Notícies
Inici  >  Notícies > Josep Antoni Bombí: «Avui hi ha grups de recerca d’anatomia patològica...

Josep Antoni Bombí: «Avui hi ha grups de recerca d’anatomia patològica de gran prestigi internacional a tots els hospitals universitaris de Catalunya»

Josep Antoni Bombí és catedràtic emèrit d’Anatomia Patològica de la UB.

Josep Antoni Bombí és catedràtic emèrit d’Anatomia Patològica de la UB.

 

 

18/12/2020

Entrevistes

Recentment s’ha publicat l’obra Història breu de l’Anatomia Patològica a Catalunya, dels professors emèrits de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut Josep Antoni Bombí, Miquel Bruguera i Jacint Corbella. Es tracta d’un encàrrec de la Societat Catalana d’Anatomia Patològica per explicar la trajectòria d’aquesta disciplina, que ja té prop de cinquanta anys d’història. En aquest temps, el nombre d’experts en la matèria ha passat de prop d’una desena a més de quatre-cents. A la UB, Santiago Ramón y Cajal va ser el primer catedràtic d’aquesta especialitat. En relació amb aquesta nova publicació, entrevistem Josep Antoni Bombí, catedràtic emèrit d’Anatomia Patològica de la UB i acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya.

 

Segons la definició de la Comissió Nacional d’Especialitats, l’anatomia patològica humana és la branca de la medicina que s’ocupa de les causes, el desenvolupament i les conseqüències de les malalties. Per entendre una mica millor aquesta disciplina, podria explicar quina és la feina actual d’un anatomopatòleg i quins reptes ha d’afrontar?

La finalitat primordial és el diagnòstic correcte en autòpsies, biòpsies, peces quirúrgiques i citologies. En medicina, l’àmbit fonamental de l’anatomia patològica és el de les malalties humanes. No obstant això, no es poden oblidar altres àrees com la patologia experimental i la patologia comparada, en què també s’indaga l’etiologia, la patogènia i les seqüeles de les malalties, així com el mecanisme i els resultats de la terapèutica aplicada. L’anatomia patològica utilitza un conjunt de tècniques, mètodes i coneixements teòrics i pràctics per explicar l’origen, el desenvolupament i les conseqüències de la malaltia des d’un punt de vista morfològic, entenent la morfologia com un espectre continu que inclou des de l’anatomia macroscòpica, l’organografia, la histologia i la citologia, fins als confins moleculars de l’estructura en què s’assenta l’activitat vital.

En l’evolució de la medicina podem considerar que una especialitat està consolidada quan ha aconseguit formar una estructura suficient, en alguna institució, principalment en el sector docent (càtedra d’universitat, titulació oficial d’especialista) o en l’assistencial (servei clínic), en algun gran hospital acreditat. Abans, però, hi pot haver un període, a vegades bastant llarg, en què ja trobem episodis sovint prou rellevants per ser recordats.

En la pràctica diària, els anatomopatòlegs, també anomenats patòlegs, fan els diagnòstics a partir de teixits o líquids, observant-los al microscopi amb tècniques histològiques i sovint treballant amb altres tècniques moleculars. Aquest material procedeix de les biòpsies, peces quirúrgiques, citologies i autòpsies clíniques. Recentment, el microscopi ha estat substituït moltes vegades per una pantalla d’ordinador, ja que les imatges histològiques o citològiques es poden digitalitzar. Aquest diagnòstic sovint serà la base per implementar un tractament adequat i un pronòstic. Al mateix temps, es participa en comitès interdisciplinaris per valorar, conjuntament amb cirurgians, oncòlegs, radioterapeutes, radiòlegs, internistes i altres especialistes, el millor tractament i pronòstic.

Actualment, els reptes principals són, d’una banda, aconseguir una bona digitalització de tot el procés, i això implica un finançament adequat. D’altra banda, tenir uns metges anatomopatòlegs que siguin bons professionals, i que juntament amb altres experts, com biòlegs, bioquímics, bioinformàtics i tècnics, col·laborin en tots els procediments i per poder fer un diagnòstic integral anatomopatològic.

 

De quina manera es va començar a desenvolupar l’anatomia patològica a Catalunya? Quines han estat les fites principals d’aquesta especialitat?

A Catalunya, es va començar a desenvolupar en l’àmbit universitari, quan es va crear la càtedra d’Histologia i Anatomia Patològica a la nostra Universitat. El primer catedràtic que la va ocupar va ser Santiago Ramón y Cajal, entre el 1887 i el 1882, any en què va marxar a Madrid. El 1923, va arribar Ángel Ferrer Cagigal, que entre altres coses va muntar un important museu anatomopatològic, amb més de 6.000 peces interessants. El museu va tenir cert ressò nacional i internacional, però malauradament aquest interès va anar desapareixent amb el temps i es va acabar tancant el 1984. Justament, la plaça que hi ha davant de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut, al carrer de Casanova, porta el nom del doctor Ferrer Cagigal.

Podem dir que l’anatomia patològica s’ha desenvolupat especialment a partir de la sanitat pública, amb l’aparició dels serveis d’anatomia patològica, primer als grans hospitals i després a la major part de centres sanitaris públics i privats.

 

Quin ha estat el paper històric de la nostra Universitat en la formació i la recerca sobre aquesta disciplina?

La Universitat de Barcelona ha tingut un paper central en el seu desenvolupament, lligat en gran part al fet que inicialment era l’única de Catalunya que tenia una càtedra en la matèria, i per això al començament tots els patòlegs s’havien format poc o molt en la càtedra d’Histologia i Anatomia Patològica, que després de la Guerra Civil van dirigir els catedràtics Julio G. Sánchez-Lucas i Diego Ribas Mujal. Aquesta era la manera d’obtenir el títol d’especialista. Posteriorment, amb la creació del programa MIR d’especialitats mediques, aquests experts es van començar a formar als grans hospitals. Avui podem dir que la formació i la qualitat científica dels nostres patòlegs és excel·lent a tots els hospitals i centres sanitaris catalans.

L’anatomia patològica sempre ha estat, i molt especialment en la actualitat, molt lligada a la recerca, i avui hi ha grups de recerca de gran prestigi internacional a tots els hospitals universitaris de Catalunya.

 

Quins altres aspectes es destaquen al llibre?

Del nostre llibre destacaria que, a més d’atendre la història de les grans figures de l’especialitat, s’hi ha esmerçat molta cura perquè quedi reflectida la important tasca que s’ha fet amb la creació dels serveis d’anatomia patològica a la major part dels centres sanitaris del nostre país. Des dels més grans fins als mes petits, han estat fonamentals per donar una bona assistència sanitària a Catalunya. Igualment, s’ha volgut deixar constància de la creació de la Societat Catalana d’Anatomia Patològica i de les seves juntes, així com de la Societat Catalana de Citopatologia, molt lligada a la nostra especialitat. També hi figura una petita relació de companys que han desenvolupat una important i reconeguda tasca a l’estranger.
 

Comparteix-la a:
| Més |
  • Segueix-nos:
  • botó per accedir al facebook de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al twitter de la universitat de barcelona
  • botó per accedir a l'instagram de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al linkedin de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al youtube de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al google+ de la universitat de barcelona
  • ??? peu.flickr.alt ???
Membre de la Reconeixement internacional de l'excel·lència HR Excellence in Research logo del ∞ - League of European Research Universities logo del bkc - campus excel·lència logo del health universitat de barcelona campus

© Universitat de Barcelona