Inici Qui Som HistÚric Contactar

 

El CAU neix de la unió entre la CUT (Candidatura Unitària de Treballadors) de la Universitat de Barcelona, el CAL (Col.lectiu Alternatiu) de la Universitat Autònoma de Barcelona i de tota una colla de companys i companyes de la Universitat Politècnica de Catalunya, el mes de juliol de l'any 1990.

La CUT es va muntar espontàniament entre el PAS laboral de la Universitat de Barcelona l'any 1987 quan un Comitè d'Empresa, amb una majoria total de CCOO, USO i UGT, negociava a esquenes del conjunt del col.lectiu amb el primer Gerent de l'equip Bricall, el Sr. Pau Verrié, un empitjorament general de les condicions laborals dels treballadors i treballadores de la UB: jornada laboral de 37,5 i 40 hores partida per a tothom, eliminaciò de la voluntarietat de les guàrdies en dissabtes -és a dir fer-les obligatòriament sense cobrar-les- per part del personal ordenança, un catàleg de llocs de treball amb classificacions professionals a la baixa, etc. Tot això a canvi d'algunes prebendes personals pels membres d'aquell Comitè. Tot i que una assemblea de PAS laboral va rebutjar unànimament les negociacions entre el Comitè i la Gerència, van haver de passar 6 mesos fins que el Comitè va dimitir. Va ser durant aquests mesos que, per aturar l'agressió, es va configurar la CUT. Un cop dimitit el Comitè i convocades noves eleccions sindicals el mes de juny de 1988, la CUT va treure 15 dels 17 representants al Comitè. Des d'aleshores , la història ha estat intensa i complicada: dues vagues amb intervenció policial, la signatura del 1r. Conveni Col.lectiu del PAS laboral de les Universitats Públiques Catalanes per part de CCOO i UGT, sense fer cas del PAS laboral de la UB que estava en vaga, la imposició de la jornada partida per a tothom, etc.

Des d'aquell dia, els buròcrates dels sindicats CCOO i UGT, i últimament també del CSIF, van declarar una guerra a mort a la CUT. Per aquest motiu, la CUT va decidir unir forces amb els companys i companyes de la UAB i de la UPC i constituir-se en sindicat, el CAU (Col.lectius Assemblearis d'Universitat) per tal de poder tenir dret a la negociació col.lectiva.

Actualment el CAU té més de 30 membres escollits democràticament a Juntes de personal funcionari i a Comitès d'Empresa de les tres Universitats Públiques més importants de Catalunya (UB, UAB, UPC), més de 55 claustrals i detenta la majoria absoluta a la Junta de personal funcionari de la UPC i al Comitè d'Empresa de la UB.

Malgrat aquesta important representació, els intents d'allunyar la negociació col.lectiva de les Universitats a través de les Meses de Negociació o de les disposicions del nou Estatut de la Funció Pùblica, ha obligat el CAU a constituir, juntament amb les companys i companyes d'altres sindicats alternatius, assemblearis i lluitadors com són la USTEC (ensenyament), la CATAC (administració pública), la STEs (ensenyament) i el CTS (sanitat), una Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC) mitjançant la qual aquestes organitzacions, tot i mantenir la seva independència, puguem fer front a les agressions en contra dels treballadors i treballadores de Catalunya que es vagin presentant de cara al futur.