Notícies
Inici  >  Notícies > La investigadora de la UB Queralt Solé dirigeix una recerca per a la identificació...

La investigadora de la UB Queralt Solé dirigeix una recerca per a la identificació de cossos al Valle de los Caídos

Llista de persones enterrades a Horta de Sant Joan durant la Guerra Civil de qui els familiars van recuperar les restes el 1959.

Llista de persones enterrades a Horta de Sant Joan durant la Guerra Civil de qui els familiars van recuperar les restes el 1959.

13/10/2021

Recerca

El Valle de los Caídos, la tomba faraònica construïda als anys quaranta i cinquanta pel franquisme, acull actualment uns 33.000 cossos. La majoria són de soldats morts durant la Guerra Civil pertanyents al bàndol franquista, però també n’hi ha més de 10.000 que corresponen a persones desconegudes, molt probablement combatents republicans procedents de fosses comunes d’arreu de l’Estat. La professora d’Història de la UB Queralt Solé dirigeix les tasques de recerca per posar nom i cognom a aquests cossos, que ara són reclamats pels seus familiars.

 

La Secretaria d’Estat de Memòria Democràtica, que depèn del Ministeri de la Presidència, ha endegat un projecte per resignificar el monument del Valle de los Caídos, construït en el seu moment per enaltir la dictadura. En aquest context, les famílies que ho vulguin poden exhumar les restes dels avantpassats que hi ha enterrats.

Fins ara ho han sol·licitat una seixantena de famílies, la majoria de combatents morts del bàndol republicà. No és un procés fàcil perquè «les criptes tenen els ossos barrejats, com si fos un magatzem de capses de sabates», explica Queralt Solé.

«El règim franquista va voler omplir d’ossos el Valle de los Caídos un cop el va tenir construït», explica la professora Solé. Per fer-ho, es va demanar als governadors civils que, amb la col·laboració dels ajuntaments, localitzessin on estaven enterrats els soldats als pobles per després fer-ne el trasllat. Si bé en un principi el Valle de los Caídos havia de ser només per als morts del bàndol franquista, finalment també s’hi van destinar restes de difunts de les forces republicanes. En aquests darrers casos, les famílies no van saber que s’hi traslladaven els cossos, i si ho van arribar a saber, no van tenir l’opció d’oposar-s’hi.

Un cop al Valle de los Caídos, els únics cossos que es van enterrar en tombes individuals van ser el de José Antonio Primo de Rivera i, més tard, el del dictador Francisco Franco. Els altres es van dipositar en caixes de fusta anònimes amuntegades dins les criptes. Amb el temps, moltes caixes s’han deteriorat, i els ossos de les persones enterrades s’han acabat barrejant. Això dificultarà les tasques d’exhumació que durà a terme un equip dirigit pel forense Francisco Etxeberría.

Recerca per ajudar les famílies

Abans de retirar els cossos, Queralt Solé i l’investigador de la UB David Tormo han fet un informe per cada persona que s’exhumarà, fins a un total de 65. En cada cas, es reconstrueix la trajectòria que va seguir el cos fins que va ser dipositat al Valle de los Caídos. Per a la recerca s’han fet servir bàsicament arxius provincials i municipals, així com de la comunitat benedictina situada al mateix Valle de los Caídos. La finalitat d’aquests informes és lliurar-los a les famílies.

«Hi ha hagut casuístiques molt diferents: des de famílies que ja havien investigat pel seu compte i l’únic que hem fet nosaltres és constatar que, efectivament, segons la documentació que aporten, el familiar està enterrat al Valle de los Caídos, fins a algun cas en què, després de la tasca de recerca, veiem que la persona no està en aquest mausoleu franquista, contràriament al que es pensava», explica Solé. La historiadora apunta que el trasllat i la sepultura dels cossos al Valle de los Caídos es va fer «sense cura» per part del règim, fins i tot en el cas dels morts del bàndol franquista. Això ha comportat que les famílies no tinguin informació o que sigui defectuosa.

«Com a historiadora, aquesta tasca m’ha servit per aprofundir en la recerca d’aquesta etapa: per anar al detall i posar-hi la lupa», explica. La investigadora va dedicar la tesi doctoral a les fosses comunes de la Guerra Civil a Catalunya i té com a línia de recerca l’anàlisi històrica dels vestigis de la Guerra Civil i la dictadura franquista al segle XXI.

 

Comparteix-la a:
| Més |
  • Segueix-nos:
  • botó per accedir al facebook de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al twitter de la universitat de barcelona
  • botó per accedir a l'instagram de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al linkedin de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al youtube de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al google+ de la universitat de barcelona
  • ??? peu.flickr.alt ???
Membre de la Reconeixement internacional de l'excel·lència HR Excellence in Research logo del ∞ - League of European Research Universities logo del bkc - campus excel·lència logo del health universitat de barcelona campus

© Universitat de Barcelona