i Promoció de la Recerca, va donar la benvinguda als prop de 500 assistents al seminari en línia «La política d’accés obert a la UB», que va tenir lloc el passat 27 de maig. El propòsit de la trobada era presentar el Pla S, una iniciativa europea que aposta per l’accés obert immediat en la recerca. «Estem davant una nova cultura del treball i també una nova cultura de la ciència», va afegir Roigé.

Des de l’aprovació en Consell de Govern, el juny del 2011, de la política d’accés obert, la Universitat de Barcelona ha anat incrementant notablement el nombre de publicacions en obert, que el 2019 va arribar a prop d’un 57 % del total. La política del 2011 es va actualitzar el juliol del 2019 amb la proposta d’implementar indicadors per mesurar el percentatge d’articles disponibles al repositori institucional i emprar-los en processos d’avaluació interna que es van explicar durant el seminari.

 

Com afectarà l’entrada en vigor del Pla S

La primera intervenció de la sessió va ser a càrrec de Johan Rooryck, professor de la Universitat de Leiden, que ha estat nomenat impulsor de l’accés obert (open access champion) per la Coalició S. Aquest grup està format per vint-i-quatre entitats finançadores públiques i privades, d’àmbit nacional, europeu i global, que han promogut el Pla S, una proposta per fomentar l’accés obert que entrarà en vigor el gener del 2021.

La idea principal del Pla S és «accelerar la ciència fent que els seus resultats siguin immediatament accessibles», va explicar Rooryck, que també va recordar que aquesta acceleració ja s’ha vist en el cas de la COVID-19: la recerca al voltant dels diferents aspectes de la pandèmia s’ha fet principalment en obert i això ha permès avançar en molt poc temps. Rooryck també va destacar que aquest sistema permetrà millorar la transparència en la comunicació de la recerca, a més d’augmentar-ne la visibilitat. Així mateix, va assenyalar que el 52 % dels articles científics consultats estan en accés obert i que la projecció és que el 2025 ho estiguin prop del 70 % de les publicacions.

El Pla S permetrà, entre d’altres, eliminar els períodes d’embargament o que els autors mantinguin els drets dels seus articles. Un altre dels punts rellevants és que «el pagament de les publicacions no recaurà en els investigadors», va insistir Rooryck. Els finançadors de la recerca inclouran les taxes de publicació en els ajuts. El Pla S també preveu les diferents rutes de l’accés obert i defensa un sistema de preus més transparent i raonable. «El Pla S està portant a una transformació del model de les publicacions científiques», va apuntar l’expert. Això implica que els editors hauran de presentar un pressupost sobre tot el que inclou una publicació. A més, el Pla S té el suport de diverses associacions, com ara la LERU.

Un dels temes pendents en aquest sistema d’accés obert és la necessitat de canviar el procediment d’avaluació de la recerca, més enllà de les dades bibliomètriques. En aquest sentit, Rooryck va convidar els assistents a aportar idees sobre com es pot dur a terme una avaluació més qualitativa de la recerca i a presentar-les a través de la plataforma DORA.

Rooryck també va explicar el model dels anomenats acords transformatius, uns contractes entre els consorcis de biblioteques i les editorials per transformar sense cost els pagaments de les subscripcions actuals en publicacions en accés obert, tot mantenint l’accés de lectura. A l’Estat espanyol aquests acords per a les universitats s’estan fent des de la CRUE per a quatre dels principals editors científics: Elsevier, Springer Nature, Wiley i l’American Chemical Society.

Tot i que el Pla S entra en vigor l’1 de gener de 2021, hi haurà un període de quatre anys per fer-ne la transformació. A partir d’aquesta data, també es posarà en marxa el Journal Checker Tool, una eina que permetrà als investigadors identificar quines revistes estan alineades amb el Pla S i evitar així comportaments predadors d’algunes publicacions.

 

Com es pot publicar en accés obert a la UB?

Ignasi Labastida, responsable de la Unitat de Recerca i Innovació del CRAI de la UB, va començar la seva intervenció donant les dades actualitzades de l’Observatori de l’Accés Obert, que mostren com l’augment a la UB de les publicacions en accés obert de les diferents tipologies arriba a ser de fins al 28 %.

En relació amb les eines de què disposa la UB per a l’accés obert, la recomanació és dipositar les publicacions als repositoris institucionals. En el cas del Dipòsit digital de la UB, que funciona des de fa catorze anys, actualment la col·lecció de recerca supera els 32.000 documents. A més, durant el temps de confinament ha augmentat considerablement la pujada d’articles al dipòsit.

Sobre el tipus de publicacions que es poden publicar, Labastida va explicar que l’investigador hauria de dipositar la versió acceptada o la versió publicada de l’article, segons les polítiques editorials que es mostren al Curricul@ del GREC. Tot i que en el repositori també s’hi poden allotjar les versions enviades o preprints, cal dir que la majoria de polítiques o requeriments dels finançadors demanen les versions revisades dels treballs. Labastida també va recordar que les metadades de les publicacions que ja estan introduïdes al GREC queden automàticament recollides al repositori i, per tant, no cal tornar a introduir-les.

Així mateix, el tècnic del CRAI va recomanar que s’enviï la versió acceptada dels articles encara que estiguin embargats, atès que el repositori ja té en compte les condicions d’embargament de les revistes. Periòdicament, des de la Unitat de Recerca i les biblioteques del CRAI es detecta la publicació d’articles publicats en revistes d’accés obert per incloure’ls al dipòsit de manera automàtica.

A l’hora de publicar en una revista d’accés obert, es pot consultar el llistat de revistes incloses al Directori de Revistes en Accés Obert per validar-ne la qualitat i evitar revistes predadores o amb males pràctiques, així com seguir els criteris de pensa, comprova i envia.

 

Polítiques de suport a l’accés obert a la UB

Xavier Roigé va explicar que la UB disposa d’una política d’ajudes a la publicació d’articles que està permanentment oberta i que, de moment, s’ha pogut donar suport a pràcticament tots els articles per als quals s’ha fet la sol·licitud. També va assenyalar que aquest 2020 s’ha incrementat un 25 % el pressupost per a les ajudes a aquestes publicacions. «La UB donarà el màxim suport als investigadors», va assegurar el vicerector, però va puntualitzar que, tot i això, els recursos també han de sortir dels mateixos projectes de recerca.

Roigé va explicar que la UB té, des del 2011, una comissió de ciència oberta, formada per investigadors juntament amb representants de l’equip de govern, del CRAI, de la Unitat de Cultura Científica i Innovació i d’Edicions UB. Una de les accions que ha impulsat aquesta comissió ha estat suggerir les línies estratègiques de la política d’accés obert de la UB. En aquest sentit, el Consell de Govern del 22 de juliol del 2019 va aprovar una actualització d’aquesta política que indica que cada any la UB fixarà uns objectius per assolir uns percentatges mínims de publicacions en obert. «Per al 2020, ens hem posat un mínim del 50 %, que ja hem assolit, però en els anys següents caldrà posar un llistó molt més alt, fins al 75 % i més», va explicar Roigé. En el marc del compromís de la Universitat amb l’accés obert, també hi haurà la possibilitat de publicar llibres mitjançant Edicions UB.

Tal com va explicar el vicerector de Recerca, Domènec Espriu, una de les iniciatives per incentivar l’accés obert ha estat aprovar en la darrera comissió de recerca del 6 de maig la inclusió d’un indicador relacionat amb l’accés obert amb un pes d’un 5 % en els contractes programa de recerca de les facultats. Aquest indicador no afectarà el PDA individual del professorat. «En els propers anys, és possible que hi hagi una acceleració que canviï completament el paradigma de les publicacions científiques, i hem d’estar preparats per poder respondre a aquest desafiament», va dir Espriu.

Els assistents al seminari hi van participar molt activament, fent preguntes i propostes, principalment sobre com els pot afectar aquest canvi de sistema. Entre les propostes es va demanar augmentar els ajuts a les revistes científiques de la UB per tal de millorar-ne el posicionament.

El rector de la UB, Joan Elias, va tancar la jornada destacant que «la política de la UB vol estimular l’accés obert amb accions perquè els investigadors prenguin consciència de la importància que té». «L’accés obert ja és una eina essencial i encara ho serà més en el futur», va concloure.

 

Més informació

 

Comparteix-la a:
| Més |
  • Segueix-nos:
  • botó per accedir al facebook de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al twitter de la universitat de barcelona
  • botó per accedir a l'instagram de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al linkedin de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al youtube de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al google+ de la universitat de barcelona
  • ??? peu.flickr.alt ???
Membre de la Reconeixement internacional de l'excel·lència HR Excellence in Research logo del ∞ - League of European Research Universities logo del bkc - campus excel·lència logo del health universitat de barcelona campus

© Universitat de Barcelona