Notícies
Inici  >  Notícies > La X Jornada Ambiental UB-Torres: transició energètica per a un món més just...

La X Jornada Ambiental UB-Torres: transició energètica per a un món més just

El president de Família Torres, Miguel A. Torres, el rector de la UB, Joan Guàrdia, i el director científic i conductor de la Jornada, Tomàs Molina.

El president de Família Torres, Miguel A. Torres, el rector de la UB, Joan Guàrdia, i el director científic i conductor de la Jornada, Tomàs Molina.

La ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, va impartir la conferència inaugural «La transició energètica: un projecte de país» en format vídeo.

La ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, va impartir la conferència inaugural «La transició energètica: un projecte de país» en format vídeo.

La jornada va aplegar una dotzena d’experts i prop de tres-cents assistents en format presencial i virtual.

La jornada va aplegar una dotzena d’experts i prop de tres-cents assistents en format presencial i virtual.

La X Jornada Ambiental s’ha celebrat en el marc de la Setmana de la Natura, del 22 de maig al 5 de juny.

La X Jornada Ambiental s’ha celebrat en el marc de la Setmana de la Natura, del 22 de maig al 5 de juny.

La jornada s’ha clausurat amb les intervencions de Miguel A. Torres, president de Família Torres, Ernest Abadal, vicerector adjunt al rector i vicerector de Personal Docent i Investigador de la UB, i Tomàs Molina.

La jornada s’ha clausurat amb les intervencions de Miguel A. Torres, president de Família Torres, Ernest Abadal, vicerector adjunt al rector i vicerector de Personal Docent i Investigador de la UB, i Tomàs Molina.

01/06/2022

Institucional

La transició energètica també ha de contribuir a fer un món més just i a reduir les desigualtats entre els ciutadans, a fi de garantir una vida digna per a tothom i eliminar problemes que fa dècades que s’arrosseguen. Aquesta és una de les reflexions de la X Jornada Ambiental «Parcs eòlics, centrals nuclears, tecnologia blockchain... L’energia i el medi ambient a debat», organitzada conjuntament per la UB, la Família Torres i el meteoròleg i professor de Física de la UB Tomàs Molina.

La jornada, que va tenir lloc a l’Aula Magna de l’Edifici Històric de la UB el dilluns 30 de maig, va aplegar una dotzena d’experts i prop de tres-cents assistents en format presencial i virtual. El seu objectiu, analitzar el model energètic més adient per assegurar una transició energètica que doni resposta a l’emergència climàtica. El debat va posar de manifest que la intenció és compartida però també hi ha models diferents i sovint oposats en el sector energètic: amb nuclears o no, amb diferents sistemes de distribució, amb propostes diverses sobre com gestionar els impactes al territori i el respecte al medi ambient, etc.

A l’acte inaugural hi van participar el rector de la UB, Joan Guàrdia; el president de Família Torres, Miguel A. Torres, i el director científic i conductor de la Jornada, Tomàs Molina, que és professor de la Facultat de Física de la UB.

Mentre que als inicis del debat científic es parlava de si era necessària la transició energètica, ara se n'aborden aspectes relacionats amb la seva complexitat, «generant debats que poden acabar convertint-se en realitat», ha indicat Molina. Miguel A. Torres, va recordar que, malgrat tot, es continuen batent rècords d’emissions de gasos d’efecte hivernacle, «un pendent que ens porta al desastre», va remarcar. Torres va assenyalar que «els polítics en general tenen por de prendre decisions per interessos electorals, ja que els ciutadans tampoc no volen renunciar als combustibles fòssils».

«Cal un cop de timó radical per deixar de consumir 100 milions de barrils de petroli diaris. Catalunya, en aquest sentit, és a la cua de l’Estat en la instal·lació de les renovables —va advertir Torres—, tot i que ara s’ha detectat un cert canvi de tendència». A més, també va destacar el pes que té l'energia nuclear a Catalunya, on representa el 51 % de l'electricitat generada.

La ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, va impartir la conferència inaugural «La transició energètica: un projecte de país» en format vídeo. Ribera va celebrar les deu edicions de les Jornada Ambiental i va destacar el compromís mediambiental de Família Torres —impulsora del certamen—, que va descriure com «un exemple davant del desafiament al qual ens enfrontem». A més, va posar de manifest que l’Estat espanyol té «no només un gran potencial, sinó una gran capacitat» que s’han d’aprofitar per superar un repte que sovint comporta debats difícils, però que cal encarar. L’objectiu és transformar el model de prosperitat i creixement treballant a favor de la igualtat per solucionar problemes socials urgents, «un tren que Espanya no pot perdre», va afirmar la ministra.

 

Una situació crítica per al clima i l’economia

Antonio Turiel, de l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC), va incidir en el problema de la dependència del petroli, no només per les emissions, sinó per l’impacte econòmic que pot suposar l’arribada al màxim d’extracció i la caiguda de la producció. Aquest procés, que va començar l’any 2005, es podria accentuar molt ràpidament. En el cas de l’urani, el principal combustible de les centrals nuclears, s’està produint una situació semblant.

Amb tot plegat, el focus de l’emergència climàtica s’està desplaçant cap a la seguretat energètica, i això podria tenir efectes perjudicials. El fet que nombrosos països facin a la vegada la transició a les energies renovables implica també una pressió insuportable a les indústries d’extracció de matèries primeres usades en la fabricació d'aerogeneradors, plaques solars, bateries elèctriques, etc. «L'escassedat de materials ens està posant al límit d’una crisi de proporcions difícils d’imaginar i que només es pot resoldre amb un canvi de model profund», va apuntar Turiel.

La taula rodona «Energia verda i energies verdes transitòries a Catalunya, a debat» va reunir els experts Sarai Sarroca, directora del Servei Meteorològic de Catalunya; José María Baldasano, doctor en Ciències Químiques de la UB i catedràtic emèrit de la UPC; Alfredo García, enginyer de telecomunicacions i divulgador científic, i Carles Riba, president del Col·lectiu per a un Nou Model Econòmic i Social (CMES). En el marc del debat, es va constatar que la situació actual al nostre país i com el canvi necessari —com havia apuntat Turiel— no ha de ser només tecnològic, sinó d'hàbits de consum i de model de vida. També va estar present la reflexió sobre quin món volem en el futur i com hi podem arribar i, en aquest context, quin havia de ser el paper de les centrals nuclears que alguns proposen com una crossa molt útil en un moment d'urgència.

 

Reptes socials, ambientals i econòmics per al futur

A la segona part, Tomàs Molina va comentar els resultats de l’enquesta sobre els temes abordats en les edicions prèvies de la Jornada Ambiental. Segons es desprèn de les sis-centes respostes recollides, la majoria dels enquestats són pessimistes davant el problema de l’emergència climàtica, tot i que consideren que avui dia hi ha més consciència mediambiental. Ara bé, es manté la percepció de passivitat i només la meitat dels participants en l’enquesta ha instal·lat energies renovables a casa seva.

Sergi Cuadrat, director tècnic d’ALLCOT Group, es va centrar en el paper de les cadenes de blocs —el blockchain, un sistema de transacció d'informació distribuïda— en la descarbonització del sector energètic. Són, doncs, «molt més que les criptomonedes» i es vol que entrin a molts més sectors, com ara el de les estratègies per solucionar els problemes ambientals i climàtics.

«Les cadenes de blocs poden millorar la gestió de la cadena de subministrament; fomentar el reciclatge; millorar l’accés i l’eficiència de l’energia; seguir el compliment dels objectius de reducció d'emissions; rastrejar les donacions i reduir la burocràcia de les organitzacions sense ànim de lucre; calcular les taxes relacionades amb el carboni i crear un sistema de reputació per a les empreses; visibilitzar l’impacte de les pràctiques sostenibles, etc. Unes possibilitats que poden ser molt útils per al canvi de model energètic i de consum», va apuntar Cuadrat.

 

Els problemes locals del canvi de model energètic

A la taula rodona «Reptes econòmics i socials del nou model energètic», hi van participar els experts Eduard de Ribot, representant de SOS Costa Brava; Tatiana Sibilia, del col·lectiu Extinction Rebellion; Jordi Martín, portaveu de la Comunitat Energètica Local (CEL) de Caldes de Montbui, i Adrián Fernández, de Greenpeace Espanya. El foment de la producció descentralitzada i el rebuig a les grans instal·lacions que ocupen zones immenses va ser l’eix central de les propostes per desvincular la ciutadania dels oligopolis energètics i empoderar-la en l’àmbit energètic i també polític i social, tant a escala local com respecte del canvi global. Sibilia va parlar del paradigma del col·lapse a partir de la cita d’Einsten, «no es pot resoldre un problema des del mateix paradigma que l’ha creat», mentre que Fernández va subratllar la contradicció que no hi hagi un impost al querosè, però sí un impost elèctric al tren.

 

La propietat de l’energia ha de ser una política pública

Assumpta Farran, directora general d’Energia de la Secretaria d’Acció Climàtica de la Generalitat de Catalunya, va afirmar que «ens ha costat molt moure’ns, però ens estem movent: durant els darrers anys, el país ha impulsat directives i iniciatives en aquest sentit, considerant que s’ha de produir alhora un canvi social que dugui la generació energètica a l’escala local». També va destacar que «cal planificació per donar cabuda a les energies renovables —se’n necessiten moltes— i encaminar-se cap a un model d’energia renovable distribuït i participat segons criteris mediambientals i agrícoles, i basat en la idea que la propietat de l’energia ha de ser una qüestió de política pública». Farran ha alertat que venen temps complexos i que cal garantir la seguretat i la independència energètiques, és a dir, no dependre de tercers en la producció de gas i electricitat per poder controlar els preus i avançar cap a la descarbonització.

Carlota Martí, cap de Comunicació de la Representació de la Comunitat Europea a Barcelona, va exposar les conclusions de la X Jornada Ambiental, destacant que el canvi climàtic «és la principal prioritat de la Comissió». Martí va recordar les directives i els objectius europeus que s'han marcat propòsits clars i que poden fer que les emissions baixin i l’economia creixi, amb la mirada posada a ser el primer continent climàticament neutre. La jornada s’ha clausurat amb les intervencions d’Ernest Abadal, vicerector adjunt al rector i vicerector de Personal Docent i Investigador de la UB; Miguel A. Torres, president de Família Torres, i Tomàs Molina.

La X Jornada Ambiental s’ha celebrat en el marc de la Setmana de la Natura, del 22 de maig al 5 de juny, una iniciativa que impulsa la Xarxa per a la Conservació de la Natura (XCN) per conscienciar sobre la importància de protegir l’entorn natural.

Enllaç de la UBtv per veure el vídeo complet de la jornada.

Comparteix-la a:
| Més |
  • Segueix-nos:
  • botó per accedir al facebook de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al twitter de la universitat de barcelona
  • botó per accedir a l'instagram de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al linkedin de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al youtube de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al google+ de la universitat de barcelona
  • ??? peu.flickr.alt ???
Membre de la Reconeixement internacional de l'excel·lència HR Excellence in Research logo del ∞ - League of European Research Universities logo del bkc - campus excel·lència logo del health universitat de barcelona campus

© Universitat de Barcelona