Taurons a la Costa Brava: crònica dʼun declivi anunciat

Aquestes conclusions es desprenen de lʼarticle sobre lʼestat de les poblacions de taurons pelàgics i de fondària a la Costa Brava publicat a la revista Aquatic Conservation: Marine and Freshwater Ecosystems per Ignasi Nuez i Manel Gazo, investigadors de la Facultat de Biologia, lʼInstitut de Recerca de Biodiversitat de la UB (IRBio) i lʼentitat SUBMON, juntament amb Lluís Cardona, de la Facultat de Biologia i de lʼIRBio.

Taurons, els grans desconeguts de la Mediterrània

La Mediterrània és una regió marina amb una alta biodiversitat de taurons catalogats com a espècies vulnerables per la IUCN, com és el cas del tauró pelegrí. El declivi progressiu dels taurons a les costes mediterrànies és un procés descrit des de fa temps a la bibliografia científica.

Lʼestratègia vital dʼaquests peixos cartilaginosos (condrictis) es caracteritza per una maduresa sexual tardana i unes taxes baixes de creixement i de fecunditat, «unes condicions que els dificulta poder suportar una explotació pesquera intensa, i que els fa més vulnerables que molts peixos ossis (teleostis)», explica el professor Lluís Cardona, membre del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals (BEECA) i de lʼIRBio.

La millora de la tecnologia pesquera «ha permès estendre la pesca a més zones, a més fondària i durant més temps. Aquesta interacció amb el sector pesquer ha limitat la supervivència de les poblacions de taurons, tant si són espècies objectiu com captures accidentals», apunta Manel Gazo, professor del Departament de BEECA i de lʼIRBio i director de SUBMON.

Han desaparegut les mussoles a la Costa Brava?

En el marc del treball, lʼequip ha analitzat les captures accidentals registrades per pescadors dʼarrossegament i de palangre dels ports pesquers de la Costa Brava. Concretament, sʼha obtingut informació sobre cinc espècies dʼesquals de mida gran (més de 200 centímetres): la guilla (Alopias vulpinus), el pelegrí (Cetorhinus maximus), el bocadolç (Hexanchus griseus), el solraig (Isurus oxyrinchus) i la tintorera (Prionace glauca), a més de tres espècies de talla mitjana (90-100 centímetres), com el caçó (Galeorhinus galeus), lʼagullat (Squalus acanthias) i les mussoles (Mustelus spp).

Els resultats de lʼestudi, que comprenen el període dʼoctubre del 2016 a juliol del 2017, constaten lʼabsència de captures de mussoles (Mustelus spp.), «un fet que suggereix la desaparició dʼaquest gènere a la Costa Brava, a causa, principalment, de la pressió pesquera. A més, les poblacions dʼespècies com el tauró pelegrí i lʼagullat es trobarien en declivi», alerta Ignasi Nuez, que és el primer autor de lʼarticle.

«Si considerem tots els arts de pesca mostrejats —continua—, la diversitat dʼespècies capturades accidentalment és més alta en la flota dʼarrossegament, seguida de la flota de palangre de fons, i finalment, del palangre de superfície. Ara bé, la incidència de cada art de pesca no és igual en totes les espècies. Les captures de tauró pelegrí, per exemple, solen tenir lloc quasi exclusivament en lʼart dʼarrossegament, mentre que la gran majoria de captures de tintorera, solraig o guilla ocorren en els arts de palangre».

Tot i que les captures es produeixen al llarg de lʼany amb una freqüència similar, el nombre més gran de captures accidentals està correlacionat amb els mesos càlids de lʼany (de maig a octubre), quan la columna dʼaigua es troba estratificada.

«Segons els pescadors, la coincidència de les zones de pesca amb les zones per on es distribueixen els taurons, juntament amb la creença que la pesca atrau els esquals, són els principals factors responsables de les captures accidentals», subratlla Ignasi Nuez.

Ciència i pesqueries: col·laborar per protegir els taurons

Lʼestudi posa en relleu el coneixement ecològic local (local ecological knowledge, LEK) aportat pel sector pesquer com a element essencial en la metodologia del treball. «Comptar amb la voluntat de col·laboració del sector pesquer ha estat clau a lʼhora de tirar endavant lʼestudi. El coneixement actual —i sobretot passat— de la presència de diferents espècies de taurons a les nostres costes, així com les zones, èpoques i arts amb què més es pesquen, només ens pot venir del sector pesquer», explica Manel Gazo.

«Encara no sʼha trobat una bona manera dʼevitar les captures accidentals de taurons, tret de lʼaplicació de les polítiques de quotes o algunes modificacions en els arts de pesca», continua. «El que sí que és ben clar és que la solució —quan es trobi— haurà de sorgir tenint en consideració el sector pesquer».

Potenciar la formació dels pescadors en tècniques de manipulació i alliberament dels taurons atrapats per lʼart de pesca, o incorporar mecanismes de reducció de captures accidentals poden ser opcions per pal·liar la mortalitat dels taurons causada per les pesqueries. La designació dʼàrees marines protegides també ajudaria a reduir la pèrdua de biodiversitat, «però avui dia no es disposa de prou informació sobre la distribució espacial de moltes espècies de taurons. Per això, aquesta estratègia corre el risc de ser inefectiva», apunta Ignasi Nuez.

Taurons a la Mediterrània: més ciència, més protecció

Els taurons són depredadors apicals en els ecosistemes marins, tant costaners com oceànics. El seu rol és decisiu en el control de les xarxes tròfiques, tot i que hi ha una gran diversitat dʼespècies i no totes tenen la mateixa rellevància. No obstant això, encara hi ha un gran desconeixement sobre la biologia i lʼecologia dels taurons a la Mediterrània. «Les poblacions de taurons van minvar a la Mediterrània abans que hi hagués una infraestructura científica mínimament desenvolupada per estudiar-los.

Per tant, quan els hem volgut estudiar, ja no en quedaven», lamenta el professor Lluís Cardona. «Per tant —detalla lʼexpert—, avui dia desconeixem quin era el seu paper ecològic, però cal pensar que, ara mateix, un peix de més de 25 cm no té cap depredador a la Mediterrània occidental, a excepció dels humans. Segurament, no passava el mateix quan els taurons eren més abundants, però desconeixem fins a quin punt això era important».

Avui dia, un total de vint-i-una espècies dʼelasmobranquis (taurons i rajades) estan protegides per una recomanació de la Comissió General de Pesca del Mediterrani (GFCM), una normativa dʼobligat compliment per tots els països mediterranis de la UE per transposició de la normativa als estats membres.

«El marc normatiu ja hi és. El que caldria és millorar-ne la implementació per assolir una aplicació correcta de la normativa. Així, és imprescindible millorar la formació del sector pesquer i dels inspectors en matèria de la normativa vigent i de les espècies protegides», apunta Manel Gazo. «A la regió mediterrània no només operen les flotes pesqueres dels països de la Unió Europea, per això també cal donar suport a la resta de països que no tenen infraestructures o control real sobre lʼactivitat pesquera».

Article de referència:

Nuez, I.; Gazo, M.; Cardona, L. «A closer look at the bycatch of medium-sized and large sharks in the northern Catalan coast (north-western Mediterranean sea): evidence of an ongoing decline?». Aquatic Conservation: Marine and Freshwater Ecosystems, juliol de 2021. Doi: doi.org/10.1002/aqc.3651