Epanalepsi

Data d'edició: 25 de Maig de 2012
Data d'actualització: 30 de Gener de 2014 Versió per a imprimirVersió PDF
Autoria: 
Alejandra de Riquer Permanyer
Altres idiomes: 

El terme epanalepsi procedeix del grec επανάληψις ‘repetició’. L’epanalepsi és una figura de dicció consistent en la repetició de paraules o expressions contigües en un mateix vers o enunciat. També se la denomina geminació a partir de la veu llatina geminatio.

Continguts

Explicació

Conceptes relacionats

Bibliografia bàsica

Explicació

L’epanalepsi és un dels procediments retòrics més antics. Es pot representar amb els esquemes [xx...][...xx...][...xx], segons que la repetició es doni al principi, al mig o al final de l’enunciat.

O Corydon, Corydon...
(Virgili, Bucòlica 2, 69)

Abenámar, Abenámar / moro de la morería (…)
Rey don Sancho, rey don Sancho / no digas que no te aviso (…)
Helo, helo por do viene / el moro por la calzada (…)
(Romancero)

No et facis posar cendra, no et facis posar cendra,
patró de joventut,
que no té res que veure, la mort, la cendra, amb tu.
(J. Maragall, Dimecres de cendra, vv .1-3)

Se acercaban a ellas sigilosamente en los botes y luego rápido, rápido remaban…
(P. Neruda, Mi primer poema, Confieso que he vivido)

No; mi corazón no duerme.
está despierto, despierto.
(Antonio Machado, ¿Mi corazón se ha dormido?, vv. 7-8)

El contacte entre elements repetits s’esmorteeix de vegades amb la interposició d’incisos (vocatius, interjeccions, adverbis, frases parentètiques) o d’elements relacionats amb un dels elements repetits.

Que por mayo era, por mayo
(Romancero)

Me voy, amor, me voy, pero me quedo,
pero me voy, desierto y sin arena:
adiós, amor, adiós hasta la muerte.
(M. Hernández, Yo sé que ver y oír a un triste enfada, vv. 12-14)

En la publicitat aquest tipus de repetició pot expressar una insistència compassada i enjogassada, alhora, que pretén, d’una banda, atraure l’atenció del receptor i, d’una altra, fer que identifiqui una paraula, per exemple una marca, de manera inconfusible. L’exemple més clar es troba en un anunci de gran èxit:

Bic, Bic, Bic/ Bic, Bic, Bic/ Bic, Bic, Bic/ Bic naranja/ Bic, Bic, Bic/ Bic cristal/ Bic naranja, Bic cristal/ Dos escrituras a elegir/ Bic naranja escribe fino/ Bic cristal escribe normal/ Bic, Bic, Bic/ Bic, Bic, Bic/ Bic naranja, Bic cristal/ Dos escrituras a elegir/ Bic, Bic/ Bic, Bic, Bic

Conceptes relacionats

Geminació
Figura de dicció

Bibliografia bàsica

Azauste, A. - Casas, J. (1997), Manual de retórica española, Barcelona, Ariel.

Lausberg, H. (1968), Manual de retórica literaria, 3 vols., Madrid, Gredos (trad. de J. Pérez Riesco de l’original alemany Handbuch der literarischen Rhetorik, München, Max Hueber, 1960).

Lázaro Carreter, F. (3a ed) (1971), Diccionario de términos filológicos, Madrid, Gredos.

Marchese, A. - Forradellas, J. (1986), Diccionario de retórica, crítica y terminología literaria, Barcelona, Ariel (trad de J. Forradellas de l’original italià Dizionario di retorica e di stilistica, Milano, Mondadori, 1978).

Mayoral, J. A. (1994), Figuras Retóricas, Madrid, Síntesis.

Mortara Garavelli, B. (1991), Manual de retórica, Madrid, Cátedra (trad. de M. J. Vega de l’original italià Manuale di retorica, Milano, Bompiani, 1989).

Oriol Dauder, J. A. -  Oriol i Giralt, J. (1995), Diccionari de figures retòriques i altres recursos expressius, Barcelona, Llibres de l'Índex.

Spang, K. (2005), Persuasión. Fundamentos de Retórica, Pamplona, Ediciones de la Universidad de Navarra.