Any del mètode científic

400 anys de les aportacions de Bacon i Descartes al desenvolupament del mètode científic.

Francis Bacon, un dels referents del mètode científic. Foto: National Portrait Gallery, Londres. Autor desconegut.

L’any 2020 s’escau el quart centenari de la publicació de Novum organum scientiarum (‘Nous instruments de la ciència’), l’obra principal del filòsof Francis Bacon (1561-1626) i una de les obres que va tenir més impacte en el desenvolupament del mètode científic.

El mètode científic es pot definir com el conjunt de passos ordenats que es desenvolupen a fi d’obtenir i verificar coneixements nous. La metodologia es basa, a grans trets, en l’observació, l’experimentació, el mesurament i la formulació d’hipòtesis.

La definició del mètode s’havia originat cap al segle XVI. El primer a aplicar-lo havia estat Galileu, que als seus estudis de dinàmica i cinemàtica havia afegit la hipòtesi i l’experimentació a l’observació. Però Bacon va proposar un nou mètode científic d’interpretació de la natura, basat en la inducció progressiva: es parteix de la recol·lecció de dades, es comparen casos, es formulen hipòtesis i finalment s’estableix la «forma» o causa del fenomen.

Posteriorment, René Descartes (1596-1650) va definir les regles del mètode científic al Discours de la méthode, en què delimita cinc passos per al coneixement: l’observació, la hipòtesi, l’experimentació, la teoria i les conclusions. Amb aquesta obra, publicada el 1637 però gestada a partir de 1619-1620, Descartes trenca amb els raonaments escolàstics medievals emprant com a model el mètode matemàtic.

El grup Cultura Universitària, format pels representants de cultura i patrimoni de les universitats espanyoles, ha acordat celebrar el quart centenari del mètode científic durant l’any 2020 per tal de posar en relleu les aportacions fonamentals de Bacon i Descartes al desenvolupament de la ciència. Aquesta celebració inclourà activitats diverses, com ara exposicions bibliogràfiques i conferències en diferents universitats.