El llatí emprat als documents que trobareu en aquest portal correspon a la modalitat de llatí anomenada llatí medieval.

El llatí medieval es caracteritza per la seva heterogeneïtat: si els autors tenen un bon nivell escolar que els ha proporcionat un adequat coneixement de la llengua llatina, poden fer servir un llatí depurat i semblant en tot al llatí clàssic. En aquest cas, per comprendre la seva estructura, n’hi ha prou amb conèixer la gramàtica del llatí clàssic. Per això disposeu dels manuals de gramàtica que teniu consignats a la bibliografia que teniu a l'apartat recursos-llatí.

En canvi, si l’autor no té un bon coneixement gramatical del llatí (cosa que passa freqüentment entre els redactors de documentació, sobre tot privada), és usual que apareguin al text el que anomenem vulgarismes i hipercorreccions. Per això us seran útils els estudis sobre llatí vulgar i medieval que també teniu consignats a la bibliografia que teniu a l'apartat recursos-llatí.

Els vulgarismes que apareixen als textos medievals (sobre tot als documents) poden ser de dos tipus: uns responen exactament a la definició de vulgarisme, ja que són influències de la llengua que efectivament parla l’autor del text, en el nostre cas, una llengua romànica,el català. Així, és freqüent que als documents llatins apareguin paraules catalanes (més o menys llatinitzades) i també trets lingüístics propis del català sobre paraules llatines.

D’altres, en canvi, són els mateixos vulgarismes que apareixen als textos en llatí tardà, és a dir, els vulgarismes que es donaven al llatí quan encara era llengua viva i havien de conduir precisament al sorgiment de les llengües romàniques. Aquests darrers vulgarismes que segueixen apareixent als textos medievals són com una antigalla que passa d’uns documents als altres per arcaisme, a causa de la tendència dels escribes a copiar les fórmules i les estructures dels documents anteriors.

Independentment del nivell gramatical del text en qüestió, hi ha una observació pel que fa al lèxic. La majoria de les paraules que apareixen a un text medieval són les mateixes que es feien servir a l’època clàssica; per tant, es poden trobar a un diccionari de llatí clàssic dels que teniu detallats a les obres de referència de l'apartat recursos-llatí.

Tanmateix, el llatí medieval conté diversos termes que varen ser creats a l’Edat Mitjana. Aquestes innovacions lèxiques poden ser neologismes o desplaçaments semàntics de paraules antigues. Per aquests mots necessitareu consultar un diccionari de llatí medieval dels que apareixen també a les Obres de Referència.

Als textos que no demostren un bon nivell gramatical, a més de tots els fenòmens anteriors, es poden trobar purs errors. La diferència entre un vulgarisme i un error és que al primer cas es tracta d’una tendència general de la llengua, mentre que al segon es tracta d’una contravenció a la norma gramatical a un nivell purament personal. En aquest sentit, és freqüent que a les fórmules hi hagi errors quan qui les escriu no les entén bé i les reprodueix imperfectament. En aquest cas parlem d’una fórmula corrupta.