Notícies
Inici  >  Notícies > Reconeixement a Enric Casassas

Reconeixement a Enric Casassas

El catedràtic Enric Casassas.

El catedràtic Enric Casassas.

Moment de l'acte.

Moment de l'acte.

Enric Casasses va llegir alguns poemes del seu pare.

Enric Casasses va llegir alguns poemes del seu pare.

18/09/2020

Institucional

Amb motiu del centenari del naixement d’Enric Casassas i Simó (Sabadell, 1920 - Barcelona, 2000), la Facultat de Química li va dedicar, el passat 16 de setembre, un acte d’homenatge a l’Aula Magna que porta el seu nom. Els participants van destacar el perfil científic i humà de Casassas a través d’un recorregut pels diferents àmbits de la seva trajectòria professional i personal. També es van descobrir unes plaques commemoratives.

 

En la presentació de l’acte, Miquel Vidal, degà de la Facultat de Química, va definir Casassas com un químic «amb sensibilitat artística i multifacètic». Per la seva banda, Miquel Esteban, director del Departament d’Enginyeria Química i Química Analítica, el va descriure com un professor «brillant» amb aspecte de savi despistat per la seva barba blanca. Esteban, que va donar una visió personal del personatge centrada en l’època en què ell era estudiant, l’any 1977, va repassar també la tasca de Casassas en l’àmbit de la recerca en química analítica i va recordar el Memorial Enric Casassas que s’organitza anualment des de l’any 2000.

Romà Tauler, professor d’investigació de l’IDAEA-CSIC i president de la Societat Catalana de Química (2008-2014), va destacar la contribució decisiva de Casassas en l’estabilització de nous instituts, com ara el CREAF o el Laboratori d’Estudis Geofísics Eduard Fontserè. A més, va organitzar les primeres reunions científiques internacionals en el camp de la quimiometria, una disciplina llavors incipient, on a més va obrir la possibilitat de fer les presentacions en diferents llengües llatines, incloent-hi el català. «Catalunya s’ha convertit en un referent de la quimiometria gràcies a l’impuls del doctor Casassas». Tauler també va recordar la seva aportació a l’àmbit públic i els diferents reconeixements que va rebre.

La presidenta de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, M. Teresa Cabré, va destacar la capacitat de Casassas de pensar «en global i en local», de pensar «en gran». El va definir com un «homenot», fent referència al concepte de Pla, i va destacar la seva aportació a la creació i promoció d’un llenguatge científic català. Casassas sabia que aquest llenguatge científic només era possible «si la llengua s’utilitzava», va dir Cabré. Per això, defensava la difusió de la llengua «en la docència i recerca universitàries. Per fer-ho, calia una terminologia catalana suficientment funcional», va remarcar la presidenta de la Secció Filològica. Des de l’IEC, Casassas va promoure la creació del TERMCAT, la traducció de les normes de la IUPAC i fins i tot un projecte de digitalització de textos en català. «Va lligar les seves dues competències: el coneixement de la llengua i la ciència, com a àmbit en el qual aplicar aquest coneixement», va concloure Cabré.

Finalment, va intervenir Enric Casasses i Figueres, poeta i traductor, fill del professor Casassas, el qual va recordar que, enmig d’aquesta activitat universitària i social, el seu pare també va escriure poesia, i va tancar la seva intervenció llegint alguns dels seus poemes.


Podeu veure l’acte al canal de Youtube de la Facultat de Química.

En aquest document podeu trobar els plafons que, amb aquest motiu, es van instal·lar a l'Aula Magna.

 

Enric Casassas i Simó (Sabadell, 1920 − Barcelona, 2000)

Fill de mestres progressistes, fou alumne de l’Institut Escola, referent educatiu de la Generalitat republicana. A la UB, va ser catedràtic de Química Analítica (1976-1987) i, posteriorment, professor emèrit, fins al 1993. També exercí de vicerector d’Ordenació Acadèmica (1978-1982). Enric Casassas va aportar un alè innovador a la recerca científica universitària. Brillant professor i comunicador, va estar a l’avantguarda del disseny curricular de l’educació universitària en Química. Va promoure l’ús del català en àmbits científics i no científics i fou essencial en l’adaptació de la terminologia científica al català i en la recuperació d’institucions com la Societat Catalana de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques (1959). Fou president de l’Institut d’Estudis Catalans (1982-1987), rector de la Universitat Catalana d’Estiu (1988-1991) i president del Consell Científic i Tecnològic de la Generalitat. Dotat d’una gran sensibilitat artística, publicà diversos reculls de poemes i escrits. Rebé la Medalla Narcís Monturiol (1989), el Premi d’Honor Jaume I (1993) i la Creu de Sant Jordi (1992).

 

Comparteix-la a:
| Més |
  • Segueix-nos:
  • botó per accedir al facebook de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al twitter de la universitat de barcelona
  • botó per accedir a l'instagram de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al linkedin de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al youtube de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al google+ de la universitat de barcelona
  • ??? peu.flickr.alt ???
Membre de la Reconeixement internacional de l'excel·lència HR Excellence in Research logo del ∞ - League of European Research Universities logo del bkc - campus excel·lència logo del health universitat de barcelona campus

© Universitat de Barcelona