Claustra

Mare de Déu d'Alguaire i Sant Joan de Jerusalem

Autoria

Araceli Rosillo-Luque

Nom

Mare de Déu d'Alguaire i Sant Joan de Jerusalem

Dades cronològiques

1250

Ordes

Santjoanistes
De 1250 a 1550

Comunitats relacionades

Sant Joan de Cervera
Historia Comunitat

L'any 1186 el castell d'Alguaire va ser cedit per Alfons el Cast a l'Orde de l'Hospital, que va establir la seva seu fins l'any 1250. Aquest any al capítol de l'Orde, reunit a Osca, es va acceptar l'exposició que va elaborar Marquesa de la Guàrdia, per fundar un monestir de monges hospitalàries vingudes de la comanda de Cervera, i se li concedí la comanda d'Alguaire. La decisió va ser ratificada per una butlla papal l'any 1262.

D'aquesta manera es van traslladar a Alguaire Marquesa de la Guardía, fundadora i priora del nou monestir, la seva filla Gueralda, Ermessèn de Castellnou i Elisèn de Jorba, i aviat van atreure a la comanda a les filles de la noblesa. La comanda va aconseguir estar exempta de la jurisdicció episcopal i va comptar amb la protecció dels comtes d'Urgell i de la corona.

Segon Coll Sanabra (2010:101), al setembre de l'any 1252 el rei Jaume I va intercedir en favor de la priora Marquesa sentenciant al seu favor en relació a les pretensions que el cavaller Guillem d'Aguiló tenia sobre unes possessions del monestir.

L'any 1265 Marquesa patrocina l'edificació, potser sobre un edifici anterior com assenyalen Miret i Lladonosa, d'una capella dedicada a la Mare de Déu del Merli, a la qual s'atribuïen propietats miraculoses.

Durant el priorat de Francesquina de Carcassona (1446-1496) la comunitat entra en decadència a causa de la guerra civil catalana i el 1568 intenta sense èxit reformar-se segons les disposicions tridentines. La vida comunitària es deteriora per les freqüents disputes internes (1585) i el 1616 és enverinada la priora Anna Joana d'Àger.

Va patir especialment durant la Guerra dels Segadors i la comunitat de monges es va veure obligada a abandonar el lloc i refugiar-se a Lleida i Barcelona. Van tornar a Alguaire l'any1653 però davant l'estat ruïnós de l'establiment els comendadors de l'Orde les van fer retornar a Barcelona, on van residir a l'antic palau del gran priorat fins al 1835.

L'any 1860 van habitar un nou monestir a Sant Gervasi de Cassoles i el 1977 es van traslladar a Valldoreix, on actualment resideixen.

Figures destacades

Marquesa de Guàrdia: fundadora i primera priora.

Gueralda de la Guàrdia: segona priora.

Edifici Arquitectura
 
L'antic monestir va ser arrasat successivament i venut a particulars durant la desamortització. Actualment només són identificables fragments de la muralla de tàpia.

Bibliografia i enllaços

Bibliografia

Zaragoza Pascual, E., 1997. Catàleg dels monestirs catalans, Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.


Paulí Meléndez, A., 1951. El Real monasterio de Ntra. Sra. de Alguaire y San Juan de Jerusalén de Barcelona: 1250-1950, Barcelona: Bartrés.


Fuguet i Sans, Joan. 2000. Templers i hospitalers, III. Guia de les terres de Ponent i la Franja, Barcelona: Rafael Dalmau.


Alturo i Perucho, J., 1993. "Marquesa de Guàrdia, fundadora, comanadora i benefactora del monestir femení d’Alguaire, de l’ordre de St. Joan de Jerusalém", Ilerda 50: 51–54.


Alturo i Perucho, J., 1999. Diplomatari d’Alguaire i del seu monestir santjoanista de 1076 a 1244, Barcelona: Fundació Noguera; Lleida : Pagès.


Bertran i Roigé, P., 1977. "Les ordinacions del convent d’Alguaire", Cuadernos de Historia Económica de Catalunya 17: 25–56.


Bertran i Roigé, P., 1994. "L’Orde de l’Hospital a les terres catalanes", Actes de les primeres jornades sobre els ordes religioso-militars als Païssos Catalans (s.XII-XIX), Tarragona, Diputació de Tarragona: 229-240.


Cierbide Martinena, R., 2002. Edició crítica dels manuscrits catalans inèdits de l’orde de Sant Joan de Jerusalem: segles XIV-XV, Barcelona: Fundació Noguera. 


Coll Sanabra, A., 2009. La Senyoria jurisdiccional a Alguaire (1301-1310): edició i estudi, Tesi doctoral, Universitat Autònoma de Barcelona.


Coll Sanabra, A., 2010. "El domini senyorial a Alguaire (1301-1310), a través dels seus documents", Paratge 23: 93–115.


Costa i Paretas, M. M., 1968. "Els necrologis del convent d’Alguaire", Miscelánea Martínez Ferrando, Barcelona, Asociación Nacional de Bibliotecarios, Archiveros y Arqueólogos: 117–147.


Forey, A. J., 1987. "Women and military orders in the XIIth and XIIIth centuries", Studia Monastica 29: 63–92.


Lladonosa, J., 1981. Història de la vila d’Alguaire i el seu monestir santjoanista, Alguaire: Ajuntament d’Alguaire. 


Lladonosa, J., 1985. L’Art decoratiu al monestir de Santa Maria d'Alguaire, a través dels llibres de visites dels grans priors de Catalunya. Lleida : [s.n.]. 


Luttrell, A., 1998. "Margarida d’Erill, Hospitaller of Alguaire: 1415-1456", Anuario de Estudios Medievales 28: 219–249.


Miret i Sans, J., 1899. Notícia històrica del monestir d’Alguayre, de l'orde sagrada y militar del Hospital de Sant Joan de Jerusalem, Barcelona: Tip. L’Avenç.


Palà, J., 1885. Apuntes históricos relativos al pontificio, real e insigne monasterio de religiosas nobles, bajo el título de Ntra. Sra. De Alguaire y San Juan, Barcelona: s.n.


Palacios, J. M., 1977. La sagrada soberana e ínclita Orden Militar de San Juan de Jerusalén (Orden de Malta) y sus monasterios de religiosas en España, Logroño: s.n.


Alturo i Perucho, J., 1999. Diplomatari d’Alguaire i del seu monestir santjoanista de 1076 a 1244, Barcelona: Fundació Noguera; Lleida : Pagès.


Bertran i Roigé, P., 1977. "Les ordinacions del convent d’Alguaire", Cuadernos de Historia Económica de Catalunya 17: 25–56.


Lladonosa, J., 1981. Història de la vila d’Alguaire i el seu monestir santjoanista, Alguaire: Ajuntament d’Alguaire. 


Lladonosa, J., 1985. L’Art decoratiu al monestir de Santa Maria d'Alguaire, a través dels llibres de visites dels grans priors de Catalunya. Lleida : [s.n.]. 


Palacios, J. M., 1977. La sagrada soberana e ínclita Orden Militar de San Juan de Jerusalén (Orden de Malta) y sus monasterios de religiosas en España, Logroño: s.n.


Alturo i Perucho, J., 1993. "Marquesa de Guàrdia, fundadora, comanadora i benefactora del monestir femení d’Alguaire, de l’ordre de St. Joan de Jerusalém", Ilerda 50: 51–54.


Bertran i Roigé, P., 1994. "L’Orde de l’Hospital a les terres catalanes", Actes de les primeres jornades sobre els ordes religioso-militars als Païssos Catalans (s.XII-XIX), Tarragona, Diputació de Tarragona: 229-240.


Cierbide Martinena, R., 2002. Edició crítica dels manuscrits catalans inèdits de l’orde de Sant Joan de Jerusalem: segles XIV-XV, Barcelona: Fundació Noguera. 


Coll Sanabra, A., 2009. La Senyoria jurisdiccional a Alguaire (1301-1310): edició i estudi, Tesi doctoral, Universitat Autònoma de Barcelona.


Coll Sanabra, A., 2010. "El domini senyorial a Alguaire (1301-1310), a través dels seus documents", Paratge 23: 93–115.


Costa i Paretas, M. M., 1968. "Els necrologis del convent d’Alguaire", Miscelánea Martínez Ferrando, Barcelona, Asociación Nacional de Bibliotecarios, Archiveros y Arqueólogos: 117–147.


Forey, A. J., 1987. "Women and military orders in the XIIth and XIIIth centuries", Studia Monastica 29: 63–92.


Fuguet i Sans, Joan. 2000. Templers i hospitalers, III. Guia de les terres de Ponent i la Franja, Barcelona: Rafael Dalmau.


Luttrell, A., 1998. "Margarida d’Erill, Hospitaller of Alguaire: 1415-1456", Anuario de Estudios Medievales 28: 219–249.


Miret i Sans, J., 1899. Notícia històrica del monestir d’Alguayre, de l'orde sagrada y militar del Hospital de Sant Joan de Jerusalem, Barcelona: Tip. L’Avenç.


Palà, J., 1885. Apuntes históricos relativos al pontificio, real e insigne monasterio de religiosas nobles, bajo el título de Ntra. Sra. De Alguaire y San Juan, Barcelona: s.n.


Paulí Meléndez, A., 1951. El Real monasterio de Ntra. Sra. de Alguaire y San Juan de Jerusalén de Barcelona: 1250-1950, Barcelona: Bartrés.


Zaragoza Pascual, E., 1997. Catàleg dels monestirs catalans, Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.


Paraules clau

Marquesa de la Guardia; Gueralda; Ermessèn de Castellnou; Elisèn de Jorba; Francesquina de Carcassona; Anna Joana d'Àger

Geogràfics
Catalunya
Notes

CLAUSTRA es un proyecto del IRCVM (Institut de Recerca en Cultures Medievals) de la Universitat de Barcelona.
CLAUSTRA ha sido financiado por el Ministerio de Ciencia e Innovación 2008-2010 y 2011-2013 (HAR2008-02426, HAR2011-25127), el Institut Català de les Dones de la Generalitat de Catalunya 2010-2011 y las ayudas a las actividades de investigación de la Facultad de Geografía e Historia de la Universitat de Barcelona.