Notícies
Inici  >  Notícies > El vulcanisme extrem no va causar l’extinció massiva d’espècies...

El vulcanisme extrem no va causar l’extinció massiva d’espècies al final del Cretaci

Els penya-segats de Zumaia (Guipúscoa) contenen una successió excepcional d’estrats que revela la història geològica de la Terra en el període de 115 a 50 milions d’anys d’antiguitat.

Els penya-segats de Zumaia (Guipúscoa) contenen una successió excepcional d’estrats que revela la història geològica de la Terra en el període de 115 a 50 milions d’anys d’antiguitat.

La investigadora Sietske Batenburg, de la Facultat de Ciències de la Terra de la UB, i l’expert Vicente Gilabert, de l’Institut Universitari d’Investigació en Ciències Ambientals d’Aragó (IUCA, Universitat de Saragossa).

La investigadora Sietske Batenburg, de la Facultat de Ciències de la Terra de la UB, i l’expert Vicente Gilabert, de l’Institut Universitari d’Investigació en Ciències Ambientals d’Aragó (IUCA, Universitat de Saragossa).

20/09/2021

Recerca

Un estudi publicat a la revista Geology descarta que els episodis volcànics extrems influïssin en l’extinció massiva d’espècies al final del Cretaci. Els resultats reafirmen la hipòtesi que va ser l’impacte gegantí d’un meteorit el que va causar la gran crisi biològica que va acabar amb l’estirp dels dinosaures no aviaris i altres organismes marins i terrestres fa 66 milions d’anys.

El treball el signen la investigadora Sietske Batenburg, de la Facultat de Ciències de la Terra de la Universitat de Barcelona, i els experts Vicente Gilabert, Ignacio Arenillas i José Antonio Arz, de l’Institut Universitari d’Investigació en Ciències Ambientals d’Aragó (IUCA, Universitat de Saragossa).

Límit K/Pg: la gran extinció del Cretaci a les costes de Zumaia

L’escenari d’aquest estudi han estat els penya-segats de Zumaia (Guipúscoa), que contenen una successió excepcional d’estrats que revela la història geològica de la Terra en el període de 115 a 50 milions d’anys (Ma) d’antiguitat. En aquest entorn, l’equip ha analitzat sediments i roques riques en microfòssils que es van dipositar fa entre 66,4 i 65,4 Ma, un interval de temps que inclou el famós límit Cretaci-Paleogen (K/Pg). Datat en 66 Ma, el límit K/Pg separa el Mesozoic del Cenozoic i coincideix amb una de les cinc grans extincions en massa del planeta.

El treball ha analitzat els canvis climàtics que es van produir just abans i després de l’extinció massiva marcada pel límit K/Pg, així com la seva possible relació amb aquesta gran crisi biològica. Per primera vegada, s’ha estudiat si aquest canvi climàtic coincideix en l’escala temporal amb les seves possibles causes: el vulcanisme massiu del Dècan (Índia) —un dels episodis volcànics més violents en la història geològica del planeta— i les variacions orbitals de la Terra.

«La particularitat dels afloraments de Zumaia és que s’hi van acumular dos tipus de sediments —uns de més rics en argiles i uns altres de més rics en carbonats— que avui podem identificar com a estrats de margues i calcàries que alternen entre si formant ritmes», destaca la investigadora Sietske Batenburg, del Departament de Dinàmica de la Terra i de l’Oceà de la UB. «Aquesta forta ritmicitat en la sedimentació es relaciona amb les variacions cícliques que pateix l’orientació i inclinació de l’eix de la Terra en el moviment de rotació, així com en el moviment de translació al voltant del Sol».

Aquestes configuracions astronòmiques —els famosos cicles de Milankovitch que es repeteixen cada 405.000, 100.000, 41.000 i 21.000 anys— regulen la quantitat de la radiació solar rebuda, modulen la temperatura global del nostre planeta i condicionen el tipus de sediment que arriba als oceans. «Gràcies a aquestes periodicitats identificades en els sediments de Zumaia, hem pogut establir la datació més precisa dels fenòmens climàtics que van esdevenir al voltant de l’època en què van viure els últims dinosaures», explica el doctorand Vicente Gilabert, del Departament de Ciències de la Terra de la Universitat de Saragossa, que llegirà la tesi doctoral a finals d’aquest any.

Foraminífers planctònics: revelant el clima del passat

L’anàlisi isotòpica del carboni 13 en les roques combinada amb l’estudi dels foraminífers planctònics —uns microfòssils que es fan servir com a indicadors bioestratigràfics d’alta precisió— ha permès reconstruir el paleoclima i la cronologia d’aquesta època en els sediments de Zumaia. Més del 90 % de les espècies de foraminífers planctònics del Cretaci de Zumaia es van extingir fa 66 milions d’anys, coincidint amb una gran pertorbació en el cicle del carboni i amb una acumulació d’esfèrules de vidre d’impacte originades per l’asteroide que va impactar a Chicxulub, a la península de Yucatán (Mèxic).

Les conclusions de l’estudi revelen l’existència de tres esdeveniments d’intens escalfament climàtic —coneguts com a esdeveniments hipertermals— que no estan relacionats amb l’impacte de Chicxulub. El primer, denominat LMWE i anterior al límit K/Pg, ha estat datat entre 66,25 i 66,10 Ma. Els altres dos esdeveniments —posteriors a l’extinció massiva— s’anomenen Dan-C2 (entre 65,8 i 65,7 Ma) i LC29n (entre 65,48 i 65,41 Ma).

En l’última dècada hi ha un debat intens sobre si els esdeveniments hipertermals esmentats van ser o no provocats per l’increment en l’activitat volcànica del Dècan, que va emetre grans quantitats de gasos a l’atmosfera. Els resultats d’aquesta recerca indiquen que tots els esdeveniments «estan en sincronia amb unes configuracions orbitals extremes de la Terra conegudes com a màxims d’excentricitat. Només l’LMWE, que va produir un escalfament global estimat d’entre 2 a 5 °C, sembla tenir una relació temporal amb un episodi eruptiu del Dècan, fet que suggereix que va ser causat per una combinació dels efectes del vulcanisme i l’últim màxim d’excentricitat del Cretaci», detallen els experts.

Variacions orbitals de la Terra al voltant del Sol

Els canvis climàtics globals que van ocórrer a la fi del Cretaci i l’inici del Paleogen (entre 250.000 anys abans i 200.000 anys després del límit K/PG) van ser deguts a màxims d’excentricitat de l’òrbita de la Terra al voltant del Sol.

Ara bé, l’excentricitat orbital que va influir en els canvis climàtics abans i després del límit K/Pg no està relacionada amb l’extinció massiva d’espècies del final del Cretaci. Els canvis climàtics ocasionats pels màxims d’excentricitat i augmentats puntualment pel vulcanisme del Dècan van ocórrer de manera gradual i en una escala de centenars de milers d'anys.

«Aquestes dades confirmarien que l’extinció va ser causada per algun fenomen completament extern al sistema terrestre: l’impacte d’un asteroide que va tenir lloc 100.000 anys després d’aquest canvi climàtic del final del Cretaci (l’LMWE)», apunta l’equip investigador. «A més, els últims 100.000 anys previs al límit K/Pg es caracteritzen per una gran estabilitat ambiental sense pertorbacions evidents i la gran extinció massiva d’espècies va succeir de manera instantània en l’escala de temps geològic», conclouen.

 

Article de referència:

Gilabert, V., Batenburg, S., Arenillas, I., y Arz, J. A. (2021). «Contribution of orbital forcing and Deccan volcanism to global climatic and biotic changes across the Cretaceous-Paleogene boundary at Zumaia, Spain». Geology, agost de 2021. Doi: 10.1130/G49214.1

 

Comparteix-la a:
| Més |
  • Segueix-nos:
  • botó per accedir al facebook de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al twitter de la universitat de barcelona
  • botó per accedir a l'instagram de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al linkedin de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al youtube de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al google+ de la universitat de barcelona
  • ??? peu.flickr.alt ???
Membre de la Reconeixement internacional de l'excel·lència HR Excellence in Research logo del ∞ - League of European Research Universities logo del bkc - campus excel·lència logo del health universitat de barcelona campus

© Universitat de Barcelona