Notícies
Inici  >  Notícies > Un estudi revela un canvi sense precedents en el règim d’incendis del...

Un estudi revela un canvi sense precedents en el règim d’incendis del continent europeu

L’estudi ha detectat estius i primaveres amb valors de risc d’incendi sense precedents durant els darrers anys.

L’estudi ha detectat estius i primaveres amb valors de risc d’incendi sense precedents durant els darrers anys.

El professor Jofre Carnicer, de la Facultat de Biologia, l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la Universitat de Barcelona i el CREAF és el primer autor i coordinador d’aquest treball internacional.

El professor Jofre Carnicer, de la Facultat de Biologia, l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la Universitat de Barcelona i el CREAF és el primer autor i coordinador d’aquest treball internacional.

Evolució del risc d’incendi a la conca mediterrània els últims trenta anys, documentada per l’estudi publicat a la revista <i>Scientific Reports</i>. Es detecta l’emergència en les últimes dècades d’estius amb valors extrems de risc d’incendi que no tenen precedent.

Evolució del risc d’incendi a la conca mediterrània els últims trenta anys, documentada per l’estudi publicat a la revista Scientific Reports. Es detecta l’emergència en les últimes dècades d’estius amb valors extrems de risc d’incendi que no tenen precedent.

Els patrons detectats per l’estudi perfilen un canvi en una tendència històrica de més de cinquanta anys (1950-2000). Durant aquell període, els serveis de vigilància i extinció d’incendis havien aconseguit reduir o estabilitzar l’àrea cremada i les emissions de CO2 derivades del foc en moltes àrees de la conca mediterrània. Aquesta dinàmica s’ha alterat amb l’arribada del canvi climàtic.

Els patrons detectats per l’estudi perfilen un canvi en una tendència històrica de més de cinquanta anys (1950-2000). Durant aquell període, els serveis de vigilància i extinció d’incendis havien aconseguit reduir o estabilitzar l’àrea cremada i les emissions de CO2 derivades del foc en moltes àrees de la conca mediterrània. Aquesta dinàmica s’ha alterat amb l’arribada del canvi climàtic.

Canvi en el risc d’incendis esperable en les properes dècades, fins al 2100, en funció dels esforços per reduir les emissions de diòxid de carboni.

Canvi en el risc d’incendis esperable en les properes dècades, fins al 2100, en funció dels esforços per reduir les emissions de diòxid de carboni.

30/06/2022

Recerca

Un estudi revela un canvi sense precedents en el règim d’incendis del continent europeu, relacionat amb el canvi climàtic. Les zones afectades es troben al sud, centre i nord del continent, però aquest canvi històric en el règim d’incendis d’Europa és més intens a l’àrea del Mediterrani. El treball, publicat a la revista Scientific Reports, està dirigit per Jofre Carnicer, professor d’ecologia de la Facultat de Biologia, l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la Universitat de Barcelona i el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF).

Són autors de l’estudi destacats climatòlegs, experts en risc d’incendis forestals i en ecologia forestal que formen part d’un consorci internacional d’institucions de recerca en què participen la Universitat de Barcelona, el CREAF, el Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC), el Centre Europeu de Prediccions Meteorològiques a Mitjà Termini (ECMWF), l’Institut de Recerca Mediambiental i Desenvolupament Sostenible (IERSD) d’Atenes, l’Agència Espacial Europea (ESRIN-ESA), la Universitat de Salento (Itàlia) i la Universitat de Patres (Grècia).

Primaveres i estius amb un alt risc d’incendis

L’estudi ha detectat estius i primaveres amb valors de risc d’incendi sense precedents durant els darrers anys, per la qual cosa moltes zones de l’Europa meridional i de la Mediterrània assoleixen condicions extremes i propícies al foc. Aquestes condicions adverses són cada cop més freqüents a causa de l’augment de les onades de calor i la sequera hidrològica. «Aquest augment del risc extrem és força recent i en moments crítics supera la capacitat d’extinció del foc de les societats europees, la qual cosa provoca més emissions de CO2 associades al foc en estius extremament càlids i secs», puntualitza Jofre Carnicer, primer autor del treball i membre del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la UB.

Els boscos i els embornals de carboni, amenaçats

Per primer cop, el treball vincula l’augment del risc d’incendi amb un nombre més alt d’emissions de CO2 derivades del foc i mesurades en observacions de satèl·lit per tot el continent europeu. Aquest fenomen es dona a l’Europa mediterrània, però també a l’Europa més freda, septentrional i boreal, que posseeix importants reservoris de carboni a la tundra i als boscos boreals.

Les estimacions del risc d’incendi basades en dades meteorològiques i de detecció per satèl·lit dels impactes del foc han canviat els últims anys. Es detecta per primera vegada que l’augment recent del risc d’incendi per les condicions meteorològiques es tradueix en un augment molt significatiu de les emissions de CO2 associades al foc en períodes d’extrema calor i risc d’incendi a l’estiu.

«Les zones boscoses i muntanyoses del sud i centre d’Europa són les àrees en què es detecten els augments més grans del risc d’incendi», apunta Jofre Carnicer. «Aquestes zones són grans reservoris de carboni que estarien amenaçades pel foc, com ara la serralada dels Pirineus, els massissos ibèric i cantàbric a Espanya, els Alps, el Massís Central francès, els Apenins italians a l’Europa central, les muntanyes dels Carpats, dels Balcans, del Caucas i el Pòntic al sud-est d’Europa».

L’estudi proporciona també mapes continentals de risc d’incendi actuals i prediu l’evolució d’aquest risc a Europa fins a l’any 2100, tenint en compte la possibilitat de diferents trajectòries de canvi climàtic (2ºC, 4ºC) i de reducció de les emissions de CO2. «Les conclusions apunten que els règims d’incendis poden canviar ràpidament en regions de la Terra afectades pel canvi climàtic, com ara les zones mediterrànies, eurosiberianes i boreals d’Europa», indica Carnicer.

«Els augments més significatius del risc d’incendi afectaran zones del sud d’Europa que tenen boscos i embornals de carboni que són claus per a la regulació del clima», continua l’investigador. «Els boscos del continent europeu absorbeixen anualment prop del 10 % de les emissions totals de gasos amb efecte d’hivernacle. En concret, capten uns 360 milions de tones de CO2 l’any, una quantitat superior a les emissions d’un país com Espanya, amb un valor al voltant de 214 milions de tones».

L’augment del risc d’incendi descrit en l’estudi suposa un repte per al desenvolupament i l’aplicació de la nova Estratègia forestal europea, que proposa mantenir una reducció anual d’almenys 310 milions de tones de CO2 per part del sector forestal i agrícola al 2030 a Europa. Com a conseqüència, l’augment detectat del risc d’incendis podria posar en perill les estratègies de descarbonització basades en els usos del bosc i el territori agrícola si no s’adopten estratègies de gestió forestal efectives que disminueixin el risc d’incendi», destaca Jofre Carnicer.

«A més, l’augment del risc d’incendi podria constituir un mecanisme de retroalimentació positiva del canvi climàtic, en cicles progressius d’escalfament, augment del risc d’incendi i de més emissions de CO2 derivades del foc. En aquest context, reduir les emissions de CO2 de manera dràstica en les properes dues dècades (2030-2040) és clau per, en el futur, assolir un risc d’incendis més baix, tant a Europa com globalment», conclou l’expert.

Jofre Carnicer forma part del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) i del Consell Nacional del Clima (CNC) a Espanya. És un dels autors del Sisè informe d’avaluació del Grup de Treball II de l’IPCC, presentat el febrer de 2022, que revela els impactes del canvi climàtic en els ecosistemes i les societats a escala global, els riscos ambientals i socials previstos per a les properes dècades i les opcions d’adaptació disponibles per reduir les conseqüències del canvi climàtic.

 

Article de referència:

Carnicer, J.; Alegria, A.; Giannakopoulos, C.; Di Giuseppe, f.; Karali, A.; Koutsias, N.; Lionello, P.; Parrington, M.; Vitolo, C. “Global warming is shifting the relationships between fire weather and realized fire-induced CO2 emissions in Europe”. Scientific Report, juny 2022. Doi: 10.1038/s41598-022-14480-8

Comparteix-la a:
| Més |
  • Segueix-nos:
  • botó per accedir al facebook de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al twitter de la universitat de barcelona
  • botó per accedir a l'instagram de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al linkedin de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al youtube de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al google+ de la universitat de barcelona
  • ??? peu.flickr.alt ???
Membre de la Reconeixement internacional de l'excel·lència HR Excellence in Research logo del ∞ - League of European Research Universities logo del bkc - campus excel·lència logo del health universitat de barcelona campus

© Universitat de Barcelona