Inici       Qui Som       Històric       cau-ub@ub.edu      


 
 
Laborals
Funcionaris
Altres lluites
Darrers Comunicats
CAU Informa
Legislació
Permisos llicències i vacances

Calendari laboral

Fons d’acció social del PAS
 

 

CAU-UAB
CAU-UPC
IAC
CATAC
CATAC-CTS
CTA Banesto
FAA
FTC
USTEC·STEs
SAT
Col·lectiu Ronda
 
 
         
   

 

         
   

Els dies 4 i 5 de novembre s’enfronten a un judici en què se’ls acusa de desobediència i usurpació de funcions. La Fiscalia els demana 2 anys i 9 mesos de presó, una multa i la inhabilitació. Aquest judici és un atac a la llibertat acadèmica dels professors i professores que van acceptar posar al servei del país els seus coneixements, i un nou atac a la democràcia.

Més de quinze mil acadèmics de tot el món ja han donat suport als membres de la Sindicatura. Ara ens toca a tots els que vam votar l’1-O de fer-los costat. Per això exigim que siguin absolts dels càrrecs que se’ls imputen. Exigim la fi de la repressió i l’amnistia per a tots els encausats i represaliats de la causa de l’1-O.

Podeu accedir a tota la informació de la campanya que està portant a terme el Grup de Suport als Síndics de l’1 d’octubre, fent clic aquí.

         
   

LLEGIR EL COMUNICAT IAC: 8M 2020

I

         
   

LLEGIR EL COMUNICAT

         
   

Manifest

         
   
Pels drets i les LLIBERTATS ...
         
   

Comunicat vaga general 18-O

         
   
         
             
   
         
   
         
   

         
   
         
   
         
   

Manifest

Ara fa un any, l’1 d’octubre de 2017, vam viure un dels moments més transcendents de la història del nostre país; una de les expressions d’apoderament ciutadà, de resistència civil no-violenta i d’exercici de la democràcia més importants de la història recent.

Ara fa un any vam votar en referèndum la independència de Catalunya, que és la millor manera que té qualsevol poble sobirà per decidir com vol que sigui el seu futur polític.

Un referèndum que ho va canviar tot. Ens vam unir per fer-ho possible i vam demostrar que la sobirania del poble sempre podrà fer front a qualsevol intent de reprimir-la. Perquè, malgrat la repressió de l’estat espanyol, els centenars de persones atonyinades, les urnes confiscades, la intimidació de la policia espanyola i les constants i infames amenaces, res no va poder aturar la ferma voluntat d’autoorganitzar-nos per aconseguir la lliure expressió del nostre vot.

No va ser un referèndum normal, tranquil i serè, com hauria d’haver estat en un estat que pertany a l’Europa que, suposadament, garanteix els drets civils i polítics dels seus ciutadans i ciutadanes. Va ser un referèndum que va demanar un enorme esforç de molta gent per fer-lo possible. Un esforç que cal reconèixer-nos i agrair-nos.

Des de les persones que van organitzar tots els preparatius fins a les que van traslladar i custodiar urnes i paperetes, passant per les que van estar organitzant activitats durant tot el cap de setmana per mantenir i assegurar que els col·legis electorals estiguessin oberts, les que van desenvolupar la plataforma digital i la van defensar dels atacs informàtics, les que van ser membres de les meses electorals, les que van formar part de l’administració electoral, les que van col·laborar voluntàriament durant tota la jornada, les que es van quedar a les portes dels col·legis per defensar les urnes amb els seus cossos quan va ser necessari i, finalment, tota la gent que va exercir lliurement el dret de vot.

Després de l’1 d’octubre, la repressió de l’estat espanyol va continuar amb l’aplicació injustificable del 155 i l’obertura d’una causa absolutament injusta que afecta més d’un miler de persones i, molt especialment, les exiliades i les preses polítiques. No deixarem de lluitar ni un segon per la vostra llibertat, que és també, indissociablement, la nostra llibertat com a poble.

Ara fa un any vam votar dos milions dues-centes vuitanta-sis mil dues-centes disset (2.286.217) persones en condicions molt adverses. No ens cansarem de reconèixer l’esforç i la voluntat de tothom qui hi va participar. Tots elles, les del SÍ, les del NO, les del vot en blanc o nul, són les que atorguen tota la legitimitat al referèndum, davant la negació de l’unionisme per acceptar que Catalunya té tot el dret d’autodeterminar-se. El primer d’octubre va ser el dia que van guanyar la democràcia i la llibertat, el dia que tot va canviar.

I, ara fa un any, el SÍ a la independència va aplegar dos milions quaranta- quatre mil trenta-vuit (2.044.038) vots. I dies després es va proclamar la República Catalana. Tanmateix, la República Catalana no es va fer efectiva. El 155, la presó, l’exili, la constant vulneració de drets fonamentals, el creixent nombre de persones represaliades, però també el desacord entre les forces sobiranistes sobre l’estratègia i els passos a seguir a partir d’aquell moment no n’han permès la implementació. Arribar fins al referèndum va ser molt difícil, però el que ha vingut després encara ho està sent més.

Com a poble sobirà ens comprometem a seguir mobilitzant-nos, a perseverar en la defensa del resultat del referèndum, a mantenir la fermesa en la resistència i la desobediència no-violentes, a participar en la construcció de la República Catalana vetllant per garantir una vida digna per a tothom, a trencar amb el règim del 78, a lluitar constantment per l’alliberament de totes les persones encausades en aquest procés politicojudicial absurd i injust. I exactament el mateix us demanem a les persones que ens representeu a les nostres institucions.

Recuperem tot allò que va catapultar l’èxit de l’1 d’octubre: voluntat, compromís, intel·ligència, estratègia, fermesa, perseverança, desobediència, no-violència, esperança, autoorganització popular i, molt especialment, unitat. La unitat del sobiranisme és imprescindible si volem assolir la República Catalana.

Reclamem-ho tot, exigim-ho tot i conjurem-nos per recuperar tot el que va fer possible l’1 d’octubre, i atorguem tota la legitimitat al seu resultat. És d’aquesta manera com podrem trobar una solució democràtica al conflicte polític, i, si la majoria del poble de Catalunya ho desitja, farem efectiva la República Catalana.

Plataforma 1 d’octubre

         
   
         
   

         
   

Professors, estudiants, treballadors i representants de la majoria d’universitats catalanes volen fer visibles la gran quantitat d’accions en defensa dels drets civils i la democràcia que s’han dut a terme en els darrers mesos a les diverses facultats públiques i privades de Catalunya. Per aquest motiu, el pròxim dijous 14 de juny celebraran un acte conjunt en el qual també es reivindicarà la missió de la universitat com a inspiradora del pensament crític, dels valors democràtics i dels drets polítics i civils, i es reclamarà la llibertat pels presos polítics.

Sota el títol “Les universitats catalanes pels drets civils i la democràcia”, l’acte compta amb l’adhesió d’integrants de la Universitat de Barcelona (UB), la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), la Universitat Pompeu Fabra (UPF), la Universitat Ramon Llull (URL), la Universitat de Girona (UdG), la Universitat de Lleida (UdL), la Universitat Rovira i Virgili (URV), la Universitat de Vic (UVic) i la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Durant la celebració es mostrarà un resum dels manifestos i els actes reivindicatius que s’han realitzat al llarg del curs en aquestes institucions, resum que també es pot consultar en aquest enllaç: https://universitatspelsdretscivils.blogspot.com

El ponent principal de la celebració serà el filòsof i professor de la Universitat de GironaXavier Antich que posarà de relleu quin ha ser el paper de la universitat en el si de la societat com a garant del diàleg, la llibertat d’expressió i de càtedra, del pensament rigorós i crític, i també dels valors democràtics. Al costat d’Antich, també hi intervindrà un representant de l’Associació Catalana pels Drets Civils, que aplega els familiars dels presos polítics, i elCol·lectiu Laude conformat per exrectors de les universitats catalanes. A més, també es presentarà la versió anglesa d’un manifest internacional, traduït a diverses llengües, amb el qual el món universitari català vol fer arribar la seva veu a les altres institucions acadèmiques d’arreu del món.

En la fila zero, també hi seran presents entitats i associacions que han donat el seu suport a la celebració: l’Associació Catalana d’Entitats de Recerca (ACER), el Consell de l’Estudiantat de les Universitats Catalanes (CEUCAT), l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), Òmnium CulturalCrida per la Llibertat, Comissions Obreres (CCOO), la Unió General de Treballadors (UGT), la Intersindical CSC i Col·lectius assemblearis d’universitats-Intersindical Alternativa de Catalunya (CAU-IAC).

El periodista barceloní Antoni Bassas serà l’encarregat de conduir l’acte que es farà a les 12 del migdia a l’Auditori de l’Edifici Vèrtex de la UPC i que comptarà amb l’actuació de corals universitàries, que donarà la benvinguda i clourà la celebració.

         
   

         
   

POSTED BY: REDACCIÓ 22 MAYO, 2018

Novament l'Estat espanyol vol imposar la seva voluntat via 155, amb la paralització de la publicació al DOGC del nomenament del govern de la Generalitat, indispensable perquè el nou executiu prengui possessió. Novament es vol decidir des de el govern central la composició del govern de la Generalitat.

Novament el Govern de l'Estat espanyol amb l'acord de PSOE i Ciutadans, demostren que el 155 és una eina d'extorsió per imposar per la via repressiva el que no pot guanyar per les urnes. Des de la IAC volem expressar el més absolut rebuig a aquesta nova agressió que deixa, no només el govern de la Generalitat, sinó tota la administració i els seus treballadors, així com el conjunt de la població de Catalunya, sota l'arbitrarietat política i jurídica permanent d'un Estat que ja va demostrar a cops de porra l'1 d'Octubre quina és la seva concepció de la democràcia.

En aquest conflicte entre democràcia i involució autoritària de l'Estat. La IAC ho té clar, ens posicionarem al costat de tots el repressaliats i ens organitzarem i mobilitzarem amb tots els actors socials i polítics per tombar el 155, per la llibertat immediata de totes les persones empresonades per les seves idees polítiques, pel respecte a la voluntat del poble català i per recuperar tots els nostres drets com a treballadores.

 

         
   
         
   
IAC PER A LA LLIBERTAT DELS PRESOS POLÍTICS IAC PER A LA DEROGACIÓ DEL 155
         
   
         
   
         
   
         
     
         
     
     
 
 

     
 
 

 
         
 

 

 
         
 
LA IAC AL COSTAT DEL REFERÈNDUM I DE LA SOBIRANIA
DEL POBLE CATALÀ
 
         
 

   
 

 

 


 

 

Des de la Intersindical Valenciana (IV) el Sindicat de Treballadors i Treballadores Intersindical de les Illes Balears (STEI) i la Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC) volem mostrar el nostre suport total a les companyes de la Coordinadora Obrera Sindical en la seva lluita pels drets laborals i les llibertats sindicals a ESFOSA i altres escorxadors d'Osona.

El propietaris d'ESFOSA està intentant eliminar el sindicalisme combatiu que les companyes de la COS practiquen. Un sindicalisme incorruptible, basat en l'assemblearisme i l'acció col·lectiva de les treballadores.

Les llibertats sindicals existents van ser conquerides mitjançant moltes lluites i sacrificis. Avui mirar cap a una altra banda i no donar suport a la plantilla d'ESFOSA suposaria un acte de traïció no només cap a les companyes de la COS sinó a tota la classe treballadora, perquè si el màxim accionista d'ESFOSA (Josep Ramisa) aconsegueix revocar el comitè mitjançant amenaces i coaccions s'obrirà un precedent molt perillós.

Tant la IV, com l'STEI com la IAC estem disposades, en la mesura de les nostres possibilitats, a partcipar i organitzar, plataformes i actes en defensa dels drets de les treballadores. I les llibertat sindicals de les treballadores d'ESFOSA No podem deixar d'anomenar a l'Alfon i Andrés Bodalo sindicalistes que compleixen condemna per haver defensat la dignitat de la classe treballadora.

Les companyes de la COS d'ESFOSA i les treballadores s'han començat a organitzar per millorar les condicions laborals de la industria càrnia, condicions que altra banda són molt properes a aquelles del s.XIX, és a dir sense seguretat laboral, jornades quilomètriques i salaris de misèria.

Per a totes elles una abraçada solidària.

Barcelona 11S de 2016

Intersindical Valenciana
Sindicat de Treballadors i Treballadores Intersindical de les Illes Balears
Intersindical Alternativa de Catalunya

 

 

 
 

Koki Gassiot un dels 27 i més, com tot@s nosaltres ...

COMUNICAT


Des de el 17 d'abril fins el 17 de maig de 2013, un col·lectiu de persones pertanyents a la comunitat universitària, es van tancar, de forma espontània, al Rectorat de la Universitat Autònoma de Barcelona, per tal de demanar l'acompliment de les resolucions aprovades al Claustre del 21 i 22 de Març del mateix any, que feien referència a la defensa de la universitat pública, a la defensa contra les retallades, increments abusius dels preus de matrícula, etc.


A partir del dia 19 d'abril, la PUP (Plataforma per la Universitat Pública, formada per sindicats d'estudiants, personal d'administració i serveis (PAS) i personal docent i investigador), http://cau.uab.cat/web/images/rodapremsa.jpgjuntament amb tots els organismes unitaris, va decidir donar suport a la tancada per reivindicar l'acompliment de les esmentades resolucions del Claustre. Aquest suport es va manifestar amb un seguit d'actes, un dels quals va ser la convocatòria d'una roda de premsa davant la porta del rectorat el dia 22 d'abril, en la qual el nostre company Jordi (Koki) Gassiot i Pintoriva intervenir (de forma consensuada amb el sindicats, la Junta i el Comitè) com a representant del PAS. 
És únicament a resultes de la seva participació en aquesta roda de premsa que en Koki Gassiot ha estat imputat en la causa que l'antic Equip de Govern de la UAB va impulsar contra vint-i-set membres de la comunitat universitària. El passat 05 de juliol vam tenir notícia que fiscalia feia efectiva la petició d'onze anys i cinc mesos de presó pel "delicte" de participar en l'esmentada roda de premsa.
Aquest despropòsit resulta més esperpèntic encara quan l'acusació del fiscal arriba a sumar més de 325 anys de presó per a les vint-i-set persones encausades en l'entorn d'unes mobilitzacions pacífiques en defensa de la universitat pública. Unes acusacions a hores d'ara només imaginables en casos de terrorisme o violència extrema. Assistim, doncs, a un judici polític, al més pur estil dels oblidats Tribunales de Orden Público, bastit des de les clavegueres universitàries, amb el suport de la pitjor versió de la justícia repressiva. L'objectiu d'aquest muntatge dissenyat per l'antic Equip de Govern de la UAB, és la destrucció personal, política i organitzativa de totes aquelles persones que, des de la legítima oposició, s'han manifestat en forma crítica i s’han posicionat en contra d’unes polítiques de connivència i aplicació de les retallades neoliberals.

http://cau.uab.cat/web/images/koki1.jpgAquesta contundència radical amb la que han emprat totes les eines disponibles per apaivagar qualsevol discrepància és, sens dubte, fruit de la seva manca de legitimitat democràtica davant el poc suport rebut en el procés electoral, en el qual la majoria dels electors van optar per opcions diferents (recordeu que la ponderació del vot afavoreix el professorat funcionari per sobre dels altres estaments  mes-info). L'equip de l’exrector Ferran Sancho, incapaç de convèncer la majoria de la comunitat universitària de les seves propostes classistes, ha hagut de recórrer a la falsedat, l’engany i la construcció d’un muntatge judicial estrambòtic per a destruir la legítima oposició, duent-ho, tot plegat, fins a l’extrem de no tenir escrúpols a destruir vint-i-set (i més) futurs i carreres professionals i personals. Aquest procés és una venjança política, evidenciada en el fet que l’actual Equip de Govern de la UAB ha decidit retirar-se del procediment i no formular acusació contra cap de les persones investigades. Tot i així, la causa, ja a mans de fiscalia, continua endavant, empentada per la mà negra dels poders fàctics més retrògrads de l'acadèmia.

 

És per això que demanem a totes les persones de la comunitat universitària de la UAB, de totes les universitats, i de totes aquelles que creuen en la defensa de la universitat pública, que expressin la seva solidaritat amb totes les persones encausades, i que demanin fermament l’arxivament de la causa.
Recordem que l'any 2013 Koki Gassiot era membre del Comitè d'Empresa del PAS de la UAB (pels CAU-IAC) i que actualment forma part de la Coordinadora Nacional Confederal de la IAC i de la seva Permanent. Entenem, doncs, que aquest muntatge judicial és un atac directe al nostre sindicat, a la IAC, als drets sindicals i als mateixos drets de ciutadania que van més enllà de les 27 persones encausades: dret a la llibertat d'expressió, de manifestació, d'organització sindical, etc. Per això tot@s som els 27 i tot@s som més.

Us anirem informant de tots els actes i convocatòries relacionades.

Col·lectius Assemblearis d'Universitat - Intersindical Alternativa de Catalunya (CAU-IAC)


 

 
   
 
   
 


Llegir el comunicat

   
 
   
 
   
 

RECOLLIDA DE SIGNATURES PER A LA LLIBERTAT
DEL COMPANY ANDRÈS BÓDALO A:

http://www.indultobodalo.info/

   
 


Llegir el comunicat

   
 
   
 
   
 
   
 
   
 
   
 
   
 
   
 


MANIFEST 1 DE MAIG

 
 
 
 
   
 
   
 
   
 
     
 
  Llegir el comunicat Llegir el comunicat
   
  COMUNICAT DEL CAU-IAC EN RELACIÓ A LES CONVOCATÒRIES DEL 2 DE JUNY A LES 20 h A LES PLACES DE LES CIUTATS I POBLES DE CATALUNYA
 
 
 
       
  COMUNICAT DE SUPORT A CAN VIES
       
  INTERVENCIÓ CAU-UB AL CLAUSTRE
28 de MAIG de 2014
           
  POSICIONAMET DEL CLAUSTRE DE LA UB EN RELACIÓ A LA PROPOSTA DE REFORMA DE LA LLEI D’AVORTAMENT    
             
    Informe CAU sobre la proposta de
reforma de l’ EUB 2013