Anna Andreu i el poder de seducció

Anna Andreu va presentar el seu últim disc a Els Vespres d’Hivern.

El concert va anar pujant en intensitat emotiva.

Marina Arrufat va brillar a la bateria en harmonia absoluta amb la guitarra d’Andreu.

El concert es acabar amb un poema de Lorca musicat per Paco Ibáñez, Canción del jinete.

Cultura

Aquest dijous va tenir lloc el segon i últim concert d’Els Vespres d’Hivern d’enguany. La colíder del grup Cálido Home, Anna Andreu, debutava en solitari, acompanyada a la bateria per Marina Arrufat. Van presentar el disc Els mals costums, i el públic que havia aconseguit una de les setanta invitacions per veure l’actuació des del Paranimf va comprovar que l’àlbum sorprèn per la seva solidesa i poder de seducció. Per compensar la reducció dràstica de l’aforament d’aquesta edició del cicle, a causa de la pandèmia, el concert també es va poder seguir des de casa, a través de la retransmissió en directe d’UBtv, a la qual es van connectar, en algun moment, 360 espectadors.

Les primeres paraules que l’artista va dirigir al públic, abans i tot de tocar cap tema, van ser reivindicatives: «Volem aprofitar el petit altaveu que tenim per condemnar l’empresonament de Pablo Hasél, un acte propi d’un estat antidemocràtic i feixista, al qual no ens podem acostumar, i que vulnera els drets i les llibertats de totes. Així que, llibertat Pablo Hasél!».

El concert, que va anar pujant en intensitat emotiva, va entusiasmar el públic que no coneixia el disc i va acabar d’enamorar els fans del grup, que van veure brillar Marina Arrufat a la bateria i en harmonia absoluta amb la guitarra d’Andreu. Embolcallat de calidesa i màgia, lletres preciosistes i melodies delicades, el concert fluïa i el públic fruïa i aplaudia intensament després de cada cançó, àvid de música en directe.

En el repertori hi van incloure alguns temes que no pertanyen a Els mals costums, per exemple un de quan l’artista tocava a Cálido Home juntament amb Eduard Pagès: «Ell tenia una gossa que havia trobat al bosc, que es deia Birra, i sempre vam creure que tenia una lluita interna molt forta entre l’instint de ser un gos salvatge i la comoditat que li donava viure en una casa, i vam fer aquesta cançó que es diu Gos salvatge, que parla d’aquesta lluita que pensem que va lliurar la Birra durant molts anys», va explicar Andreu per introduir el tema.

També van voler tocar una cançó nova, inèdita, que es diu El mur i que encara no han gravat. Andreu va explicar que la va escriure «pensant una mica en l’adolescència, aquella època en què pensem que ho sabem tot, que tot el que tenim és mèrit nostre i ens ho hem guanyat a pols, i que ningú ens entén i creiem que som els millors».

Abans d’acomiadar el concert amb un poema de Lorca musicat per Paco Ibáñez, Canción del jinete, van voler tocar El crit al cel, un tema que, en paraules d’Andreu, «és molt adient per tot el que està passant, perquè som moltes les persones que hem estat un temps sense veure la gent que ens estimem i espero que les tingueu en ment mentre escolteu la cançó».

El cicle s’organitza des de la Unitat d’Imatge Corporativa i Màrqueting de la UB i té la col·laboració de Moritz. La direcció artística i coordinació són a càrrec de Mireia Madroñero, i Bankrobber s’ocupa de la producció.