ACORD DEL CONSELL SOCIAL SOBRE L'APROVACIÓ DEL BALANÇ, LA MEMÒRIA ECONÒMICA, EL COMPTE DE RESULTATS I LA LIQUIDACIÓ DEL PRESSUPOST 2009 DE LA UNIVERSITAT DE BARCELONA

En la reunió del dia 27 de juliol de 2010, el Ple del Consell Social de la Universitat de Barcelona ha pres l'acord següent:

Aprovar el Balanç, la Memòria econòmica, el Compte de resultats, i la Liquidació del pressupost 2009 de la Universitat de Barcelona, i donar-se per assabentat del dictamen d’auditoria externa corresponent a la liquidació pressupostària de l’exercici 2009 i dels estats financers auditats a 31 de desembre de 2009. La quantitat corresponent al romanent genèric que resta en data de 14 de juliol és de 9,9 milions d’euros. Aquesta quantitat queda bloquejada en previsió de possibles desviacions en l’execució del Pressupost 2010

PARC CIENTÍFIC DE BARCELONA

El Consell Social de la Universitat de Barcelona recolza l’estratègia de la Universitat en la seva missió: docència, recerca i transferència. Per desenvolupar aquesta missió, la Universitat va crear la Fundació Bosch i Gimpera com a Centre de Transferència del Coneixement, Tecnologia i Innovació, la qual posa a l’abast de les empreses, les institucions i la societat, les capacitats cientificotecnològiques, els resultats de la recerca i el know-how generat en el si del Grup UB. La creació de la Fundació Parc Científic de Barcelona, per la mateixa Universitat, respon també a aquesta vocació. Aquest model l’han seguit la resta d’universitats espanyoles.

El Consell Social de la Universitat de Barcelona vol reiterar que el Parc Científic de Barcelona és un projecte estratègic de país de la Universitat de Barcelona, i, per tant, requereix un finançament, adequat i a temps, de les seves infraestructures i equipaments que ha de provenir, majoritàriament, de fons públics per tal de contribuir eficaçment al desenvolupament científic.

El Parc Científic de Barcelona avui ja és una realitat que compta amb més de 80 grups de recerca, majoritàriament associats a la Universitat de Barcelona, alguns dels quals integrats en quatre dels Instituts de Recerca, 75 empreses i 36 unitats cientificotecnològiques.

La Bioincubadora d’empreses que va crear el Parc Científic de Barcelona, amb l’objectiu de potenciar, impulsar la recerca, i construir nou teixit empresarial, compta en aquests moments amb 16 empreses del sector Biomèdic en període incubació, on s’han creat nous llocs de treball.

La vitalitat del Parc Científic de Barcelona s’ha posat de manifest per la recent decisió conjunta del Govern espanyol i de la Generalitat de Catalunya d’ubicar el Centro Nacional de Análisis Genómico, a la seu del Parc Científic de Barcelona de la Universitat de Barcelona, que ha de contribuir decisivament en el desenvolupament de les biociències i de la medicina personalitzada per al benefici de tota la societat.

El Barcelona Knowledge Campus de la Universitat de Barcelona i de la Universitat Politècnica de Catalunya, han comptat també amb el Parc Científic de Barcelona per presentar aquest projecte, que ha estat resolt satisfactòriament amb la seva declaració de Millor Campus d’Excel·lència Internacional a Espanya.

Barcelona, 18 de desembre de 2009

NOTA INFORMATIVA DEL CONSELL SOCIAL DEL DIA 16 DE MAIG DE 2008

Per tal de clarificar les informacions que han aparegut respecte de l'informe de KPMG sobre l'estabilització pressupostària de la UB, el Consell Social vol fer constar:

• L'estudi ha estat encarregat pel Consell Social

• L'estudi és una proposta de KPMG que conté iniciatives per reduir i eventualment eliminar el dèficit de la UB

• Quines, quan i com aquestes mesures han de ser dutes a terme és una qüestió que la UB haurà de debatre i decidir

Presentació

Els consells socials neixen amb la Llei orgànica 11/1983, de 25 d'agost, coneguda com a LRU, la qual justifica en l'exposició de motius la creació dels consells socials a les universitats públiques.

El Consell Social es defineix com l'òrgan de participació de la societat en la Universitat. La seva composició i les funcions es regulen per la Llei de la Comunitat Autònoma.

La Llei 26/1984, de 19 de desembre, de coordinació universitària i de creació dels consells socials, va prestar una atenció especial a la configuració dels consells socials de les universitats catalanes, i va establir en trenta membres la seva composició.

Amb posterioritat, la Llei del Parlament de Catalunya 16/1998, de 28 de desembre, dels consells socials de les universitats públiques de Catalunya, va legislar en l'àmbit universitari, centrant-se en els consells socials i també en el Consell Interuniversitari de Catalunya.

La composició dels consells socials de les universitats barcelonines quedava establerta en trenta membres. D'aquest total, divuit representants dels interessos socials i els dotze restants representants de la comunitat universitària. La Llei també establia una major concreció en les funcions que li pertocava dur a terme el Consell Social.

A nivell estatal, la Llei orgànica 6/2001, de 21 de desembre, d'universitats, coneguda com la LOU, justifica en l'exposició de motius i pel que fa al Consell Social que, respectant l'autonomia de les universitats, es completen les competències del Consell Social per tal que pugui assumir la supervisió de totes les activitats de caràcter econòmic de la Universitat, i el rendiment dels serveis.

La mateixa Llei estableix que correspon a una llei de la Comunitat Autònoma la regulació de la composició i de les funcions del Consell Social.

El Govern de la Generalitat va impulsar l'elaboració d'una llei d'universitats i el resultat va ser la Llei 1/2003, de 19 de febrer, d'universitats de Catalunya, coneguda com la LUC, que constitueix la primera llei d'universitats aprovada pel Parlament de Catalunya, però té en compte les normes aprovades els darrers anys en matèria d'universitats, com és el cas de la Llei 16/1998, de 28 de desembre, dels consells socials de les universitats públiques catalanes, incorporada amb les modificacions corresponents.

La Llei estableix que el Consell Social està compost per quinze membres, la qual cosa significa un canvi substancial respecte a la legislació anterior, nou representatius de la societat catalana i sis representants del Consell de Govern de la Universitat. El president del Consell Social és nomenat, com anteriorment, per acord del Govern de la Generalitat.

Dedica al Consell Social des de l'article 81 fins a l'article 100 i, a més de detallar-ne la composició i la procedència dels seus membres i el seu funcionament i organització, també estableix les funcions que li corresponen, les quals agrupa en funcions de programació i gestió; funcions econòmiques, pressupostàries i patrimonials; i funcions respecte a la comunitat universitària.

L'Estatut de la Universitat de Barcelona, aprovat segons Decret 246/2003, de 8 d'octubre, i publicat al DOGC de 22 d'octubre de 2003, en els seus articles 67, 68, 69 i 70, defineix el Consell Social, n'estableix la composició i en recull les competències.

Per últim, s'indica que el Consell Social té unes normes pròpies de funcionament. El Reglament d'organització i funcionament que està vigent es va aprovar en la reunió del Ple del dia 19 de desembre de 2008.

El Reglament consta de vint-i-cinc articles, una disposició derogatòria i una disposició final. Estableix que el Consell Social s'organitza en el Ple, les comissions ordinàries i altres comissions que el Ple acordi, la Presidència, la Vicepresidència i la Secretaria. Les dues comsisions ordinàries són la comissió d'Afers Econòmics i la comisió d'Afers Acadèmics.