Limfoma de Hodgkin: identificat un marcador de mala evolució de la malaltia
El limfoma de Hodgkin és un dels càncers hematològics més freqüents i constitueix un exemple de com la recerca mèdica ha canviat el pronòstic de la malaltia. Si fa unes dècades era un tumor de pèssima evolució clínica en gairebé tots els pacients diagnosticats, la introducció de nous fàrmacs l'ha convertit en un tumor curable en un 85 % dels casos. No obstant això, hi ha un 15 % de limfomes de Hodgkin que no responen a la teràpia i que segueixen tenint una supervivència reduïda.
El limfoma de Hodgkin és un dels càncers hematològics més freqüents i constitueix un exemple de com la recerca mèdica ha canviat el pronòstic de la malaltia. Si fa unes dècades era un tumor de pèssima evolució clínica en gairebé tots els pacients diagnosticats, la introducció de nous fàrmacs l'ha convertit en un tumor curable en un 85 % dels casos. No obstant això, hi ha un 15 % de limfomes de Hodgkin que no responen a la teràpia i que segueixen tenint una supervivència reduïda.
Un article publicat recentment a la revista Blood pel grup de recerca del catedràtic de Genètica de la UB Manel Esteller revela el descobriment dʼun marcador que permet predir quins pacients amb limfoma de Hodgkin presentaran una evolució clínica agressiva i seran, doncs, casos dʼespecial risc.
«Estàvem estudiant al laboratori gens que regulessin químicament un tipus de material genètic, lʼARN, i que haguessin perdut la seva activitat en càncer, i vam trobar que aquest era el cas per al gen ALKBH3», explica Esteller. «A més —afegeix l'investigador—, era curiós que la seva inactivitat només succeís en un tipus concret de tumor: els limfomes, i especialment en el limfoma de Hodgkin».
Estudiant milers de molècules dʼARN, els investigadors van comprovar que lʼabsència dʼexpressió del gen ALKBH3 en el limfoma de Hodgkin indueix un augment de les proteïnes anomenades col·làgens, que constitueixen la matriu extracel·lular on habiten les cèl·lules tumorals. És a dir, el que passa en aquests pacients és que les cèl·lules canceroses canvien el microambient on es troben per poder estar més «còmodes» i poder proliferar millor. I aquest subgrup de casos és el més maligne, perquè les cèl·lules canceroses no troben barreres que puguin frenar el seu creixement en lʼespai que les envolta. «És important conèixer amb anterioritat quin pacients pertanyen a aquesta classe, ja que són els candidats ideals per assajar nous fàrmacs, incloent medicaments epigenètics usats per tractar altres càncers de la sang, com ara la síndrome mielodisplàsica o el limfoma cutani», conclou Esteller, director de lʼInstitut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras i professor dʼinvestigació ICREA.
Article de referència:
Esteve-Puig, R.; Climent, F.; Piñeyro, D.; Domingo-Domènech, E.; Dávalos, V.; Encuentra, M., Rea, A.; Espejo-Herrera, N.; Soler, M.; López, M.; Ortiz-Barahona, V.; Tapia, G.; Navarro, T.; Cid, J.; Farré, L.; Villanueva, A.; Casanova, I.; Mangues, R.; Santamarina-Ojeda, P.; Fernández, A. F.; Fraga, M. F.; Piris, M. A.; Kol, N.; Avrahami, C.; Moshitch-Moshkovitz, S.; Rechavi, G.; Sureda, A., i Esteller, M. «Epigenetic loss of m1A RNA demethylase ALKBH3 in Hodgkin lymphoma targets collagen conferring poor clinical outcome». Blood, setembre de 2020. Doi: 10.1182/blood.2020005823