Tot i que gramaticalment el
masculí singular, en català i en castellà, com en altres llengües romàniques, pot tenir un ús no marcat i es pot fer servir per referir-se a un home o una dona quan el text fa referència a una persona indeterminada, hi ha diverses estratègies alternatives per incloure i visibilitzar ambdós sexes.
- Recursos inclusius: inclouen tots dos sexes.
- Mots invariables: tenen la mateixa forma per al masculí que per al femení.
| agent, responsable, fiscal, professional [català] representante, miembro, asistente [castellà] |
- Mots epicens: tenen un gènere gramatical inherent i arbitrari, i designen indiferentment homes i dones.
| persona, víctima |
- Mots col·lectius: designen un conjunt de persones.
| cos, plantilla, personal, equip [català] personal, alumnado, grupo [castellà] |
- Mots i expressions despersonalitzats: fan referència a la funció o l’acció, a l’organisme o la unitat, a la titulació, etc. en lloc de la persona.
| docència, coordinació, vicerectorat [català] decanato, secretaría, jefatura [castellà] |
- Tractament personal de vós, per al català.
- Recursos visibilitzadors: fan visibles les dones i els homes en el discurs, com ara l’ús de les formes dobles.
Són preferibles els recursos inclusius davant de les formes dobles, perquè tenen l’avantatge que afavoreixen la claredat i la fluïdesa del text. A l’hora d’escollir el recurs més adequat, cal tenir en compte el
tipus de text, el context, a qui va destinat, entre altres factors.