Definició. Document que presenta una exposició de caràcter informatiu sobre la situació d’un afer o sobre els elements necessaris perquè es resolgui.

L’estructura i el contingut dels informes són força variables; malgrat això s’han de seguir unes pautes i han de contenir unes informacions mínimes.

Si s’analitzen segons el context, els informes poden ser procedimentals (integrats i previstos dins d’un expedient ordinari) o no procedimentals (al marge dels expedients administratius ordinaris). I, segons el contingut, es poden classificar en descriptius o valoratius.

Un tipus específic d’informe és la proposta de resolució.

Un informe s’anomena dictamen quan inclou una valoració o una opinió i és un facultatiu o una comissió tècnica (d’assessorament o consultiva) qui l’emet.

Mida. ISO A4.

Reglamentació. Vegeu la normativa general que regula l’ús de la llengua en els documents que genera la Universitat de Barcelona.

Exemples

La redacció dels informes ha de ser succinta i no s’hi han d’incorporar dades que ja constin en l’expedient corresponent, si és el cas, o que no siguin estrictament necessàries.

1. Identificació

En aquest apartat hi poden constar, opcionalment:

• títol de l’informe, destacat
  
  
• núm. d’expedient (si escau)
  
  
• assumpte
  
  
• sol·licitant (si escau).

2. Exposició de precedents, fets i fonaments de dret

L’exposició dels precedents i dels fets que motiven l’informe s’ha de fer d’una manera ordenada i clara.

Cal mantenir l’ordre lògic de les dades i separar les diferents unitats en paràgrafs, per tal que la lectura pugui ser ràpida.

Els fonaments de dret, en el cas que hi hagin de constar, fan referència a les disposicions legals que justifiquen les conclusions de l’informe.

3. Conclusions

Els informes descriptius no contenen aquest punt, només s’ha de tenir en compte, doncs, per als valoratius.

La conclusió a què ha portat l’argumentació anterior va encapçalada per la paraula INFORMO o bé per una de les dues fórmules següents (o una d’equivalent):

Després de seguir tots els tràmits reglamentaris,

INFORMO:


Després de tenir en compte les disposicions legals aplicables en aquest cas, emeto el següent

INFORME

A continuació, l’emissor en fa una valoració.

4. Datació

La datació del document es compon de:

• població, seguida d’una coma
  
  
• data (el dia del mes i l’any, en xifres; sense cap punt).

Barcelona, 29 de novembre de 1998
L’Hospitalet de Llobregat, 14 de maig de 1999

La població mai no ha d’anar precedida de la preposició a.

5. Signatura

Consta dels elements següents:

• càrrec, precedit de l’article corresponent
  
  
• signatura
  
  
• nom i cognoms.

6. Annexos

Si cal, s’hi poden afegir els annexos que es considerin pertinents. Convé fer-ne la llista al final de l’informe.

Emissor:

1a persona del singular
1a persona del plural o 3a persona del singular (si és un òrgan col·legiat).

El temps verbal que s’hi usa preferentment és el present d’indicatiu. En l’apartat d’exposició de precedents també és habitual l’ús del pretèrit indefinit: s’ha estudiat, s’han considerat.

Aquesta Comissió considera que...
Considero que...
… emetre un informe favorable…
… informar favorablement sobre…
Proposo que...