Notícies
Inici  >  Notícies > Rosalind Franklin: icona de la lluita feminista en el món científic

Rosalind Franklin: icona de la lluita feminista en el món científic

Rosalind Franklin a la portada d’un dels llibres de la mostra.

Rosalind Franklin a la portada d’un dels llibres de la mostra.

Lourdes Campos, professora de la UPC, va ser l’encarregada d’impartir la conferència «Rosalind Franklin 100 años después. Una carrera desigual».

Lourdes Campos, professora de la UPC, va ser l’encarregada d’impartir la conferència «Rosalind Franklin 100 años después. Una carrera desigual».

Moment de la inauguració de l’exposició, que va tenir lloc el divendres 19 de novembre i que va estar presidida pel vicerector de Transformació Digital, Xavier Triadó.

Moment de la inauguració de l’exposició, que va tenir lloc el divendres 19 de novembre i que va estar presidida pel vicerector de Transformació Digital, Xavier Triadó.

D’esquerra a dreta, Alícia Guasch, Carme Rovira, Sònia Estradé i la responsable del CRAI Biblioteca de Física i Química, Isabel Parés.

D’esquerra a dreta, Alícia Guasch, Carme Rovira, Sònia Estradé i la responsable del CRAI Biblioteca de Física i Química, Isabel Parés.

23/11/2021

Cultura

«Estava decidida a no destacar els seus atributs femenins. Tot i que era de trets enèrgics, no li faltava atractiu, i hauria pogut ser molt guapa si hagués mostrat el més mínim interès per vestir bé (...). Tots els seus vestits mostraven una imaginació pròpia d’adolescents estudioses angleses». Amb aquestes paraules es referia James Watson a la cristal·lògrafa Rosalind Franklin (1920-1958) en el popular llibre The double helix, on explicava la història del descobriment de l’estructura de l’ADN.

 

Rosalind Franklin va ser una de les persones clau en aquesta descoberta. No obstant això, se la va deixar de banda fins al punt que, quan ja havia aconseguit la imatge que confirmava l’estructura helicoidal de l’ADN, coneguda com a fotografia 51, li van prohibir que continués treballant en aquest tema. Amb motiu del centenari del seu naixement, la nova edició de la Mostra del Fons Històric del CRAI Biblioteca de Física i Química, reivindica la figura d’aquesta cristal·lògrafa en l’exposició «Rosalind Franklin: una vida desxifrant estructures helicoidals».

«Tot i haver contribuït a elucidar l’estructura de l’ADN, va tenir poc reconeixement dels seus col·legues, que van rebre el Nobel per aquest descobriment. Per això s’ha convertit en una icona de la lluita feminista dins el món científic», expliquen les comissàries de l’exposició, Carme Rovira, professora d’investigació ICREA a l’Institut de Química Teòrica i Computacional de la UB (IQTCUB), i Alícia Guasch, de l’Institut de Biologia Molecular de Barcelona (IBMB-CSIC).

Dones i ciència: injustícia epistèmica

Rosalind Franklin és un exemple paradigmàtic d’injustícia epistèmica, concepte que es fa servir per referir-se al fet que les contribucions i els descobriments de les dones no s’han incorporat al cànon d’una disciplina determinada, o bé s’han atribuït a altres científics.

Per revertir aquesta injustícia epistèmica, en l’exposició hi ha una selecció de llibres relacionats amb la temàtica de dones i ciència, alguns dels quals tracten sobre científiques del passat. També s’hi poden veure volums sobre qüestions d’epistemologia feminista i d’altres sobre la situació actual de les dones en la ciència. Entre les obres exposades, cal destacar la traducció al català de l’article «L’anomalia d’una dona en la física», publicat a Compàs d’amalgama, en què la física Evelyn Fox Keller relata la seva experiència i critica la misogínia dels cercles científics dels EUA on va estudiar i treballar a partir de finals dels anys cinquanta del segle XX.

«Recuperar la memòria de científiques del passat ens serveix per revertir aquesta injustícia, per disposar d’exemples diversos del que significa dedicar-se professionalment a la pràctica científica i per qüestionar una tradició on sembla que només pot encaixar un tipus molt particular de persona», apunta la física Sònia Estradé, professora del Departament d’Enginyeria Electrònica i Biomèdica i traductora de larticle dEvelyn Fox Keller esmentat.

La mostra es va inaugurar el divendres 19 de novembre, en un acte presidit pel vicerector de Transformació Digital, Xavier Triadó. També hi va intervenir el degà de la Facultat de Química, Miquel Vidal, que va assegurar: «Estem obligats a incorporar referents i s’ha de fer activament als plans docents». Val a dir que la Facultat de Química de la UB té prop d’un 46 % de dones. Lourdes Campos, professora de la UPC, va ser l’encarregada d’impartir la conferència «Rosalind Franklin 100 años después. Una carrera desigual».
 

Comparteix-la a:
| Més |
  • Segueix-nos:
  • botó per accedir al facebook de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al twitter de la universitat de barcelona
  • botó per accedir a l'instagram de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al linkedin de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al youtube de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al google+ de la universitat de barcelona
  • ??? peu.flickr.alt ???
Membre de la Reconeixement internacional de l'excel·lència HR Excellence in Research logo del ∞ - League of European Research Universities logo del bkc - campus excel·lència logo del health universitat de barcelona campus

© Universitat de Barcelona