Claustra

Autoria

Anna Castellano / Marta Segarra / Mònica Barbas

Nom

Santa Maria del Mar de Calonge

Altres noms

Santa Maria de Collet, Sant Antoni del Collet

Dades cronològiques

c. 1238- mitjans segle XV

Ordes

Benedictines
De 1300 a 1450

Comunitats relacionades

Sant Daniel de Girona

Historia Comunitat

Santa Maria del Mar de Calonge era un monestir de benedictines situat al damunt d’un assentament romà a l’indret de Collet, al Baix Empordà.

Hem de situar la seva fundació al llarg del segle XIII, malgrat que no coneixem el moment exacte. Tal com ha fet sortir a la llum Josep M. Marquès, l’any 1238 apareix citada Santa Maria del Mar com a església propietària d’una olivera situada a la parròquia de Sant Martí de Calonge. Només tres anys després apareixen com a administradors Rupiana i el seu germà Ramon (que apareix a vegades com a fra Ramon), comprant per a l’església petites possessions. D’aquest document es dedueix també que aquest dos personatges habitaven una casa propietat de la capella de la qual en tenien cura. La seva gestió va continuar fins l’any 1249.

Des d’aquest moment i fins el 1281 no tenim més documentació que faci referència a aquest lloc. És en aquest últim any quan ja s’afirma que la “casa” compta amb una priora, Margarida i, per tant, hem de considerar que la comunitat ja és una realitat. No sabem, però, si ja n’hi havia hagut amb anterioritat, doncs en un document posterior, de l’any 1300, en una concessió del vescomte de Cardona, ja se suposa el nomenament de Rupiana com a priora.

D'aquesta manera, és ben coneguda la successió de priores durant la primera meitat del segle XIV. Ara bé, la segona meitat de segle l’hem de suposar nefasta per a la conservació del monestir. La puixança fins a mitjans de segle es deu a una concessió del rei Jaume II perquè la comunitat estigués assistida per un capellà propi. L’any 1338, Geralda de Labià va llegar al convent la meitat de les rendes de la parròquia de Santa Maria de Fenals d’Aro.

L’any 1351 el bisbe autoritzava a les monges a demanar caritat pel monestir, cosa que ens fa suposar alguns problemes en la fàbrica. Segons Marquès, el 1360 novament l’edifici es trobava malmès a causa d’uns “paisans”, i es va fer necessari tornar a demanar almoines. Sabem que van recórrer a cercar ajuda del bisbat per a erigir l’altar dedicat a Sant Antoni.

L’any 1401 retrobem la necessitat de buscar ajuda en l’almoina, malgrat que aquesta vegada s’especifica que és per a dur a terme tasques de fortificació. El 1423 el monestir va rebre una visita episcopal on es menciona que, en aquells moments, només l’habitava una religiosa, Magdalena Vilar, i es reconeix que les rendes s’havien vist reduïdes fins als 25 sous. S’explica que el prior de les Medes els havia sostret els animals amb els quals conreaven la terra i que hi havia una pugna pel priorat entre Magdalena i una religiosa de Sant Daniel de Girona, Beatriu de Pau.

La disputa es va resoldre l’any 1424 en favor de Sant Daniel, quan el papa Martí V va conferir el Priorat conventual de Santa Maria del Mar a Beatriu de Pau, qui va prendre-hi possessió al setembre d’aquell any, tot i que no va fixar la residència al monestir perquè aquest estava en molt mal estat. És per això que es va proposar de fer una estimació del cost de la restauració, valorada en 1.000 sous l’any 1432.

Però poca cosa es deuria arribar a fer mai, ja que l’any 1452 Beatriu de Pau deixa constància de l’estat ruïnós de l’edifici i buscaven persones que l’habitessin per tal de poder tenir els llums encesos i tocar les campanes.

Ara bé, malgrat que coneixem el nom d’una nova titular del priorat també religiosa de Sant Daniel al 1458, Margarida Sarriera, és probable que es tracti més aviat d’una dignitat circumstancial i hauríem de situar el final de la comunitat cap al 1423.

Monestirs de Catalunya: entrada del Monestir de Santa Maria del Mar de Calonge

Figures destacades

Geralda de Labià: esposa de Bernat de Labià, cavaller de la Bisbal d’Empordà, i mare de l’abat Ramon de Labià. Va morir el 4 de novembre de 1338, i gràcies a una inscripció lapidària procedent de l’antiga església de Santa Maria de Fenals sabem que va ser enterrada al monestir de Sant Feliu de Guíxols, on des de feia deu anys el seu fill era abat. 

Edifici Arquitectura

Malgrat que l’edifici ha restat abandonat durant llargs períodes, encara es conserven algunes parts importants dempeus i en força bon estat. Per exemple, l’edifici de l’església i l’arrencada de les arcades del claustre.

Patrimoni Documental

Els documents generats per la comunitat de monges de Santa Maria del Mar de Calonge com a conseqüència de la seva activitat des de la seva fundació foren conservats per la mateixa comunitat. No obstant, en el moment que la comunitat s'exhaurí, les seves propietats foren annexionades a Sant Daniel de Girona i amb elles els documents que testimoniaven els drets i deures sobre aquestes propietats. Avui dia doncs, el que s'ha conservat del fons documental del Monestir de Santa Maria del Mar de Calonge es troba a l'Arxiu del Monestir de Sant Daniel de Girona (AMSDG). Es tracta d'algun pergamí i d'algun llibre, la majoria dels quals però pertanyen a l'etapa d'administració ja de Sant Daniel.

Malgrat que es tractaria d'un fons independent fins el moment que és annexionat, com a resultes d'una actuació arxivística del segle XX, avui el fons del monestir de Santa Maria del Mar es troba entre la documentació del fons del Monestir de Sant Daniel de Girona.

Actualment l'Arxiu del Monestir de Sant Daniel de Girona és gestionat pel SAF, el Servei d'Arxius de la Federació Catalana de Monges Benedictines, que s'encarrega de vetllar per la conservació, preservació, gestió i difusió del patrimoni documental passat, present i futur de la comunitat de monges benedictines de Sant Daniel de Girona. I com a tal ofereix servei de consulta per a investigadors amb concertació de visita prèvia a través del correu electrònic saf.mbc@gmail.com. Trobareu més informació a la web del SAF www.federaciobenedictines.cat.

Estat de conservació: Bo
Instruments de descripció:
Els propis del fons del Monestir de Sant Daniel de Girona: un fitxer manual del fons del monestir elaborat durant l'últim quart del segle XX per la germana arxivera Rosalia Samsó, i que encara avui és d'ús, i el quadre de classificació del fons del monestir que s'està duent a terme actualment des del SAF perquè pugui ser consultable a través del seu Catàleg Col•lectiu en Xarxa.

Publicacions:
MARQUÈS, J.M., Col•lecció diplomàtica.

Patrimoni Artistic

Ara per ara es desconeix el patrimoni artístic del monestir. 

Arqueologia

La zona del voltant del monestir compta amb nombroses restes arqueològiques (tant les que han estat intervingudes com les que no) que s’han de situar entre l’assentament de la vil•la romana del Collet fins al segle VIII. És per això que diverses veus han intentat reivindicar les possibilitats de convertir-les en zones museogràfiques i crear un parc arqueològic visitable. L’Ajuntament fa pocs anys va comprar l’edifici i falta per veure si els projecte arqueològic finalment es durà a terme. 

Bibliografia i enllaços

Bibliografia

Zaragoza Pascual, E., 1997. Catàleg dels monestirs catalans, Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

Zaragoza Pascual, E., 1994. Els Monestirs de benedictines de l'Empordà.

Gironella i Delgà, A., Oliveras, J.M., 2010. El Monestir de Sant Daniel, Girona: mil anys de vida a la vall, Barcelona: Fundació Abertis. 

Marquès, J.M., 1997. Col·lecció diplomàtica de Sant Daniel de Girona (924-1300), Barcelona: Fundació Noguera.

Samsó, R., 2003. "Vincles del Monestir de Santa Maria del Mar de Calonge amb el de Sant Daniel de Girona", Estudis sobre el Baix Empordà, 22: 121-140.

Marquès, J.M., 1996. "Set cenobis femenins de l’Empordà", Estudis sobre el Baix Empordà, 15(15): 69-100.

Gironella i Delgà, A., Oliveras, J.M., 2010. El Monestir de Sant Daniel, Girona: mil anys de vida a la vall, Barcelona: Fundació Abertis. 

Marquès, J.M., 1996. "Set cenobis femenins de l’Empordà", Estudis sobre el Baix Empordà, 15(15): 69-100.

Marquès, J.M., 1997. Col·lecció diplomàtica de Sant Daniel de Girona (924-1300), Barcelona: Fundació Noguera.

Samsó, R., 2003. "Vincles del Monestir de Santa Maria del Mar de Calonge amb el de Sant Daniel de Girona", Estudis sobre el Baix Empordà, 22: 121-140.

Zaragoza Pascual, E., 1994. Els Monestirs de benedictines de l'Empordà.

Zaragoza Pascual, E., 1997. Catàleg dels monestirs catalans, Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

Enllaços

Monestirs de Catalunya: entrada del Monestir de Santa Maria del Mar de Calonge

Contacte

Arxiu del Monestir de Sant Daniel de Girona (SAF. Servei d'Arxius de la Federació Catalana de Monges Benedictines):

Monestir de Sant Daniel de Girona

C/ de les monges, 2 

17007 Girona 

www.federaciobenedictines.cat (també al facebook i al twitter)

Tel.93 835 00 78

saf.mbc@gmail.com 

Serveis

Arxiu del Monestir de Sant Daniel de Girona

El SAF, el Servei d’Arxius de la Federació Catalana de Monges Benedictines, que gestiona l'Arxiu del Monestir de Sant Daniel, té per missió aplegar, gestionar, conservar i difondre el patrimoni documental de les diferents comunitats que integren la Federació. Per això ofereix diferents serveis:

Servei de consulta de documentació
Servei de reproducció de documentació
Visites guiades als centres d’arxiu (destinades a estudiants de batxillerat o d’universitat, entitats i centres culturals i qualsevol grup que hi pugui estar interessat)
Sessions de docència a l’arxiu
El SAF també ofereix al llarg de l'any diferents activitats formatives i culturals:

Jornades, cursos i tallers (orientats a la formació complementària en l’àmbit de l’arxivística, la història i les diverses ciències afins: diplomàtica, paleografia, musicologia, etc. que permetin comprendre millor el model de vida monàtica benedictina)
Itineraris històrics, excursions i visites guiades a l’entorn dels monestirs femenins benedictins catalans i dels seus espais històrics
Conferències, prestacions i publicacions
En definitiva, tot tipus d’activitat formativa o cultural relacionada amb el patrimoni documental i cultural històric del monacat benedictí femení. Activitats que anualment el SAF programa i organitzar i que també ofereix sota demanda per a grups interessats.

 

Paraules clau

Geogràfics

Catalunya

Notes