Lʼúltima lliçó de Joan Margarit a la UB
Amb motiu de la mort, ahir, del poeta i arquitecte Joan Margarit, la Universitat de Barcelona vol recordar la seva figura com a referent de la literatura catalana contemporània. Ho fa a través dʼuna glossa dʼEstanislau Roca.
Amb motiu de la mort, ahir, del poeta i arquitecte Joan Margarit, la Universitat de Barcelona vol recordar la seva figura com a referent de la literatura catalana contemporània. Ho fa a través dʼuna glossa dʼEstanislau Roca.
Fa uns anys, arran de la publicació de lʼobra Walking the city. Barcelona as an urban experience ꟷeditada per Estanislau Roca, Inés Aquilué i Renata Gomes a Edicions UBꟷ, Joan Margarit va cedir a la Universitat de Barcelona una selecció de poemes que il·lustraven, a manera de porta dʼentrada, tretze itineraris per la ciutat de Barcelona que un grup dʼarquitectes, urbanistes i historiadors proposaven en el llibre. La Universitat de Barcelona era un dʼaquests itineraris, proposat per lʼarquitecte Andrés Lezcano, i Joan Margarit va triar-hi un poema punyent, Última lección, que avui llegim també com a última lliçó del poeta, i que va escriure des de lʼamor per la Universitat.
Lʼextensa obra de Margarit en català i castellà ha estat traduïda a diversos idiomes i ha estat reconeguda amb múltiples guardons. Ha obtingut el Premi Nacional de Literatura de la Generalitat de Catalunya (2008), el Premi Nacional de Poesia (2008), el Premi Iberoamericà de Poesia Pablo Neruda (2017), el Premi Reina Sofia de Poesia Iberoamericana (2019) i el Premi Cervantes (2019), entre altres reconeixements.