Concert de la Coral de la Facultat de Filologia i Comunicació 7 de març

El XXXVI Cicle de Música de la Universitat de Barcelona continua amb el concert de la Coral de Filologia i Comunicació titulat Repertori de música tradicional brasilera amb acompanyament instrumental del Muito Bom Quartet. 

El Muito Bom Quartet està format per: Federico Mazzanti al piano, Marc Carrey a la guitarra, Manolo Benítez a la percussió, Nacho Pérez al baix i Anna Martínez com a solista.

Repertori del concert:

Aquarela do Brasil, Ary Barroso, MINAS GERAIS

Harmonització per Luiz Marchetti

Va ser la primera samba de exaltação, i va rebre crítiques perquè semblava una forma de suport a la dictadura de Getúlio Vargas (1930-1945), malgrat que l’autor sempre ho va negar. És una cançó que celebra la bellesa natural i la riquesa cultural del Brasil. Ens podem imaginar sota els cocoters, en una hamaca, en una nit il·luminada per la lluna, al costat de fonts murmurants... Després, la cançó pren un gir nostàlgic: vol que descobrim el passat del país i n’abracem les arrels culturals.

Verde mar de navegar, Popular, PERNAMBUCO
Harmonització per Capiba

Es tracta d’una música de maracatú, una expressió cultural del Carnestoltes, iniciada pels esclaus africans a Recife (capital de l’estat de Pernambuco) al segle XVIII. Ens transportem, doncs, a les tradicions del Carnaval: més enllà de la parafernàlia i els grans xous, tenen a veure amb la comparsa de carrer, l’alegria i l’esperit amb què les diverses agrupacions representen aquestes tradicions. Leão Coroado, Cambinda Brilhante, Cruzeiro do Forte, Maracatu Elefante... són grups que competeixen entre si per ser els més vistosos, els més alegres i els més fidedignes al llegat cultural del Carnestoltes en totes les ciutats del país. En les comparses és on se sent l’esperit del Carnaval.

Rosa Amarela, Héitor Villalobos, RIO DE JANEIRO

Aquesta cançó forma part de la «guia pràctica» que Villa-Lobos va escriure per ensenyar música a les escoles i que recull cançons populars. Rosa Amarela és el nom d’un joc infantil. Es tracta d’un cercle amb dos personatges principals: la Rosa Amarela (Rosa Groga) i Iaiá. La Rosa, enmig del cercle, crida Iaiá (un infant que serà la pròxima Rosa Amarela) per entregar-li el mocador i acomiadar-se. Iaiá és com els esclaus anomenaven la filla dels senyors (el fill era Ioiô).

Estrela é lua nova, Héitor Villalobos, RIO DE JANEIRO

Makumba! L’estrella del cel és la Lluna Nova tatxonada d’or. Es tracta d’un cant cerimonial d’origen africà, portat pels esclaus, que parla sobre la força de la màgia negra. És una de les poques cançons d’aquest origen que va rescatar i harmonitzar Villa-Lobos, al començament del segle xx, dues dècades després de l’abolició oficial de l’esclavitud al Brasil.

Va boiadeiro, A.Cavalcante & K.Caldas, RIO DE JANEIRO
Harmonització per Ferrari Jr.

Cançó escrita per encàrrec de Luiz Gonzaga, que la va popularitzar. Els dos compositors eren de ciutat, de Rio de Janeiro, i van aconseguir que la cançó semblés de qualsevol lloc rural del Brasil: aparenta ser mineira, gaúcha, nordestina, però no és res d’això i, al mateix temps, retrata la vida de qualsevol vaquer.

El vaquer surt de matí amb el ramat, deu precioses vaques. A la tarda torna pel camí i el venen a buscar els seus deu preciosos fillets. En arribar a casa, l’espera la Rosinha, petitona, però la més bonica del món.

Berimbau, Vinicius de Moraes & Baden Powell, RIO DE JANEIRO

Harmonització per José Mena Polo

El berimbau és un instrument de corda percudida fet d’una vara de fusta flexible i un filferro, als quals s’afegeixen un caxixi (cistelleta amb llavors) i una carabassa, que fa de caixa de ressonància. Té l’origen a l’Àfrica central i subsahariana, i va arribar al Brasil portat pels esclaus d’Angola. El berimbau és l’acompanyament musical de la capoeira, una de les pràctiques culturals més idiosincràtiques del Brasil.

La Capoeira m’envia a dir que ja ha arribat per lluitar.

El Berimbau m’ho ha confirmat: hi haurà baralles d’amor i tristesa.

Qui és home de bé no traeix l’amor.

Qui diu molt que va, no va i, si no va, tampoc no ve.

Qui no surt de si mateix morirà sense estimar ningú.

Els diners de qui no en dona són la feina de qui no en té.

The girl from Ipanema, Antonio Carlos Jobim, Lletra: Vinícius de Moraes, RIO DE JANEIRO

Harmonització per Paul Langford

Un músic i un poeta observen, des de la terrassa d’un bar, una noia que passa. S’hi inspiren per escriure aquesta cançó icònica.

Mira quina cosa més bonica: ella, la noia que ve i que passa camí cap al mar. Ella no és meva, també està sola, tot és trist. Si ella sabés com el món s’omple de gràcia quan passa…

Carinhoso, Pixinguinha e Joao de Barro, Música: Alfredo da Rocha Vianna Filho, Lletra: Carlos Alberto Ferreira Braga, Braguinha, RIO DE JANEIRO

Harmonització per Manuel Pérez Gil

La cançó té tres parts. Un home veu passar una dona, però ella el defuig. Ell s’imagina com seria declarar-li l’amor. I la crida a sentir la mateixa passió que ell.

El meu cor, no sé per què, batega feliç quan et veu,

i els meus ulls somriuen i et van seguint pels carrers…

Però, tot i així, tu fuges de mi.

Si tu sabessis com soc d’amorós i com de sincer és el meu amor…

Vine a sentir la calor dels meus llavis que busquen els teus, vine a sentir aquesta passió que em devora el cor.

Brasil Pandeiro, Assis Valente, BAHIA
Harmonització per Eduardo Dias Carvalho

Es tracta d’un himne d’exaltació de la cultura brasilera i la seva influència global. Fa referència a la riquesa cultural del Brasil: especialment, la música, la dansa i la cuina. La cançó comença convocant les persones «bronzejades» a mostrar el valor. Enumera la influència brasilera als Estats Units («o Tio Sam»), i convida el Brasil a «escalfar els tambors» i «il·luminar els terreiros», per mostrar al món la singularitat i l’alegria de la cultura brasilera.

Upa neguinho, Edu Lobo & G.Guarnieri, RIO DE JANEIRO
Harmonització per  M. Xiberta

La lletra barreja, en la infància d’un nen negre, la innocència i la violència amb l’esperança de llibertat, elements que van prendre forma de protesta en el context de la dictadura militar brasilera. La cançó va ser un èxit immediat, interpretada per Elis Regina i es va enregistrar per primera vegada l’any 1966.

Upa! Un nen negre petitó a la carretera, que comença a caminar: quina preciositat!

I ja comença a rebre…

T’ensenyaré a lluitar capoeira,

et trauré la mala sort,

et deixaré valentia,

però la llibertat… només puc esperar-la!

San Vicente, Milton Nascimento e Fernando Brant, RIO DE JANEIRO

Harmonització per  André Protasio

Nascimento va compondre la música per a l’obra del dramaturg José Vicente Os convalescentes, produïda l’any 1970. En la trama, esclata un cop d’estat militar en un país llatinoamericà fictici, la capital del qual és San Vicente. Basant-se en la música i el guió de l’obra, Brant va escriure aquesta lletra. Nascimento i Brant patien la dictadura militar i van expressar en frases entretallades el que sentien ells mateixos. En la música, hi van barrejar ritmes que els semblaven llatinoamericans. Després, aquesta cançó la va enregistrar Mercedes Sosa i va ser adoptada com un dels «himnes» de les resistències a les dictadures.

Mas que nada, Jorge Ben, RIO DE JANEIRO
Harmonització per Steve Zegree

Es podria traduir per «però no és això» o «deixem-ho estar». Va ser el primer èxit de Jorge Ben Jor al Brasil, i també un dels temes musicals en llengua portuguesa més populars als Estats Units fins avui. La cançó l’han interpretada per jazzistes famosos. Es diu que és una samba barrejada amb maracatú. El Preto Velho (Negre Vell) és una entitat espiritual benèfica afrobrasilera, procedent dels negres esclavitzats.

Deixem-ho córrer tot, surt del mig, que la festa està bullint i el que vull és sambar!

Amb una samba tan bona com aquesta,

no voldràs que arribi al final!

Dirigit per Òscar Salvador