75 anys de la mort de Manuel de Falla

Manuel de Falla Matheu (Cadis; 23 de novembre de 1876 – Alta Gracia, Argentina; 14 de novembre de 1946) va ser un destacat músic. Representant del nacionalisme musical, és un dels compositors espanyols més importants, juntament amb Isaac Albéniz, Enrique Granados, Joaquín Turina i Joaquín Rodrigo.

Manuel de Falla va néixer en el si d’una família burgesa dedicada al comerç. Des de ben petit va rebre formació musical, tant de piano com de solfeig. Amb tan sols 16 anys va realitzar la seva primera composició, fet que el va dur a centrar la seva carrera en la música.

Amb 20 anys, Falla començà a viatjar per tal de completar la seva formació. Primer, a Madrid, i posteriorment, a París. Aquestes dues etapes van ser molt influents en la seva carrera, ja que a Madrid va conèixer Felipe Pedrell, personatge que l’introduiria en l’àmbit de la música folklore i del nacionalisme, i a París descobriria les noves tendències del segle XX, tant musicals com artístiques, coincidint amb personatges com Stravinsky, Picasso o Debussy.

La maduresa creativa de Falla va començar quan tornà a Espanya l’any 1914. És en aquest moment quan compon les seves obres més cèlebres: El amor brujo, El sombrero de tres picos, Siete canciones populares españolas para voz y piano i Fantasía bética para piano.

Si bé mai va ser un compositor molt prolífic, la producció de Manuel de Falla abasta diferents estils, com ara el ballet, l’òpera, la sarsuela i la pantomima, entre d’altres. A més a més, durant la seva maduresa musical, Falla va ser considerat com un dels grans compositors del seu temps, a l’altura de Stravinsky o Bartok. Les seves obres eren escoltades arreu del món, així com als principals auditoris europeus.

Degut a la situació a Europa, i finalitzada la Guerra Civil, Falla va marxar a Argentina l’any 1939, on residiria fins a la seva mort. El seu cos va ser traslladat a Espanya i enterrat a l’interior de la Catedral de Cadis.

Falla va unir el nacionalisme musical amb l’impressionisme que va conèixer durant la seva estada a França. El seu estil va anar evolucionant des del nacionalisme folklorista (usant melodies i ritmes andalusos o castellans), fins a un so que buscava la inspiració en la tradició musical del Segle d’Or espanyol. En la seva música va saber reflectir les sonoritats folklòriques passades pel prisma de l’avantguarda.

Sens dubte, Manuel de Falla és una de les figures musicals més transcendents de tot el segle XX espanyol, tant per la importància de les seves obres com per la influència d’aquestes en compositors posteriors.

Com a homenatge a la seva labor artística, el Banc d’Espanya va decidir imprimir el seu retrat a l’anvers dels bitllets de 100 pessetes, que es van posar en circulació l’any 1973. A Cadis, la seva ciutat natal, El Gran Teatro Falla rep el seu nom, i s’hi celebra anualment el Festival de Música Española de Cádiz Manuel de Falla durant la segona quinzena de novembre, data del naixement del compositor.

Per commemorar el 75è aniversari de la mort de Falla, diferents festivals i esdeveniments musicals homenatgen el compositor gadità aquest 2021.

Ramon Romero Coma
Vicerectorat de Patrimoni i Activitats Culturals