Claustra

Autoria

Carme Aixalà / Anna Castellano / Marta Segarra / Mònica Barbas/ Irene Brugués

Nom

Santa Margarida de Prats de Roses

Altres noms

Santa Margarida de Roses, Santa Margarida dels Prats, Santa Margarida de la Garriga

Dades cronològiques

1226

Ordes

Benedictines
De 1225 a 1425
De 1450 a 1545

Comunitats relacionades

Sant Daniel de Girona

Historia Comunitat

Situada al terme de la Garriga, tenim documentada l’existència d’una església en aquest emplaçament ja des del 953, en què apareix com a possessió del monestir de Sant Pere de Rodes. En aquest lloc s’hi construiria, durant el segle X o principis del XI, el Castell que avui en dia ha estat transformat en un restaurant.

El monestir de Santa Margarida de Prats de Roses va ser fundat el 10 de juliol de 1226 al damunt de l’edifici anterior. L’edifici depenia del monestir masculí de l'orde de Santa Maria de Roses i la seva fundació va córrer a càrrec de l’abat d’aquest. La fórmula adoptada, segons Marquès, va ser l’admissió tant d’homes com de dones, si bé els primers quedaven subordinats a la comunitat femenina amb estatut de conversos.

La primera responsable del convent va ser Garsendis de Mont-Roig i la comunitat estava formada per deu dones i dos homes. El monestir de Santa Maria de Roses els va atorgar ja des d’un moment molt primerenc una certa autonomia exceptuant el dret de supervisió així com l’elecció de noves priores per part de la comunitat mare. A finals del segle XIII, Bernat, domer de la localitat de Castelló d’Empúries, va llegar al convent una suma de diners.

Amb la inundació del 1330, la comunitat va abandonar l’emplaçament de la Garriga de Roses per a establir-se a Castelló d’Empúries l’any 1389. La priora havia pregat per la concessió d’un nou espai on assentar-se donat que l’indret estava pràcticament deshabitat.

Així doncs, l’abat de Colera, fra Guillem, va negociar aquell mateix any amb els cònsols de Castelló d’Empúries la cessió de l’antiga capella de Santa Magdalena, documentada abans de 1326, que tenia annex un petit hospital del que s’haurien de fer càrrec les religioses. Amb tot però, sembla que el nou edifici tampoc complia amb les expectatives de les monges i, a 1396, van decidir traslladar-se novament, aquesta vegada intramurs, al convent de Sant Marc, un antic ermitori. Malgrat tot, com molt bé indica Marquès, el nou assentament no va ser senzill, doncs l’any 1399 es va acusar a la priora Boneta Reart de crims.

A Boneta la succeí, l’any 1420, Caterina de Sarrià. Vuit anys després, però, aquesta apareix documentada a Santa Margarida de Roses i des d’allà administrava els béns del monestir. Tenim constància que el 1432 la comunitat s’havia disseminat doncs en una visita del bisbe la priora fa una relació de l’abandonament de cadascuna de les religioses que habitaven el monestir.

Una d’aquestes religioses, Francesca Martí, va intentar restablir la comunitat a Castelló d’Empúries, i l’any 1444 va obtenir llicència per part del bisbe per a establir-se altra vegada a Santa Magdalena. Mentrestant, Caterina de Sarrià intentava fer el mateix a la Garriga, acompanyada de dues religioses més. Però el convent no estava en condicions de tornar a albergar una comunitat, com va corroborar el 1447 l’abat de Roses, en una visita pastoral, on explica que només hi vivien dues monges.

Finalment, sabem que abans de l’any 1458 la comunitat s’havia extingit, ja que l’edifici va passar a ser una prebenda de les monges de Sant Daniel i, poc després, l’any 1461, les rendes van ser unides a les de Girona. Tot i això, una religiosa d’aquesta comunitat, Francina de Biure, encara mantenia el títol de priora de Santa Margarida però hi va renunciar el 1461 mateix.

Monestirs de Catalunya: entrada del Monestir de Santa Margarida del Prat de Roses

Figures destacades

Raimunda de Cabanes: va ser la successora de Garsenda de Mont-Roig, prenent al 1239 el títol de priora, essent la primera.

Boneta Reart: abadessa de la comunitat des del 1389 fins al 1420. Sempre va estar molt preocupada pel benestar i l’esdevenir de la comunitat. Sota la seva direcció es van traslladar Sant Marc de Castelló de l’Empordà, on va ser acusada de “vagabundejar”.

Caterina de Sarrià: filla de Joan Durban, batlle de Sarrià, va ser abadessa després de Boneta Reart. Havia ingressat als nou anys al monestir de Sant Nicolau de Camprodon, d’agustinianes i, quan tenia uns treta anys, les monges de Sant Marc la van escollir com abadessa. Si bé era comú passar d’un cenobi a un altre, canviar d’ordre no ho era tant, però s’explicava que havia estat una decisió de l’Esperit Sant qui se li havia presentat a la religiosa més vella de la comunitat de Sant Marc, i li havia dit que cap d’elles podia ser la nova abadessa, ja que ho havia de ser Caterina. El bisbe de Girona, a l’octubre del 1420 li va concedir la llicència per poder abandonar el seu monestir per establir-se al de Castelló. 

Edifici Arquitectura

El monestir de Santa Margarida de Prats de Roses va patir una gran inundació al 1330, que va causar una gran quantitat de danys en la seva arquitectura. Per tal de poder realitzar les reconstruccions necessàries, el prelat diocesà va autoritzar a les monges a demanar caritat.
La seva església encara es conservava al segle XVII, però actualment ha quedat coberta per una zona urbanitzada. 

Patrimoni Documental

L’arxiu relatiu a la comunitat de Santa Margarida de Prats de Roses es conserva avui en dia a Sant Daniel de Girona, ja que s’hi deuria traslladar quan aquest últim va aconseguir la unió de les rendes d’ambdós monestirs al seu favor.

Avui dia doncs, el que s'ha conservat del fons documental del Monestir de Santa Margarida del Prat de Roses es troba a l'Arxiu del Monestir de Sant Daniel de Girona (AMSDG). Es tracta d'algun pergamí i d'algun llibre, la majoria dels quals però pertanyen a l'etapa en què ja estaven sota l’administració de Sant Daniel.

Actualment l'Arxiu del Monestir de Sant Daniel de Girona és gestionat pel SAF, el Servei d'Arxius de la Federació Catalana de Monges Benedictines, que s'encarrega de vetllar per la conservació, preservació, gestió i difusió del patrimoni documental passat, present i futur de la comunitat de monges benedictines de Sant Daniel de Girona. Com a tal, ofereix servei de consulta per a investigadors amb concertació de visita prèvia a través del correu electrònic saf.mbc@gmail.com. Trobareu més informació a la web del SAF www.federaciobenedictines.cat.

Condicions d'ús i utilizació:
Llengua i escriptura: llatí, català i castellà; escriptura carolina, gòtica i humanística.
Suport: pergamí i paper
Volum del fons de Sant Daniel de Girona: 15 metres lineals i uns 1600 pergamins
Estat de conservació: Bo
Instruments de descripció:
Els pròpis del fons del Monestir de Sant Daniel de Girona: un fitxer manual del fons del monestir eleborat durant l'últim quart del segle XX per la germana arxivera Rosalia Samsó, i que encara avui és d'ús, i el quadre de classificació del fons del monestir que s'està duent a terme actualment des del SAF perquè pugui ser consultable a través del seu Catàleg Col•lectiu en Xarxa.
Publicacions:
MARQUÈS, J.M., Col•lecció diplomàtica de Sant Daniel de Girona (924-1300), Barcelona, Fundació Noguera, 1997.

Patrimoni Artistic

Ara per ara es desconeix el patrimoni artístic del monestir. 

Arqueologia

S'han trobat restes materials del que hagués pogut ser el monestir en els camps a l'entorn del supermercat "Carrefour" de Santa Margarida de Roses, però no s'ha dut a terme mai cap intervenció arqueològica. Tanmateix, aquell indret està qualificat com a zona arqueològica per part del planejament de l'Ajuntament de Roses.

Bibliografia i enllaços

Bibliografia

Zaragoza Pascual, E., 1997. Catàleg dels monestirs catalans, Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

Zaragoza Pascual, E., 1994. Els Monestirs de benedictines de l'Empordà.

Gironella i Delgà, A., Oliveras, J.M., 2010. El Monestir de Sant Daniel, Girona: mil anys de vida a la vall, Barcelona: Fundació Abertis. 

Marquès, J.M., 1997. Col·lecció diplomàtica de Sant Daniel de Girona (924-1300), Barcelona: Fundació Noguera.

Marquès, J.M., 1996. "Set cenobis femenins de l’Empordà", Estudis sobre el Baix Empordà, 15(15): 69-100.

Gironella i Delgà, A., Oliveras, J.M., 2010. El Monestir de Sant Daniel, Girona: mil anys de vida a la vall, Barcelona: Fundació Abertis. 

Marquès, J.M., 1996. "Set cenobis femenins de l’Empordà", Estudis sobre el Baix Empordà, 15(15): 69-100.

Marquès, J.M., 1997. Col·lecció diplomàtica de Sant Daniel de Girona (924-1300), Barcelona: Fundació Noguera.

Zaragoza Pascual, E., 1994. Els Monestirs de benedictines de l'Empordà.

Zaragoza Pascual, E., 1997. Catàleg dels monestirs catalans, Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

Enllaços

Monestirs de Catalunya: entrada del Monestir de Santa Margarida del Prat de Roses

Contacte

Arxiu del Monestir de Sant Daniel de Girona (SAF. Servei d'Arxius de la Federació Catalana de Monges Benedictines):
Monestir de Sant Daniel de Girona
C/ de les monges, 2
17007 Girona
www.federaciobenedictines.cat
Tel.93 835 00 78
saf.mbc@gmail.com 

Serveis

El SAF, el Servei d’Arxius de la Federació Catalana de Monges Benedictines, que gestiona l'Arxiu del Monestir de Sant Daniel, té per missió aplegar, gestionar, conservar i difondre el patrimoni documental de les diferents comunitats que integren la Federació. Per això ofereix diferents serveis:

Servei de consulta de documentació
Servei de reproducció de documentació
Visites guiades als centres d’arxiu (destinades a estudiants de batxillerat o d’universitat, entitats i centres culturals i qualsevol grup que hi pugui estar interessat)
Sessions de docència a l’arxiu
El SAF també ofereix al llarg de l'any diferents activitats formatives i culturals:

Jornades, cursos i tallers (orientats a la formació complementària en l’àmbit de l’arxivística, la història i les diverses ciències afins: diplomàtica, paleografia, musicologia, etc. que permetin comprendre millor el model de vida monàstica benedictina)
Itineraris històrics, excursions i visites guiades a l’entorn dels monestirs femenins benedictins catalans i dels seus espais històrics
Conferències, prestacions i publicacions
En definitiva, tot tipus d’activitat formativa o cultural relacionada amb el patrimoni documental i cultural històric del monacat benedictí femení. Activitats que anualment el SAF programa i organitzar i que també ofereix sota demanda per a grups interessats.

Paraules clau

Garsendis de Mongt-Roig; Boneta Reart; Caterina de Sarrià; Francesca Martí; Francina de Biure

Geogràfics

Catalunya

Notes