Notícies
Inici  >  Notícies > Descoberta una població de forats negres de grans dimensions al cúmul estel·lar...

Descoberta una població de forats negres de grans dimensions al cúmul estel·lar Palomar 5

Mapa del pla de la Via Làctia obtingut a partir de les dades del catàleg de Gaia (eDR3). En la part superior es mostra una regió on s’observa el cúmul estel·lar de Palomar 5 i les seves cues de marea (dades obtingudes gràcies al DESI Legacy Imaging Survey, DECaLS). Imatge: E. Balbinot, Gaia, DECaLS-DESI

Mapa del pla de la Via Làctia obtingut a partir de les dades del catàleg de Gaia (eDR3). En la part superior es mostra una regió on s’observa el cúmul estel·lar de Palomar 5 i les seves cues de marea (dades obtingudes gràcies al DESI Legacy Imaging Survey, DECaLS). Imatge: E. Balbinot, Gaia, DECaLS-DESI

L’investigador de l’ICCUB Mark Gieles. Imatge: ICCUB

L’investigador de l’ICCUB Mark Gieles. Imatge: ICCUB

05/07/2021

Recerca

Palomar 5 és un cúmul estel·lar únic. Això és degut, en primer lloc, perquè és un dels «més esponjosos» de l’halo de la Via Làctia, amb una distància mitjana d’uns quants anys llum entre les estrelles, comparable a la distància del Sol a l’estrella més propera. En segon lloc, perquè té associat un corrent estel·lar especular que cobreix més de 20 graus al cel. En un article publicat a Nature Astronomy, un equip internacional d’astrònoms i astrofísics liderat per la Universitat de Barcelona demostra que les dues característiques distintives de Palomar 5 són probablement el resultat d’una població de més de cent forats negres al centre del cúmul.

 

«El nombre de forats negres és aproximadament tres vegades més gran del que s’esperaria pel nombre d’estrelles del cúmul, fet que significa que més del 20 % de la massa total del cúmul està formada per forats negres», explica Mark Gieles, professor de l’Institut de Ciències del Cosmos de la Universitat de Barcelona (ICCUB) i autor principal del treball. «Cadascun té una massa que fa vint vegades la massa del Sol —detalla l’expert—, i es van formar en explosions de supernoves al final de la vida de les estrelles massives, quan el cúmul encara era molt jove».

Els corrents de marea són associacions d’estrelles que van ser expulsades de cúmuls estel·lars o galàxies nanes. Durant aquests darrers anys, s’han descobert prop de trenta corrents estel·lars estrets a l’halo de la Via Làctia. «No sabem com es formen aquests corrents, però una idea és que són cúmuls estel·lars que han patit alguna pertorbació», explica Gieles. Tanmateix, cap dels corrents descoberts recentment té un cúmul estel·lar associat, de manera que els investigadors no poden estar segurs d’aquesta teoria. Per entendre com es van formar aquests corrents, cal estudiar-ne un amb un sistema estel·lar associat: «Palomar 5 és l’únic cas, i això el converteix en una mena de Rosetta Stone, que permetrà entendre la formació dels corrents estel·lars», assenyala Gieles. «Per això l’hem estudiat amb detall», aclareix.

En aquest estudi, els autors van simular les òrbites i l’evolució de cada estrella des de la formació del cúmul fins a la dissolució final. En van variar les propietats inicials fins que van trobar que les observacions del corrent i del cúmul coincidien. L’equip d’astrònoms creu que Palomar 5 es va formar a partir d’una fracció de forat negre més petit, però les estrelles van poder escapar de manera més eficient que els forats negres, de manera que la fracció del forat negre va augmentar gradualment.

Els forats negres van inflar dinàmicament el cúmul mitjançant interaccions d’assistència gravitacional amb les estrelles, que van provocar que s’escapessin  més estrelles i es formés el corrent. Just abans que es dissolgui completament —aproximadament d’aquí a uns mil milions d’anys—, el cúmul estarà format completament per forats negres. «Aquest treball ens ha ajudat a entendre que, tot i que el cúmul Palomar 5 té les cues més lluminoses i llargues que cap altre cúmul de la Via Làctia, no és únic. En lloc d’això, creiem que molts cúmuls dominats pel forat negre de forma similar ja s’han desintegrat en les marees de la Via Làctia per formar els primers corrents estel·lars recentment descoberts», afirma Denis Erkal, coautor de l’estudi, investigador de la Universitat de Surrey (Regne Unit).

Gieles assenyala que l’estudi demostra «que la presència d’una gran població de forats negres pot haver estat comuna en tots els grups que formaven els corrents». Això és important per entendre la formació de cúmuls globulars, de masses inicials d’estrelles i l’evolució de les estrelles massives. Aquest treball també té importants implicacions per a les ones gravitacionals. «Es creu que una gran part de les fusions de forats negres binaris es formen en cúmuls estel·lars. Una gran incògnita en aquest escenari és la quantitat de forats negres que hi ha als cúmuls, cosa que és difícil de delimitar observacionalment perquè no podem observar els forats negres», afirma Fabio Antonini, professor de la Universitat de Cardiff (Gal·les, Regne Unit), i també coautor del treball. «El nostre mètode proporciona una manera de saber quants forats negres hi ha en un cúmul estel·lar mirant les estrelles que en són expulsades», destaca.

Palomar 5 és un cúmul globular descobert el 1950 per Walter Baade. Es troba a la constel·lació del Serpent, a una distància d’uns 65.000 anys llum, i és un dels aproximadament 150 cúmuls globulars que orbiten al voltant de la Via Làctia. Té més de deu mil milions d’anys, com la majoria d’altres cúmuls globulars, cosa que significa que es va formar en les primeres fases de formació de galàxies. És aproximadament deu vegades menys massiu i cinc vegades més extens que un cúmul globular típic i en les etapes finals de dissolució.

Simulació que mostra la formació dels corrents de marea del cúmul estel·lar Palomar 5 i la distribució dels forats negres. En groc es veuen les estrelles i, en negre, els forats negres. Més del 20% de la massa de Palomar 5 està formada per forats negres.

Article de referència:

M. Gieles et al. «A supra-massive population of stellar-massblack holes in the globular cluster Palomar 5». Nature Astronomy, 5 de juliol de 2021. DOI: 10.1038/s41550-021-01392-2

 

Comparteix-la a:
| Més |
  • Segueix-nos:
  • botó per accedir al facebook de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al twitter de la universitat de barcelona
  • botó per accedir a l'instagram de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al linkedin de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al youtube de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al google+ de la universitat de barcelona
  • ??? peu.flickr.alt ???
Membre de la Reconeixement internacional de l'excel·lència HR Excellence in Research logo del ∞ - League of European Research Universities logo del bkc - campus excel·lència logo del health universitat de barcelona campus

© Universitat de Barcelona