Notícies
Inici  >  Notícies > Una obra de referència sobre els usos polítics de l'arqueologia a Espanya

Una obra de referència sobre els usos polítics de l'arqueologia a Espanya

Coberta del llibre

Coberta del llibre

14/06/2021

Cultura

A Ciencia y política. La organización de la arqueología y la prehistoria en España (1850-1939) (Edicions UB, 2021) Francisco Gracia Alonso aborda la relació entre la ciència i la formació de les identitats nacionals a partir d’un estudi sobre els orígens de l’arqueologia a Espanya.

Ni Numància va ser el bressol de la independència espanyola, ni Empúries va ser l’origen del progrés social de la cultura ibèrica a Catalunya. Ciencia y política. La organización de la arqueología y la prehistoria en España (1850-1939), de Francisco Gracia Alonso analitza com es va utilitzar políticament a Espanya l’arqueologia científica per nodrir els relats identitaris de l’Estat i dels nacionalismes i regionalismes, des de mitjan segle XIX fins al final de la Guerra Civil. Aquest llibre és la continuació d’una obra anterior de l’autor titulada La construcción de una identidad nacional. Arqueología, patrimonio y nacionalismo en Cataluña (1850-1939), publicada també per Edicions de la Universitat de Barcelona el 2018. Així, es completa un recorregut pels orígens de l’arqueologia a Espanya que il·lumina les complexes relacions entre història, política i identitat nacional.

Es tracta d’un treball escrit des del rigor acadèmic i basat en la tasca investigadora que aquest catedràtic de Prehistòria ha dut a terme en més d’una trentena de biblioteques i arxius espanyols i estrangers. Al llarg de més de 700 pàgines, Francisco Gracia estudia el desenvolupament de l’arqueologia espanyola des de la perspectiva de la institucionalització de la recerca, la docència i la difusió del coneixement a través de la preservació del patrimoni històric-arqueològic. Estructurada en dotze capítols, l’obra mostra l’evolució de les principals institucions, els enfrontaments entre elles per aconseguir el control de la investigació i el desenvolupament posterior dels organismes creats gràcies a la influència dels institucionalistes i de la Junta d’Ampliació d’Estudis, així com de la Junta Superior d’Excavacions i Antiguitats i la Comissió d’Investigacions Paleontològiques i Prehistòriques. D’aquestes institucions se n’analitza l’organització interna, la gestió dels recursos econòmics i la projecció dels resultats dels treballs que impulsaven.

Tota aquesta informació, a més, se situa dins de la concepció i l’evolució de la recerca en arqueologia i prehistòria des de mitjan segle XIX fins al final de la Guerra Civil, i també es remarquen les connivències entre la recerca científica i els corrents ideològics i polítics que van intentar instrumentalitzar-la. En definitiva, es tracta d’una obra imprescindible per entendre de quina manera la prehistòria i l’arqueologia van oferir dades empíriques que es van utilitzar per crear relats identitaris que expliquessin el passat com un element determinant per a la cohesió social dels estats nació.

Francisco Gracia Alonso, catedràtic de Prehistòria de la Universitat de Barcelona, ​​és director del Grup de Recerca en Arqueologia Protohistòrica (GRAP). Les seves principals línies d’estudi són la protohistòria de la península Ibèrica i la historiografia de l’arqueologia. Autor de més de 200 treballs d’investigació, entre els seus últims llibres destaquen La arqueología durante el primer franquismo (1939-1956) (2009); Pere Bosch Gimpera. Universidad, política, exilio (2011); Salvem l’art! La protecció del patrimoni cultural català durant la Guerra Civil (1936-1939) (2011, amb Glòria Munilla), i Lluís Pericot García. Un prehistoriador entre dos épocas (2017). A Edicions de la Universitat de Barcelona ha publicat El sueño de una generación. El crucero universitario por el Mediterráneo de 1933 (2006, amb Josep Maria Fullola i Pericot); Arqueologia i política. La gestió de Martín Almagro Basch al capdavant del Museu Arqueològic Provincial de Barcelona (1939-1962) (2012); El tesoro del «Vita». La protección y el expolio del patrimonio histórico-arqueológico durante la Guerra Civil (2014, amb Glòria Munilla, 3a edició); Pensar la Universitat. Escrits de Pere Bosch Gimpera (2015), i La construcción de una identidad nacional. Arqueología, patrimonio y nacionalismo en Cataluña (1850-1939) (2018).
 

Comparteix-la a:
| Més |
  • Segueix-nos:
  • botó per accedir al facebook de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al twitter de la universitat de barcelona
  • botó per accedir a l'instagram de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al linkedin de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al youtube de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al google+ de la universitat de barcelona
  • ??? peu.flickr.alt ???
Membre de la Reconeixement internacional de l'excel·lència HR Excellence in Research logo del ∞ - League of European Research Universities logo del bkc - campus excel·lència logo del health universitat de barcelona campus

© Universitat de Barcelona