Notícies
Inici  >  Notícies > Descrit un procés de conservació de resines únic gràcies a les restes de plomes...

Descrit un procés de conservació de resines únic gràcies a les restes de plomes i pelatge trobats en ambre a Terol

Peça d’ambre del jaciment d’Ariño (Terol) amb un floc de tres pèls de mamífer. És la troballa més antiga de pèls en ambre. Crèdits: S. Álvarez Parra et al. <i>Scientific Reports</i>

Peça d’ambre del jaciment d’Ariño (Terol) amb un floc de tres pèls de mamífer. És la troballa més antiga de pèls en ambre. Crèdits: S. Álvarez Parra et al. Scientific Reports

Peça d’ambre del jaciment de Terol de San Just amb restes de plomes de dinosaure. Crèdits: S. Álvarez Parra et al. <i>Scientific Reports</i>

Peça d’ambre del jaciment de Terol de San Just amb restes de plomes de dinosaure. Crèdits: S. Álvarez Parra et al. Scientific Reports

Esquema de quatre exemples estudiats del procés d’arrencament de vestidura (pull off vestiture) en peces d’ambre de San Just, Ariño, Myanmar i el Bàltic, d’esquerra a dreta i de dalt a baix. Crèdits: S. Álvarez Parra et al. <i>Scientific Reports</i>

Esquema de quatre exemples estudiats del procés d’arrencament de vestidura (pull off vestiture) en peces d’ambre de San Just, Ariño, Myanmar i el Bàltic, d’esquerra a dreta i de dalt a baix. Crèdits: S. Álvarez Parra et al. Scientific Reports

Paleontòlegs excavant a la recerca d’ambre al jaciment d’Ariño durant l’estiu de 2019. Foto: Ricardo Pérez de la Fuente

Paleontòlegs excavant a la recerca d’ambre al jaciment d’Ariño durant l’estiu de 2019. Foto: Ricardo Pérez de la Fuente

16/11/2020

Recerca

Un equip de paleontòlegs ha descrit dues peces d’ambre trobades en jaciments de Terol amb restes de vertebrats corresponents al Cretaci inferior. Les dues peces tenen l’origen en un mateix procés de conservació únic de resines que els investigadors han descrit per primera vegada. Una de les restes es correspon també amb la troballa de pèl de mamífer en ambre més antic de món, i les restes trobades en l’altra peça corresponen a plomes de dinosaure.

L’equip, que ha publicat els resultats a la revista Scientific Reports, està format per Sergio Álvarez Parra i Xavier Delclòs, tots dos de la Universitat de Barcelona; Mónica M. Solórzano Kraemer, del Museu Senckenberg d’Història Natural (Frankfurt, Alemanya); Luis Alcalá, de Dinópolis (Terol), i Enrique Peñalver, de l’Institut Geològic i Miner d’Espanya (València).

L’origen de les dues peces es troba en resina produïda fa entre 105 i 110 milions d’anys, corresponent al Cretaci inferior. Els jaciments d’ambre del Cretaci són abundants a la península Ibèrica i el seu estudi ha proporcionat nombroses troballes de rellevància mundial. Concretament, la província aragonesa de Terol concentra molts d’aquests jaciments.

Plomes de dinosaure i pèl de mamífer

Una de les peces es va trobar fa anys en el reconegut jaciment d’ambre de San Just, al municipi d’Utrillas, i l’altra a Ariño, a la mina Santa María, tots dos a Terol. La peça trobada a San Just inclou restes de plomes de dinosaure dispersos aleatòriament en la superfície convexa d’ambre amb forma estalactítica.

L’ambre d’Ariño presenta tres pèls de mamífer amb el seu característic patró microscòpic d’escates a la superfície excepcionalment conservat. La disposició paral·lela dels tres pèls i les seves proporcions similars permeten identificar-los com un petit floc d’un mamífer i es correspon amb la troballa més antiga de pèls en ambre. «La determinació de les dues troballes és molt complexa, però és probable que les restes de plomes corresponguessin a les aus extintes Enantiornithes, igual que altres plomes en ambre. I pel que fa als pèls, cal destacar que el patró superficial d’escates és similar al de pèls de mamífers actuals », explica Sergio Álvarez, investigador de la UB i primer autor de l’estudi. «Ariño ja era famós per les seves restes fòssils de vertebrats, com els dinosaures Proa valdearinnoensis i Europelta carbonensis, però ningú sospitava que també s’hi trobarien restes de vertebrats inclosos en l’ambre», afegeix Álvarez.

Nou procés de conservació de resines

En aquest estudi els investigadors han descrit per primera vegada un procés que han anomenat «arrencament de vestidura» (pull off vestiture, en anglès), pel qual petites porcions distals de les vestidures (plomatge o pelatge) d’un individu viu queden atrapades després estar en contacte amb una massa de resina enganxosa el temps necessari perquè es produeixi un mínim enduriment.

El dinosaure i el mamífer als quals corresponen, respectivament, les plomes i el floc de pèl de les peces d’ambre estudiades van estar en contacte amb resina mentre descansaven o dormien en un arbre o a prop d’un arbre. Posteriorment, amb el moviment, aquestes estructures epidèrmiques es van arrencar. Quan s’endureix la resina, s’arrenquen les estructures senceres, però les porcions proximals no són englobades per la resina i no es conserven.

Un procés similar, encara que no idèntic, s’ha observat en trampes enganxoses que tres dels investigadors de l’estudi van instal·lar en arbres resinífers a Madagascar. Aquestes trampes també van retenir pèls dels mamífers que van estar en contacte amb elles encara que, per la seva alta capacitat enganxosa, els van arrencar ràpidament amb el mínim contacte. «La característica del procés descrit en aquesta investigació és que ha de passar un temps una mica dilatat entre el contacte de l’animal amb la resina i l’arrencament de la vestidura», apunta Xavier Delclòs, catedràtic de la Facultat de Ciències de la Terra i membre de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la UB. «Així doncs, les troballes d’aquest estudi i el nou procés descrit donen informació sobre la complexitat dels ecosistemes durant el Cretaci», conclou l’investigador.

Les dues peces d’ambre d’aquest estudi es troben dipositades al Museu Aragonès de Paleontologia (Fundació Conjunto Paleontológico de Teruel - Dinópolis) i totes dues afegeixen encara més valor a l’extens registre fòssil de la província de Terol.

Aquesta recerca ha estat parcialment finançada pel Ministeri d’Economia, Indústria i Competitivitat del Govern d’Espanya, National Geographic i la Fundació Volkswagen, i hi ha col·laborat Dinópolis. S’agraeix a la Direcció General de Patrimoni Cultural del Govern d’Aragó i al Grup SAMCA, que explota la mina d’Ariño, els permisos concedits per realitzar les intervencions paleontològiques. L’estudi forma part de la tesi doctoral de Sergio Álvarez Parra, que té el suport de la Secretaria d’Universitats i Recerca de la Generalitat de Catalunya i el Fons Social Europeu.

Referència de l’article

Álvarez Parra, S.; Delclòs, X.; Solórzano Kraemer, M. M.; Alcalá, L.; Peñalver, E. «Cretaceous amniote integuments recorded through a taphonomic process unique to resins». Scientific Reports, novembre de 2020. DOI: 10.1038/s41598-020-76830-8.

 

Comparteix-la a:
| Més |
  • Segueix-nos:
  • botó per accedir al facebook de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al twitter de la universitat de barcelona
  • botó per accedir a l'instagram de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al linkedin de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al youtube de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al google+ de la universitat de barcelona
  • ??? peu.flickr.alt ???
Membre de la Reconeixement internacional de l'excel·lència HR Excellence in Research logo del ∞ - League of European Research Universities logo del bkc - campus excel·lència logo del health universitat de barcelona campus

© Universitat de Barcelona