Notícies
Inici  >  Notícies > Un estudi a ‘Nature’ conclou que la immunoteràpia és menys eficaç...

Un estudi a ‘Nature’ conclou que la immunoteràpia és menys eficaç en el càncer de fetge d’origen no víric

D'esquerra a dreta, Josep Maria Llovet, Roser Pinyol, Carla Montironi i Florian Castet, autors principals de l’estudi.

D'esquerra a dreta, Josep Maria Llovet, Roser Pinyol, Carla Montironi i Florian Castet, autors principals de l’estudi.

24/03/2021

Recerca

Un equip de recerca de la Universitat de Barcelona i de l’Hospital Clínic-IDIBAPS, juntament amb experts del Centre Alemany de Recerca Oncològica de Heidelberg, lideren un estudi que demostra que els pacients amb carcinoma hepatocel·lular (HCC) tractats amb immunoteràpia responen pitjor al tractament quan l’origen del tumor és per fetge gras o per ingesta d’alcohol. L’estudi constata que els pacients amb fetge gras que desenvolupen HCC tenen uns limfòcits T disfuncionals que no són capaços d’eliminar les cèl·lules tumorals ni d’activar-se amb immunoteràpia. Aquesta descoberta tindrà importants implicacions en el tractament de pacients amb HCC i fetge gras.

L’estudi, que es publica avui a la revista Nature, l’ha coordinat Josep M. Llovet, catedràtic de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la UB i professor ICREA de l’IDIBAPS, on dirigeix el Grup de Recerca Translacional en Oncologia Hepàtica. Llovet és també director del Programa de Càncer de Fetge de l’Escola de Medicina Icahn de Mount Sinai (Nova York). Per dur a terme aquest estudi, ha comptat amb la col·laboració de Roser Pinyol, Carla Montironi i Florian Castet, membres del seu grup a l’IDIBAPS.

Les causes del carcinoma hepatocel·lular

El càncer de fetge és el sisè tumor més freqüent al món i la quarta causa més habitual de mortalitat per càncer. S’estima que la incidència l’any 2025 superarà el milió de casos nous al món. El carcinoma hepatocel·lular (HCC) és el tipus més freqüent de càncer de fetge. Pot tenir un origen víric, per infecció amb el virus de l’hepatitis B o C, o no víric, per consum excessiu d’alcohol, o com a conseqüència d’un fetge gras provocat per obesitat o diabetis, que es coneix com a esteatosi hepàtica no alcohòlica). El fetge gras té actualment una prevalença poblacional del 25 % al món, i ja provoca prop del 20 % dels casos d’HCC a Europa i els Estats Units. Pel que fa als tractaments, per a l’HCC en fase inicial i intermèdia hi ha tractaments quirúrgics (resecció i trasplantament hepàtic) o locoregionals (radiofreqüència i quimioembolització).

Tanmateix, actualment prop de la meitat dels pacients amb aquest càncer rebran tractaments farmacològics, amb teràpies moleculars o amb immunoteràpia. La immunoteràpia pot aportar beneficis clínics en les fases avançades de la malaltia, «tal com demostra un estudi publicat el 2020 sobre la millora de la supervivència en pacients amb HCC avançat tractats amb una combinació de dos anticossos monoclonals (bevacizumab i atezolizumab)», explica Josep M. Llovet.

Però l’eficàcia de la immunoteràpia es pot veure afectada per la causa del tumor (tant si és vírica, per alcohol o per fetge gras), ja que l’etiologia condicionarà el tipus de resposta immunitària. «Necessitem biomarcadors que es correlacionin amb la resposta al tractament i que ens permetin classificar els pacients que se’n poden beneficiar», afirma Llovet.

Davant l’augment de la incidència entre la població de l’esteatosi hepàtica no alcohòlica, que afecta més de 200 milions de persones a tot el món, i el risc que suposa d’aparició de l’HCC, els investigadors van avaluar els efectes de la immunoteràpia en aquest context. En concret, van estudiar l’acció d’inhibidors de PD-1/PD-L1, i com afecta la progressió del tumor tant en models animals com en pacients.

Absència de resposta a la immunoteràpia en models animals

El primer que es va observar és que en models animals d’esteatosi hepàtica no alcohòlica hi ha una acumulació d’un tipus especial de cèl·lules T (CD8+PD1+) que són disfuncionals. Aquest tipus de cèl·lules T són incapaces d’eliminar les cèl·lules canceroses i tampoc activen la resposta antitumoral amb el tractament amb immunoteràpia.

Així, la immunoteràpia amb inhibidors PD-1/PD-L1 dirigida a restaurar la funció d’aquestes cèl·lules no provoca la regressió del tumor en el context de fetge gras, sinó que no hi té cap impacte i provoca l’acumulació d’aquests limfòcits disfuncionals. «D’altra banda, hem vist que l’eliminació d’aquests limfòcits disfuncionals en models animals atura la formació de tumors», assenyala Josep M. Llovet.

La importància de conèixer l’origen del tumor per a l’ús de la immunoteràpia

Després d’avaluar-ne l’efecte en models animals, els investigadors van analitzar tres assaigs clínics en fase III amb més de 1.650 pacients amb càncer de fetge avançat tractats amb immunoteràpia (nivolumab, pembrolizumab o atezolizumab amb bevacizumab) i en van estudiar la resposta segons la malaltia hepàtica originària del tumor. De l’anàlisi es desprèn que aquestes immunoteràpies són eficaces en l’HCC d’etiologia vírica (virus de l’hepatitis B i C), però que en canvi no augmenten la supervivència en pacients amb HCC d’etiologia no vírica.

Aquesta troballa té unes implicacions, tant clíniques —en el maneig dels pacients amb HCC amb aquestes etiologies— com des d’un punt de vista de recerca: «A curt termini s’haurà de considerar amb més precaució l’ús d’immunoteràpia en pacients amb HCC d’etiologies no víriques, i considerar alternatives terapèutiques ja aprovades (inhibidors tirosina-cinasa). Així mateix, s’hauran de dissenyar assaigs clínics que avaluïn noves combinacions terapèutiques per a pacients amb HCC d’etiologia no vírica. De fet, el coneixement experimental obtingut en aquest estudi proporciona el fonament per dissenyar tractaments combinats que superin les limitacions actuals i millorin la supervivència d’aquests pacients», conclou Josep M. Llovet.

Referència de l’estudi:

Dominik Pfiste, Nicolás Gonzalo Núñez, Roser Pinyol, et al. «NASH limits anti-tumour surveillance in immunotherapy-treated HCC». Nature, març de 2021. DOI: https://doi.org/10.1038/s41586-021-03362-0

Comparteix-la a:
| Més |
  • Segueix-nos:
  • botó per accedir al facebook de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al twitter de la universitat de barcelona
  • botó per accedir a l'instagram de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al linkedin de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al youtube de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al google+ de la universitat de barcelona
  • ??? peu.flickr.alt ???
Membre de la Reconeixement internacional de l'excel·lència HR Excellence in Research logo del ∞ - League of European Research Universities logo del bkc - campus excel·lència logo del health universitat de barcelona campus

© Universitat de Barcelona