Notícies
Inici  >  Notícies > Com han millorat els tractaments del carcinoma hepatocel·lular?

Com han millorat els tractaments del carcinoma hepatocel·lular?

Roser Pinyol i Josep M. Llovet, de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la UB i l’IDIBAPS. Imatge: Francisco Avia

Roser Pinyol i Josep M. Llovet, de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la UB i l’IDIBAPS. Imatge: Francisco Avia

L’equip presenta una descripció integrada dels mecanismes moleculars que defineixen l’origen i l’evolució de l’HCC, així com els drivers oncogènics i les classes moleculars i immunes.

L’equip presenta una descripció integrada dels mecanismes moleculars que defineixen l’origen i l’evolució de l’HCC, així com els drivers oncogènics i les classes moleculars i immunes.

31/05/2022

Recerca

Un grup d’investigadors de la Universitat de Barcelona i l’Hospital Clínic - IDIBAPS han publicat un article de revisió a la revista Nature Cancer en què descriuen les alteracions moleculars observades en l’evolució del carcinoma hepatocel·lular —el tipus de càncer de fetge més freqüent— i proposen una estratègia de seqüenciació del tractament sistèmic que integra totes les teràpies aprovades fins ara.

L’article l’ha coordinat Josep M. Llovet, catedràtic de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la UB i professor ICREA de l’IDIBAPS, on dirigeix el Grup de Recerca Translacional en Oncologia Hepàtica. Llovet és també director del Programa de Càncer de Fetge de l’Escola de Medicina Icahn de Mount Sinai (Nova York). Un altre dels autors és la professora Roser Pinyol, també de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la UB i del grup de l’IDIBAPS ja esmentat.

El carcinoma hepatocel·lular (HCC) representa més d’un 90 % dels casos de càncer de fetge a tot el món —amb una incidència creixent generalitzada— i suposa la segona causa de mort per càncer. L’esperança de vida dels pacients amb aquest càncer ha millorat gràcies a la implementació de la immunoteràpia i les teràpies dirigides.

Tot i que s’han identificat les principals característiques moleculars de l’HCC i se n’han definit les classes immunes —que indiquen si un tumor respondrà o no a la immunoteràpia—, només un 25 % dels tumors conté una diana terapèutica per a la qual hi hagi un tractament.

El carcinoma hepatocel·lular avançat és resistent a la quimioteràpia i a la radioteràpia, fet que limita les opcions terapèutiques. L’aprovació, l’any 2007, del sorafenib —el primer tractament sistèmic de l’HCC— va canviar de forma radical les perspectives per als pacients. D’aleshores ençà, s’han aprovat diferents tractaments sistèmics en primera i segona línia.

 

Una nova era en el tractament del carcinoma hepatocel·lular

L’any 2020 el tractament de la malaltia va començar una nova etapa basada en l’ús de combinacions d’immunoteràpies. Això es deu a la superioritat de la combinació de l’atezolizumab —un inhibidor de la proteïna PD-L1 que reforça la capacitat del sistema immunitari per atacar el càncer— amb el bevacizumab —un inhibidor que frena la formació de nous vasos sanguinis— enfront del sorafenib, tant pel que fa a la supervivència dels pacients com al temps sense progressió de la malaltia.

En aquesta revisió, l’equip presenta una descripció integrada dels mecanismes moleculars que defineixen l’origen i l’evolució de l’HCC, així com els drivers oncogènics i les classes moleculars i immunes. També s’hi avaluen els darrers avenços i l’aprovació d’altres tractaments sistèmics moleculars i immunològics, i es proporciona un nou esquema terapèutic que integra tots els fàrmacs disponibles en l’actualitat i la seqüenciació corresponent.

«A més, avaluem com aquest coneixement es pot traslladar a l’oncologia de precisió aportant una perspectiva sobre el paper que les teràpies sistèmiques en HCC tenen en el maneig de la malaltia i la transició de tractaments locoregionals a tractaments sistèmics. Finalment, proposem un nou esquema de seqüenciació del tractament sistèmic en què s’integren tots els fàrmacs actualment aprovats i la jerarquia en la seva utilització», apunta Josep M. Llovet.

L’article també recull l’evidència existent sobre els nous tractaments moleculars i immunològics en fases inicials d’assaigs clínics per contribuir a la presa de decisions clíniques, així com informació sobre nous assaigs clínics amb biomarcadors i sobre el disseny d’assaigs per a investigacions futures.

 

Article de referència:

Llovet, J. M.; Pinyol, R.; Kelley, R. K.; El-Khoueiry, A.; Reeves, H. L.; Wang, X. W.; Gores, G. J.; Villanueva, A. «Molecular pathogenesis and systemic therapies for hepatocellular carcinoma». Nature Cancer, abril de 2022. Doi: 10.1038/s43018-022-00357-2 

Comparteix-la a:
| Més |
  • Segueix-nos:
  • botó per accedir al facebook de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al twitter de la universitat de barcelona
  • botó per accedir a l'instagram de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al linkedin de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al youtube de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al google+ de la universitat de barcelona
  • ??? peu.flickr.alt ???
Membre de la Reconeixement internacional de l'excel·lència HR Excellence in Research logo del ∞ - League of European Research Universities logo del bkc - campus excel·lència logo del health universitat de barcelona campus

© Universitat de Barcelona