Aprovat el Pla de llengües i el primer Pla dʼacollida de llengua i cultura catalana de la UB
La Universitat de Barcelona és la principal universitat pública de Catalunya, una de les institucions dʼeducació superior més prestigioses de lʼEstat i, segons un dels rànquings universitaris més influents, se situa entre les 150 millors universitats del món. Dels seus 70.000 estudiants, un 15 % són internacionals. És lògic, doncs, entendre que la UB se senti fortament compromesa amb lʼús, el desenvolupament, lʼestudi i la promoció de la llengua catalana com a llengua acadèmica, i alhora tingui la voluntat decidida de promoure el multilingüisme entre els membres de la seva comunitat.
Amb aquest doble objectiu, el Consell de Govern de la UB aprovava fa una setmana dos plans: dʼuna banda, el Pla de llengües de la UB per al període 2022-2025 (el quart dels plans en aquest sentit engegats fins ara); de lʼaltra, el Pla dʼacollida de llengua i cultura catalana, el primer dissenyat a la UB per fer encaixar la internacionalització de la institució amb la promoció de la llengua pròpia i oficial.
«Són dos projectes absolutament entrelligats i necessaris», explica el vicerector de Relacions Institucionals, Comunicació i Política Lingüística, Jordi Matas, «perquè, tal com estableix el nostre Estatut, la Universitat de Barcelona ha de fomentar la llengua catalana i ha de contribuir a la incorporació de la llengua pròpia de la UB a tots els àmbits del coneixement». «Aquest ferm compromís en la defensa i la projecció de la llengua catalana», puntualitza, «sʼha de fer compatible amb la voluntat de potenciar la internacionalització de la nostra institució. Això, fent bé la feina, és possible, i anem en aquesta direcció».
La Universitat de Barcelona és la principal universitat pública de Catalunya, una de les institucions dʼeducació superior més prestigioses de lʼEstat i, segons un dels rànquings universitaris més influents, se situa entre les 150 millors universitats del món. Dels seus 70.000 estudiants, un 15 % són internacionals. És lògic, doncs, entendre que la UB se senti fortament compromesa amb lʼús, el desenvolupament, lʼestudi i la promoció de la llengua catalana com a llengua acadèmica, i alhora tingui la voluntat decidida de promoure el multilingüisme entre els membres de la seva comunitat.
Amb aquest doble objectiu, el Consell de Govern de la UB aprovava fa una setmana dos plans: dʼuna banda, el Pla de llengües de la UB per al període 2022-2025 (el quart dels plans en aquest sentit engegats fins ara); de lʼaltra, el Pla dʼacollida de llengua i cultura catalana, el primer dissenyat a la UB per fer encaixar la internacionalització de la institució amb la promoció de la llengua pròpia i oficial.
«Són dos projectes absolutament entrelligats i necessaris», explica el vicerector de Relacions Institucionals, Comunicació i Política Lingüística, Jordi Matas, «perquè, tal com estableix el nostre Estatut, la Universitat de Barcelona ha de fomentar la llengua catalana i ha de contribuir a la incorporació de la llengua pròpia de la UB a tots els àmbits del coneixement». «Aquest ferm compromís en la defensa i la projecció de la llengua catalana», puntualitza, «sʼha de fer compatible amb la voluntat de potenciar la internacionalització de la nostra institució. Això, fent bé la feina, és possible, i anem en aquesta direcció».
Objectius i compromisos
El Pla de llengües de la UB recull, dʼentrada, el compromís de fomentar les tres llengües oficials a Catalunya: català, castellà i occità, i el fa absolutament compatible amb potenciar el coneixement i lʼús de terceres llengües. Lʼassoliment dʼaquest doble objectiu es desplega en les 114 accions del Pla, relacionades amb la qualitat, les competències i els usos lingüístics aplicats en els diversos àmbits de desenvolupament de lʼactivitat universitària: la informació i comunicació institucionals, la gestió i administració, la docència i la recerca, transferència de coneixement i divulgació científica.
«En lʼàmbit docent», assenyala Jordi Matas, «el Pla posa un èmfasi especial en la necessitat de garantir els drets lingüístics de lʼalumnat, cosa que implica la capacitació del professorat per usar el català i el castellà en lʼexercici de les seves activitats docents i acadèmiques». «Les accions recollides en el Pla», remarca, «responen també al compromís adoptat pels rectors de les universitats públiques catalanes dʼenfortir la llengua pròpia i oficial en tots els àmbits de lʼactivitat universitària, i donar impuls al seu ús en la recerca, la transferència de coneixement i la divulgació científica, camps en què darrerament sʼha produït un retrocés».
«Lʼelaboració del Pla de llengües ha estat una tasca en què ha participat molta gent. Per això mateix, sʼha beneficiat dʼun coneixement ampli de la comunitat universitària i de les necessitats lingüístiques dels diversos col·lectius que la componen», destaca el delegat de Política Lingüística i Publicacions, Joan Santanach. «La implicació ha estat màxima entre lʼalumnat, el PAS i el PDI que hi ha participat, i mereixen un esment específic els tècnics dels Serveis Lingüístics, que hi han aportat coneixements, expertesa i molta dedicació», afegeix. «Partint dʼuna primera llista dʼobjectius i accions, es van reunir les quatre comissions, una per a cadascun dels grans àmbits, a fi dʼanalitzar les propostes, ampliar-les i matisar-les quan era necessari», explica. «El resultat és un pla ambiciós, que ha de permetre a la Universitat encarar amb garanties els reptes lingüístics que té plantejats», conclou.
Internacionalització i acollida
En la mateixa sessió del Consell de Govern sʼaprovava també el primer Pla dʼacollida de llengua i cultura catalana a la UB. Amb més de 10.000 membres dʼorigen estranger i múltiples convenis amb universitats dʼarreu del món, el Pla pretén facilitar la incorporació a la vida acadèmica dʼaquests membres procedents de fora del domini lingüístic català i, per tant, harmonitzar el compromís dʼinternacionalització amb la preservació dels drets lingüístics de la comunitat local.
Des dʼaquesta perspectiva, el vicerector de Política dʼInternacionalització, Raúl Ramos, defensa: «La diversitat que aporta a les nostres aules la presència dʼestudiants internacionals amb orígens tan diferents és molt enriquidora en tots els sentits. Per això també és la nostra responsabilitat acollir-los i acompanyar-los en la seva integració a la nostra comunitat». I recalca: «Dʼaquesta manera, aconseguirem que lʼexperiència vital que representa la mobilitat internacional no es limiti només a lʼàmbit acadèmic sinó també al cultural i social».
Ramos recorda, precisament, que el Pla va en la línia estratègica proposada per la Lliga dʼUniversitats de Recerca Europees (LERU), a la qual pertany la UB com a única universitat de tot lʼEstat: «En el document Language policies at the LERU membre institutions, la LERU assenyala, com a element clau, que la formulació de les polítiques lingüístiques institucionals ha de resultar de processos participatius, situant la responsabilitat dʼimplementació al nivell més alt de lideratge». «A més», especifica el vicerector, «exhorta les institucions dʼeducació superior dʼàrees no anglòfones a posicionar-se sobre lʼús de lʼanglès com a segona llengua per a lʼensenyament, la recerca i lʼadministració, així com a preservar la llengua nacional i oferir serveis lingüístics als membres o convidats amb necessitats especials».
En aquest sentit, la nova normativa sʼestructura en diferents accions: informar sobre la situació sociolingüística i els usos lingüístics de la UB; garantir que la informació sobre requisits lingüístics per estudiar i treballar a la UB sigui transparent i coherent amb les dades sobre la llengua de la docència de cada centre; incentivar lʼaprenentatge virtual i presencial del català abans dʼarribar a la Universitat, i posar al servei de la comunitat universitària un paquet de recursos gratuïts per aprendre català, entre dʼaltres.