Notícies
Inici  >  Notícies > Els Debats UB analitzen els riscos de fractura de la societat catalana i proposen...

Els Debats UB analitzen els riscos de fractura de la societat catalana i proposen línies d’actuació

Moment del debat. A dalt, d’esquerra a dreta, Víctor Climent, Jaume Font i Marina Subirats. A baix, d’esquerra a dreta, Maite Vilalta i Miquel Martínez.

Moment del debat. A dalt, d’esquerra a dreta, Víctor Climent, Jaume Font i Marina Subirats. A baix, d’esquerra a dreta, Maite Vilalta i Miquel Martínez.

30/06/2020

Institucional

«Societat tensionada, societat erosionada i decebuda, societat amb riscos de fractura». Tots aquests conceptes es van utilitzar per definir la realitat catalana en la sessió «Catalunya, una societat plural. Fracturada?», que va tenir lloc el dilluns 29 de juny dins la segona edició del cicle Debats UB: Catalunya i Espanya.

La vicerectora d’Igualtat i Acció Social i Secretària General de la UB, Maite Vilalta, va inaugurar el debat, el primer del cicle que s’ha fet de manera telemàtica a causa de la pandèmia de COVID-19. A continuació, Víctor Climent, cap del Departament de Sociologia de la Facultat d’Economia i Empresa i moderador de la sessió, va plantejar diverses qüestions per donar peu a les intervencions dels ponents.

Jaume Font, professor d’Anàlisi Geogràfica Regional de la UB, va defensar en la seva intervenció que Catalunya és una societat diversa i que «el problema radica a com gestionar-ho». En aquesta línia, va assenyalar que actualment hi ha una fornada de polítics que veuen les coses de manera molt diferent als de l’època de la transició. Va explicar que «el malestar català és un reflex del malestar del món» i va contextualitzar el procés català en l’anomenada modernitat líquida. Des de la seva perspectiva de geògraf, Font va fer referència a com s’ha plantejat l’estudi del territori català des d’aquesta disciplina, així com al treball dels geògrafs de l’anomenat Grup de Toledo i el seu estudi sota lema «Repensar l’Estat». Font va seguir amb una anàlisi dels resultats electorals a Catalunya per constatar una fractura territorial, de manera que les zones urbanes i litorals voten diferent a les interiors. També va fer una reflexió sobre la nació com a «constructe humà» i va donar suport a les idees que «caldrà cosir el país» i que «potser votar no és la solució però sí que caldrà votar la solució».

Miquel Martínez, catedràtic de Teoria de l’Educació de la UB, va enfocar la seva intervenció des del punt de vista de la pedagogia. Va afirmar que «la característica de la pluralitat de Catalunya» ha quedat «tocada» i va manifestar igualment que la societat catalana està «erosionada i decebuda». Martínez va voler destinar part del seu parlament a fer «propostes de millora i avançar cap a una pluralitat que ens caracteritza, una pluralitat que sigui estimada per les generacions més joves». Va apostar per un «model d’escola i sistema social inclusiu», en els quals siguem capaços de «construir quelcom junts» i tothom se senti partícip d’un projecte. Igualment, va defensar que cal aprofundir en una educació democràtica en valor, en la qual s’entengui el diàleg com a «forma de viure en desacord de manera digna i constructiva». També va advocar per l’escola com a espai de «debat, participació i discussió». Finalment, es va referir a altres fractures presents en la societat i va concloure: «Que tothom se senti més igual i més lliure és una condició perquè la societat pugui avançar».

Marina Subirats, catedràtica emèrita de Sociologia de la UAB, va enfocar la seva intervenció a partir del principi que en tota societat hi ha «grups amb interessos diversos i tendències a l’enfrontament» i que «la tendència més forta és sempre l’enfrontament per classes socials». En el cas de Catalunya, «fa molts anys que hi ha una mica més de riscos a causa de la fractura econòmica». «Amb la democràcia va començar una certa igualació, a partir dels 2000 va començar a créixer la desigualtat», va explicar. En aquest context, la sociòloga va afegir que a Catalunya hi ha una classe treballadora d’origen no català i que «la societat catalana està dividida aproximadament en un 50 % a favor del procés o en contra». D’altra banda, va continuar, a diferència d’èpoques anteriors, «la burgesia catalana que va construir la Catalunya noucentista ja no existeix a causa del fenomen de la globalització; hem passat a una classe transnacional». Subirats va caracteritzar el moviment independentista com format per una classe mitjana integrada per assalariats d’alt nivell, la vella classe mitjana afectada per la mundialització i la Catalunya no urbana. Després d’aquesta anàlisi, la sociòloga va concloure que cal abandonar «posicions frontistes» i enfortir Catalunya per augmentar la cohesió.

 

Comparteix-la a:
| Més |
  • Segueix-nos:
  • botó per accedir al facebook de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al twitter de la universitat de barcelona
  • botó per accedir a l'instagram de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al linkedin de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al youtube de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al google+ de la universitat de barcelona
  • ??? peu.flickr.alt ???
Membre de la Reconeixement internacional de l'excel·lència HR Excellence in Research logo del ∞ - League of European Research Universities logo del bkc - campus excel·lència logo del health universitat de barcelona campus

© Universitat de Barcelona