La revolució d’Stravinski

Nascut a Lomonósov el 1882, Stravinski és un dels compositors més eminents del segle XX.

Llicenciat en Dret per la Universitat de Sant Petersburg, es va dedicar a la composició i va estudiar orquestració amb Rimski-Korsakov. Tot i que es va donar a conèixer internacionalment el 1910 amb una gran obra, com és la suite L'ocell de foc, fou La consagració de la primavera (1913) la que el va catapultar com el compositor que marcà l’entrada de la música a l’era moderna. El 29 de maig de 1913 l’obra es va estrenar a París amb el ballet del coreògraf Vaslav Nijinski, i la commoció que va causar en el públic i la crítica fou de tal magnitud que fins i tot, segons alguns testimonis, l’estrena va acabar amb molts detinguts. Els ritmes tribals, estrepitosos, obsessius i dissonants s’acompanyaven d’un ballet on els ballarins es movien com mai abans s’havia vist: contorsions, espasmes, salts violents. Definitivament, el llenguatge rupturista d’Stravinski, sobretot des del punt de vista estètic, introduïa un nou concepte de l’art, l’art pur, que va significar el punt de partida per al naixement de les avantguardes musicals del segle XX.

Molt prolífic, Stravinski va ser autor també d’altres obres rellevants, com el ballet Petruixka (1912) o Perséphone, (1933), el conte líric Le Rossignol (El rossinyol) (1914), obres de cambra com La història del soldat (1918), o bé obres orquestrals com la Simfonia en tres moviments (1945), entre d’altres.

El 6 d’abril es van commemorar els 50 anys de la seva mort a Nova York.

Pili Mateo
Vicerectorat de Patrimoni i Activitats Culturals