Notícies
Inici  >  Notícies > Un enterrament humà de 78.000 anys d’antiguitat a l’Àfrica

Un enterrament humà de 78.000 anys d’antiguitat a l’Àfrica

Reconstrucció virtual de la posició de Mtoto a la fossa. Imatge: Jorge González i Elena Santos

Reconstrucció virtual de la posició de Mtoto a la fossa. Imatge: Jorge González i Elena Santos

Vista general del jaciment de Panga ya Saidi. S’hi veu l’excavació de la fossa on es va descobrir l’enterrament. Imatge: Mohammad Javad Shoaee

Vista general del jaciment de Panga ya Saidi. S’hi veu l’excavació de la fossa on es va descobrir l’enterrament. Imatge: Mohammad Javad Shoaee

Àfrica Pitarch

Àfrica Pitarch

06/05/2021

Recerca

Àfrica Pitarch, investigadora Beatriu de Pinós al Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques de la UB (SERP-UB), participa en un estudi internacional publicat a Nature que analitza el que seria el primer enterrament humà a l’Àfrica, de 78.000 anys d’antiguitat. S’han trobat les restes d’un infant d’entre 2,5 i 3 anys d’edat en una fossa poc profunda al jaciment de Panga ya Saidi (Kenya). Aquest enterrament s’afegeix a altres evidències sobre els primers comportaments socials complexos dels Homo sapiens.

Per bé que els enterraments són una de les primeres evidències de comportament humà modern, a l’Àfrica són molt escassos i, a vegades, fins i tot dubtosos. Per tant, no hi ha gaire informació sobre els orígens i el desenvolupament de les pràctiques d’enterraments al continent on va néixer la nostra espècie. Ara, la troballa d’un nen enterrat a Panga ya Saidi (Kenya) fa 78.000 anys revela com les poblacions de l’edat de pedra mitjana interactuaven amb els difunts.

Panga ya Saidi ha estat un jaciment clau per a la recerca dels orígens humans des que s’hi va començar a excavar l’any 2010 en el marc d’una col·laboració a llarg termini entre arqueòlegs de l’Institut Max Planck per a la Ciència de la Història de la Humanitat (MPI-SHH, Jena, Alemanya) i els Museus Nacionals de Kenya (NMK, Nairobi). «El jaciment de Panga ya Saidi és clau a la costa est de l’Àfrica, amb un registre extraordinari de 78.000 anys d’activitats culturals, tecnològiques i simbòliques», afirma Nicole Boivin, investigadora principal del projecte i directora de l’MPI-SHH.

Les primeres restes dels ossos d’aquesta troballa es van localitzar durant les excavacions durant el 2013, però no va ser fins al 2017 que la petita fossa on hi havia els ossos va quedar completament al descobert. La fossa, situada a uns tres metres de profunditat i de forma circular, contenia un conjunt d’ossos compactats i en un estat de conservació molt deficitari, fet que va requerir treballs d’estabilització sobre el terreny.

Restes humanes descobertes al laboratori

Un cop estabilitzades amb benes de guix, les restes es van portar al Museu Nacional de Nairobi i, més tard, als laboratoris del Centre Nacional d’Investigació sobre l’Evolució Humana (CENIEH), a Burgos, per analitzar-les i fer-ne un tractament especialitzat. Els investigadors van poder confirmar a partir de dues dents que les restes corresponien a un infant d’entre 2,5 i 3 anys. Va rebre el sobrenom de Mtoto, ‘nen’ en suahili.

Una anàlisi microscòpica dels ossos i de la terra que els envoltava va indicar que el cos havia estat cobert ràpidament després de ser enterrat, i que la descomposició va tenir lloc a la fossa. És a dir, Mtoto va ser enterrat intencionadament després de morir.

Els investigadors suggereixen que el cos flexionat de Mtoto, que es va trobar a la part dreta de la fossa, amb els genolls mirant cap al pit, devia estar embolcallat amb un teixit vegetal o algun altre material perible. «La inclinació i el despreniment del crani i de les tres primeres vèrtebres cervicals indiquen l’existència d’un espai buit sota el cap, la qual cosa suggereix el col·lapse a causa de la descomposició d’un suport perible. Aquests elements apunten a un ritual complex, que probablement va requerir la participació activa de diversos membres de la comunitat», assenyala María Martinón-Torres, primera autora del treball i directora del CENIEH.

Estudi dels sediments i les restes

Àfrica Pitarch va començar a treballar al jaciment de Panga ya Saidi el 2015. Va estudiar les restes de matèries colorants (ocres) trobades al llarg de tota la seqüència estratigràfica. «Quan van aparèixer les restes de l’infant, tot l’equip es va bolcar a estudiar-les. En el meu cas, juntament amb investigadors de la Universitat de Bordeus i del CENIEH, vam analitzar el material que les envoltava», explica. La investigadora detalla: «El que volíem saber era si realment ens trobàvem davant d’una sepultura i, en cas afirmatiu, si les restes d’ocre descobertes a prop de l’esquelet podien estar relacionades amb algun tipus de pràctica mortuòria. L’anàlisi del sediment va confirmar que, en efecte, es tracta d’una fossa excavada intencionadament en el terreny, mentre que l’estudi dels fragments d’ocre ens va indicar que serien més aviat d’origen natural i que, en principi, no s’havien emprat deliberadament durant l’enterrament del cos».

Enterraments d’humans moderns i neandertals

La datació amb tècniques de luminescència situa Mtoto fa 78.000 anys, fet que el converteix en l’enterrament humà més antic trobat a l’Àfrica. Els enterraments posteriors a l’Àfrica durant l’edat de pedra africana també inclouen individus joves, i indiquen un tractament especial per a cossos de nens en aquest període.

Les restes humanes es van trobar en nivells arqueològics amb indústria lítica típica de l’edat de pedra mitjana, un tipus de tecnologia que s’ha argumentat que està relacionada amb més d’una espècie d’homínid. «L’associació entre l’enterrament i la indústria lítica de l’edat de pedra mitjana ha tingut un paper fonamental a l’hora de demostrar que el fabricant d’aquestes eines de pedra van ser Homo sapiens», assenyala Emmanuel Ndiema, dels NMK.

Tot i que el descobriment a Panga ya Saidi representa fins avui la prova més antiga d’un enterrament a l’Àfrica, els enterraments dels neandertals i dels humans moderns a Euràsia daten de fa uns 120.000 anys i inclouen tant adults com joves i infants. Les raons per a la manca d’enterraments primerencs a l’Àfrica en comparació amb Euràsia no estan clares, potser es pot explicar per les diferències en les pràctiques mortuòries o per l’escassedat de treballs de camp exhaustius en altres regions del continent africà.

«L’enterrament de Panga ya Saidi mostra que la inhumació dels morts és una pràctica compartida entre Homo sapiens y neandertals», revela Michael Petraglia, de l’MPI-SHH. «Aquesta troballa planteja nous interrogants sobre l’origen i l’evolució de la cultura de la mort en dues espècies humanes estretament relacionades».

Les excavacions a Panga ya Saidi les dirigeixen conjuntament l’MPI-SHH (Jena, Alemanya) i els NMK (Nairobi, Àfrica). La conservació i l’anàlisi de les restes d’esquelet de Panga ya Saidi van ser dirigides pel CENIEH (Burgos, Espanya). El consorci internacional de científics inclou membres d’organitzacions i universitats de Kenya, Alemanya, Espanya, França, Austràlia, el Canadà, Sud-àfrica, el Regne Unit i els Estats Units.

Informació elaborada a partir de la nota de premsa de l’Institut Max Planck.

Article de referència: María Martinón-Torres, Francesco d’Errico, Elena Santos, Ana Álvaro Gallo, Noel Amano, William Archer, Simon J. Armitage, Juan Luis Arsuaga, José María Bermúdez de Castro, James Blinkhorn, Alison Crowther, Katerina Douka, Stéphan Dubernet, Patrick Faulkner, Pilar Fernández-Colón, Nikos Kourampas, Jorge González García, David Larreina, François-Xavier Le Bourdonnec, George MacLeod, Laura Martín-Francés, Diyendo Massilani, Julio Mercader, Jennifer M. Miller, Emmanuel Ndiema, Belén Notario, Africa Pitarch Martí, Mary E. Prendergast, Alain Queffelec, Solange Rigaud, Patrick Roberts, Mohammad Javad Shoaee, Ceri Shipton, Ian Simpson, Nicole Boivin et Michael D. Petraglia. «Earliest human burial in Africa». Nature, 5 de maig 2021. DOI : 10.1038/s41586-021-03457-8.

El divendres 7 de maig es farà la presentació en línia d’un documental sobre les recerques a Panga ya Saidi de l’equip francocatalà.

Comparteix-la a:
| Més |
  • Segueix-nos:
  • botó per accedir al facebook de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al twitter de la universitat de barcelona
  • botó per accedir a l'instagram de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al linkedin de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al youtube de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al google+ de la universitat de barcelona
  • ??? peu.flickr.alt ???
Membre de la Reconeixement internacional de l'excel·lència HR Excellence in Research logo del ∞ - League of European Research Universities logo del bkc - campus excel·lència logo del health universitat de barcelona campus

© Universitat de Barcelona