La gènesi documental

Aquest apartat es refereix al procés pel qual es genera un document. Els passos amb els que es redacta un acte jurídic es reuneixen en tres grans apartats que tenen denominació llatina. Són la actio, la conscriptioi la traditio. A la vegada, cada un d’ells tenen uns apartats ben definits que marquen les seqüències temporals de confecció del document:

-Actio: és l’expressió de la voluntat de realitzar un acte jurídic. Aquest, per ser perfecte, no cal que sigui escrit.

Dins d’aquest apartates distribueixen les diferents fases o accions que configuren el desenvolupament d’aquesta acció. Són la petitio, intercessio, interventio, testificatio.

-Conscriptio: és el moment en que es posa per escrit l’acte jurídic i consta de la iussio-rogatio (la iussio en els documents públics que emanen d’una autoritat pública que és la que expressa el manament de que es redacti el document.; la rogatio en els documents privats, en que una persona privada sol·licita a un fedatari que redacti un contracte jurídic);

Imbreviatio (redacció d’un esborrany que recull els elements essencials i sumaris de l’acte jurídic)

mundum, (redacció definitiva de l’acte jurídic)

recognitio, (revisió de la redacció del document)

registratio, (redacció de la nota de resumo de la transcripció literal en el llibre de registre del document)

validatio, (inserció de les signatures i altres marques d’autenticitat; suscripcions de les parts, testimonis, cancellers en els documents públics i notaris en els documents privats)

taxatio (taxa que es paga per l’expedició del document, i que està estipulat per normes generals; consta, a vegades, en els marges dels documents).

-Traditio(és l’entrega del document a les parts; en les cancelleries com la reial de Barcelona eren els verguers els encarregats de portar els documents als seus destinataris)

A- La gènesi dels documents públics: les cancelleries.

Els documents públics són aquells que emanen d’una autoritat pública i es redacten segons unes característiques formals establertes per la llei. Les oficines pròpies on es redacten aquests documents són les cancelleries, que estan regides per uns funcionaris la tasca dels quals és, únicament, l’expedició d’aquests documents. El canceller és qui encapçala l’organització de l’oficina i està a les ordres directes del rei; és, per tant, un element fonamental dins de l’organigrama de la Cort. Per sota del canceller hi ha els escrivans de manament, el guardasegells, els verguers... que s’encarreguen de complir les ordres del canceller i de redactar els documents seguint els passos propis de la gènesi documental. Els documents que es redacten en les cancelleries són molt diversos (privilegis, nomenaments, cartes, cartes missives...) i tots ells queden enregistrats en els registres.

B- La gènesi dels documents privats: el notariat públic.

Un document privat és aquell generat a partir de la voluntat d’una persona particular. Necessita de la fe pública per a ser considerat vàlid. El seu procés de redacció s’emmarca també dins dels passos explicats en la gènesi documental. No obstant té com a element clau la redacció sumària de l’acte jurídic en la nota per a passar després a redactar-se el contracte definitiu, és a dir, in mundum.