FACULTAT DE MEDICINA. CAMPUS DE BELLVITGE

DEPARTAMENT DE CIÈNCIES FISIOLÒGIQUES II
PRINCIPIS DE BIOQUÍMICA

(Estructura i funció de les biomolècules)



 
 
 
 
 

QÜESTIONS I PROBLEMES





























1. AIGUA I IONS INORGÀNICS

1. Donada la següent llista de propietats físiques i químiques de l´aigua i una segona llista de possibles beneficis als organismes vius, relaciona raonadament els items d´una llista amb l´altre:
 

Propietats

Beneficis
Capacitat calorífica elevada Els animals son protegits de la congelació a baixes temperatures
Densitat de l´aigua líquida superior al gel Els animals terrestres es refresquen per evaporació a la superfície de la pell
Calor de fusió elevat Les membranes formades per lípids de baix pes molecular units per interaccions no covalents són termodinàmicament estables
Polaritat de les molècules Els canvis a la temperatura dels organismes son mínims
Calor de vaporització elevat L´ambient aquàtic dels climes freds té tendència a congelar només a la superfície

 
 
 
 
 
 

2. Es medeixen els pH de la matriu mitocondrial i del citoplasma d´una cèl.lula i es veu que el pH citosòlic es 0.3 unitats més baix. Calcula la relació entre las concentracions de protons de la matriu mitocondrial i del espai intermembranos.
 
 

3. Calcula el pH d´una solució 10-8 de NaOH.

4. Sabent que el producte iònic de l´aigua Kw= 10-14 a 25ºC, demostra que el pH de l´aigua pura es

igual a 7
 
 

5. Calcula la concentració de HCl final resultant d´afegir 2 ml de HCl 0.1M a 1 litre d´aigua pura. Calcula el pH d´aquesta solució.
 
 

6. Calcula el pH d´una solució de HCl 10-8M

7. Calcula el pH d´una solució 10 mM d´àcid acètic. (Pka=4.75)
 
 
 
 

2. IONS INORGÀNICS I SOLUCIONS AMORTIDORES

8. Explica per què un àcid amb una Ka= 102 no pot formar part d´una dissolució amortidora.

9. Raona quin dels següents sistemes tampó seria el més adequat per una dissolució a pH 6.75.

fosfat monosòdic/fosfat disòdic (pka H2PO4- = 7.21)

acètic/acetat (pka acètic = 4.75)

Tris-NH3+/Tris-NH2 (pka Tris-NH3+= 8.1)

Calcula en quines proporcions s'haurien de barrejar els components del tampó per obtenir un pH de 6.75.
 
 

10. Explica, fent els càlculs corresponents, com prepararies les següents solucions:

a) 500 ml d´una solució 1M d´àcid acètic

b) 500 ml d´una solució 1M d´acetat sòdic

c) 600 ml d´una solució tampó acètic/acetat 200 mM, pH 5.06, a partir de les solucions anteriors

d) Calcula el pH d´aquesta solució tampó resultant d´afegir 6 ml d´una solució 1M de HCl i compara el canvi de pH si aquesta adició es fes a 600 ml d´aigua pura

(Dades: PM àcid acètic=60.05, densitat 1,048 g/ml , pKa=4.76; PM acetat sòdic=82.03)
 
 
 
 

11. Es disposa al laboratori de 600 ml d´una solució tampó acètic/acetat 200mM, pH 5.06.

a) Calcula la concentració d´acetat en el tampó

b) Calcula els mols d´àcid acètic continguts en els 600 mls de tampó.

c) Calcula el pH d´aquesta solució tampó resultant d´afegir 6 ml d´una solució 1M de HCl i compara el canvi de pH si aquesta adició es fes a 600 ml d´aigua pura. (Considera que el volum no s´altera per l´adició de HCl).

(Dades: PM àcid acètic=60.05, densitat 1,048 g/ml , pKa=4.76; PM acetat sòdic=82.03)
 
 

12. Es disposa al laboratori de 600 ml d´una solució tampó fosfats H2PO4-/HPO4=, 200mM, pH 7.3.

a) Calcula la concentració de la forma àcida i la forma bàsica del tampó.

b) Calcula el pH d´aquesta solució tampó resultant d´afegir 6 ml d´una solució 1M de HCl i compara el canvi de pH si aquesta adició es fes a 600 ml d´aigua pura. (Considera que el volum no s´altera per l´adició de HCl).

(pKa=7.2)
 
 
 
 

13. La concentració total d´ amoníac d´ una dissolució es 0.03M. Sabem que está un 18% ionizat.

a) Calcula el pH de la dissolució

b) Calcula el canvi de pH produït per la adició de 10 ml de HCl 0.01M a 100 ml de la disolución (pkb amoníac =4.75)
 
 
 
 
 
 
 
 

3. AMINOÀCIDS

14. Representa tots els isòmers òptics de la treonina i la isoleucina, explicant quines son formes D, quines L, quines enatiòmers i quines diasteroisòmers.

15. Raona quina seria la forma iónica predominant i de la glicina en solució aquosa a un pH de 7 sabent que els pKa dels seus grups ionitzables son 9 i 3. Cap a quin pol es desplaçaria en un camp elèctric?.Raona la resposta.

16. Donada la corba de titulació del àcid glutàmic ,

a) raona la carga neta del aminoàcid a un pH inferior a 2.19

b) senyala, raonant, la zona de la gràfica on es situaria el punt isoelèctric i representa la forma iònica predominant en aquest punt.

c) raona en quina zona de pH alcali una dissolució d´ àcid glutàmic funcionarà com amortidor.
 
 
 
 

17. Donada la corba de titulació de la histidina , a) raona la carga neta del aminoàcid a pH 4.

b) senyala, raonant, la zona de la gràfica on es situaria el punt isoelèctric i representa la forma iònica predominant en aquest punt.

c) raona en quina zona de pH inferior a 6 una dissolució de histidina funcionarà com amortidor.
 
 

18. Els pKa dels grups ionitzables del àcid glutàmic són 2.4, 4.6 i 9.6

a) Dedueix i representa la forma iònica predominant a pH fisiològic (7.2)

b) Raona com es desplaçaria en un camp elèctric.

c) Es disposa de 1 litre d´una solució 200mM d´ácid glutàmic a pH 9. Calcula el pH resultant d´afegir 1 ml de HCl 5M.

19. Els pKa dels grups ionitzables de la histidina són 1.8, 9.2 i 6.0

a) Dedueix i representa la forma iònica predominant a pH fisiològic (7.2)

b) Raona com es desplaçaria en un camp elèctric.

c) Es disposa de 1 litre d´una solució 200mM d´histidina a pH 6.5. Calcula el pH resultant d´afegir 1 ml de NaOH 5M.
 
 

20.a) Representa esquemàticament la forma iònica predominant del tetrapèptid AREG a pH 10

b) raona com es mouria el pèptid en un camp elèctric a pH 6.5 i a pH 7.5
 
 

21. Representa l´ estructura de dos aminoàcids proteics, formula la formació d´ un enllaç peptídic entre ells, numera els dos aminoàcids i marca sis átoms de la cadena principal que estiguin al mateix plà..
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

4. PROTEÏNES

22. A partir dels següents tipus de models de l´estructura de diferents proteïnes, marca sobre les figures els possibles dominis, subunitats, grups prostètics i modificacions post-traduccionals. Identifica les estructures secundàries presents.
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

23. La mioglobina (figura) es una proteïna globular intracel.lular soluble en aigua. Considerant l´hèlix de les figures, selecciona la seqüència d´aminoàcids que s´ajusti millor a les propietats del segment indicat i justifica la resposta. (Dades de la alfa-hèlix:dextrògira, pas de rosca=5.4A, avanç per residu=1.5A)

S1: AIVIIVFGLFIGGNVVFA S2: KVFLLIEDVIYAFMMQSN

S3: KEFLSIVDNIYAFMMQLV S4: FGRYPHVPDCYPMMLPCD

S5: AKKREECTHKTSRCRGIP
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

24. Una mutació que produeix el canvi d´una alanina situada en el interior d´una proteïna a valina provoca la pèrdua de la activitat biològica. No obstant, la activitat es recupera quan una segona mutació en una posició diferent canvia una isoleucina per una glicina. Com expliques que aquesta segona mutació pugui provocar la recuperació de la activitat?.
 
 

25. Un gen que codifica per un enzim experimenta una mutació puntual que produeix el canvi del residu 145 d´àcid aspàrtic, lluny del centre actiu, per un residu d´asparagina, provocant la pèrdua de la activitat biològica. En canvi, una altre mutació que canvia aquest mateix aspàrtic 145 per un residu d´àcid glutàmic no afecta l´activitat. Dona una explicació d´aquests fets.
 
 
 
 
 
 

26. La seqüència d'aminoàcids d'un fragment de la proteïna causant de la fibrosi quística (CFTR) es la següent:
 
 

STRKVSLAPQANLTELDIYSRRLSQETGLEISEEINEEDLKECLFDDMESI 840
 
 

PAVTTWNTYLRYITVHKSLIFVLIWCLVIFLAEVAASLVVLWLLGNTPLQDKGNSTHSRN 900
 
 

NSYAVIITSTSSYYVFYIYVGVADTLLAMGFFRGLPLVHTLITVSKILHHKMLH 954
 
 

a) La seqüència d'aquest fragment suggereix que es tracta d'una proteïna integral i conté dos probables dominis transmembranals. Localitza aproximadament les dues seqüències que corresponen als dominis transmembranals del fragment. Justifica l'elecció.

b) La seqüència d'aminoàcids també suggereix que es tracta d'una glicoproteïna.

Per què ?.

c) De la seqüència també es dedueix que la funció d'aquesta proteïna pot ser regulada por fosforilació, en resposta a augments de la concentració intracel.lular de AMP cíclic. Què hauries de conèixer per poguer fer aquesta afirmació ?.

d) Raona i fes un esquema que representi l'orientació més probable d'aquesta proteïna respecte a la membrana cel.lular.
 
 
 
 
 
 

27. Les seqüències següents corresponen a dos dominis de dues glicoproteïnes.

Proteïna 1 ............... VLRGGSRRIFVLIWCLVIFLAVVAALLVVTQTYKANSTGGD.....

Proteïna 2 ............... RVHNATGGKRSTGAAKFEKKALLSRTYYPDVNTTHLLKH.....

La serina marcada amb negreta i subratllada es fosforilada per una proteïna quinasa. La seqüència consens de N-glicosilació és: Asn-X-Ser/Thr.

Dibuixa un esquema on s´indiqui la possible interacció i orientació d´aquests dos dominis en relació a la membrana.

5. ENZIMS
 
 

28. Donats els següents perfils energètics corresponents a diferents reaccions en condicions estàndard, senyala raonadament: a) las espontànies; b) las no espontànies; c) La que tingui una Keq més gran i la que la tingui més petita; d) la més ràpida i la més lenta.

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

29. En el laboratori disposem de 2 tubs contenint solucions 1M de fosfoenolpiruvat i pirofosfat. En condicions de pH 7.0 i 25ºC s´afegeixen a cada un dels tubs 10 UI d´un enzim capaç de catalitzar

l´hidròlisi dels dos enllaços assenyalats.

DGº´ hidròlisi fosfoenolpiruvat = -14 Kcal/mol

DGº´ hidròlisi pirofosfat = -8.0 Kcal/mol

¿Resulta possible predir quin enllaç s´hidrolitzarà més ràpidament?. Raona la resposta en qualsevol cas i, si es afirmativa, indica quin seria més ràpidament hidrolitzat.
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

30. La següent reacció química Glucosa-6-P è Fructosa-6-P presenta las següents constants:

D Go = + 0.4 Kcal/mol; Keq = 0.5. En un tub d´assaig tenim una barreja de glucosa-6-P i Fructosa-6-P, ambdues a concentració 1M. A temperatura 25 oC afegim una petita quantitat de glucosa 6-P isomerasa, enzim que catalitza la interconversió dels dos derivats de monoglícids.

a) En quin sentit tindrà lloc la reacció. Raona la resposta.

b) Calcula las concentracions de glucosa-6-P i fructosa-6-P quan s´arribi a l´equilibri.
 
 
 
 

31. Comenta de forma raonada la gràfica següent considerant que la concentració d´enzim es constant i que la concentració de substrat no varia substancialment al llarg del temps d´assaig experimental.
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

32. Un preparat enzimàtic té una activitat de 1.000 UI/ml ( 1 UI es la quantitat d´enzim capaç de transformar 1 mmol de substrat/minut. Se afegeixen 10 ml de aquest preparat a un tub d´assaig que conté, en 1 ml de volum total, un tampó adequat i el substrat a concentració saturant 0.1M. Se inicia la reacció i s´obté la gràfica que s´adjunta. Comenta els resultats obtinguts.
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

33. En la següent gràfica s´ha analitzat la relació entre [S] i velocitat en dos condicions diferents (A i B). Desconeixem la diferència entre A i B però ens diuen que o bé s´han fet a temperatures diferents o s´han utilitzats concentracions d´enzim diferents. Quina creus que es la diferència entre les dues rectes?. Raona la resposta explicant el canvi de A respecte a B.

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

34. En la següent gràfica s´ha analitzat la relació entre [S] i velocitat d´una reacció catalitzada per un enzim en dos condicions diferents (A i B). Desconeixem la diferència entre A i B però ens diuen que, mantenint totes les altres condicions idèntiques , o bé s´han utilitzat [E] diferents o en una de les condiciones s´ha afegit un inhibidor. Quina creus que es la diferència entre les dues rectes?. Raona la resposta explicant el canvi de A respecte a B.
 
 
 
 
 


 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

35. Al determinar la velocitat de la reacció catalitzada per un enzim a diferents concentracions de substrat s'han obtingut els resultats següents:

[s] ____________velocitat (milimols/seg)_____________

(mM) sense inhibidor amb inhibidor

1 2.5 1.17

2 4.0 2.1

5 6.3 4.0

10 7.6 5.7

a) Determina gràficament els valors de la Km (en molaritat) i de la Vmax (en katals) (1 katal: quantitat d´enzim que transforma 1 mol de substrat/segon)

b) Calcula la velocitat de la reacció en katals a una [S] = 4 mM

c) Raona el tipus d'inhibició

d) Esquematitza el mecanisme més probable d'aquest tipus d'inhibició

e) Calcula el número de recanvi sabent que a cada assaig s´han afegit 10 ml d´una preparació pura d´enzim de concentració 1 mg/ml de proteïna. (PM de l´enzim: 30.000 daltons).
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

36. Al determinar l´activitat enzimàtica i la concentració de proteïna d´un extracte tisular s´han obtingut els resultats de les Taules 1 i 2. A partir d´aquestes dades calcula:

a) la Km i la Vmax de l´enzim

b) La concentració de proteïna de l´extracte

c) L´activitat específica de l´extracte
 

TAULA 1. ACTIVITAT ENZIMÀTICA

substrat (mM) v (mmol.ml-1.min-1)
1 2.5
2 4.0
5 6.3
10 7.6

 
 
 
 
 
 
 
 

Taula 2. CONCENTRACIÓ DE PROTEÏNA (BIURET). CORBA ESTÀNDARD

Vol. Solució estàndard Proteïna 

( 2 mg/ml)

Vol. aigua Vol. Reactiu Biuret Absorbància (540 nm)
--------- 1 ml 2 ml 0
0.25 ml 0.75 ml 2 ml 0.04
0.5 ml 0.5 ml 2 ml 0.08
0.75 ml 0.25 ml 2 ml 1.12
1 ml --------- 2 ml 1.16
Extracte problema 2 ml 0.998 ml 2 ml 0.1

 
 
 

CONTROL DE L´ACTIVITAT ENZIMÀTICA
 
 

37. S´estudia l´inflùencia de la concentració de substrat sobre la velocitat d´una reacció catalitzada per un enzim, en absència (A) i en presència (B) d´una substància X. Comenta molt breument els resultats obtinguts.
 
 
 


 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

38. S´estudia l´influència d´un fàrmac experimental sobre els paràmetres cinètics d´un enzim. S´obtenen les següents rectes: a) sense el fàrmac, b) en presència del fàrmac.

Comenta els resultats obtinguts.
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

39. A partir de l´equació de Michaelis-Menten (v= Vmax . [S]/Km + [S])

dedueix la relació entre [E] i velocitat.
 
 
 
 
 
 

40. Las següents figures corresponen a dos estudis cinètic de la fosfofructoquinasa glicolítica

( Fructosa-6-P + ATP Fructosa-1,6-P2 + ADP ). La gràfica A s´ha obtingut a concentració constant d´ATP i la gràfica B a concentració constant de fructosa-6-P. Comenta els resultats que s´observen.

( la fructosa-2,6-P2 i l´ATP son efectors al.lostèrics de l´enzim)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

41. S´estudia l´influència de possibles efectors al.lostèrics sobre l´enzim aspartat transcarbamilasa, enzim regulador en la biosíntesi de nucleótids de pirimidina i que catalitza la següent reacció: aspartat + carbamilfosfat è carbamilaspartat + Pi. La figura representa un estudi cinètic de la velocitat respecte al substracte aspartat en absència (corba B) i en presència de possibles moduladors (corbes A i C). Explica el tipus de cinètica observada i raona els efectes cinètics del possibles moduladors de les corbes A i C.
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

9. MONOGLÍCIDS, OLIGOGLÍCIDS I POLIGLÍCIDS
 
 
 
 

42. Donat el següent monoglícid, representa un epímer L, un enantiòmer , un anòmer i un derivat àcid.
 
 
 


 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

43. Donats els següents monoglícids, formula la estructura de la lactosa ( ß-D-Galactopiranosil-[1 ® 4]-ß-D-Glucopiranosa).
 
 
 
 
 
 
 


 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

44. Donat el següent monoglícid, formula la estructura a-D-piranosa i la ß-D-furanosa.
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

Donats els següents monoglícids, formula la estructura de la a-L- arabinofuranosil-[1 ® 4]

ß-D-Gulopiranosa.
 
 
 
 

A partir dels següents monoglícids, formula la estructura de la ß-D- arabinofuranosil-[1 ® 6 i 1 - 4 ]

a-D-Gulofuranosa.
 
 

45. Si la següent unitat diglícida es repetis n vegades per formar un poliglícid, raona el tipus de poliglícid que s´ obtindria ( simple, complexe, homo o heteropolisacàrid ).

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

Quin tipus d´ interaccions son fonamentals per explicar la seva solubilitat en aigua ?.
 
 

10. LÍPIDS SIMPLES, COMPLEXES I ISOPRENOIDS

46. Esquematitza l´estructura d´ un triacilglicèrid i d´un monoacilglicèrid. Explica els seus components, raona el seu caràcter (apolar/polar/anfifílic) i la seva solubilitat en aigua.
 
 

47. Preguntes relatives al últim apartat de seminaris

11 I 12. NUCLEÒTIDS I ÀCIDS NUCLEICS.
 
 

48. Escriu l 'estructura química del tridesoxinucleòtid:

pdAdCdT
 
 

49. Escriu la seqüència de l'hèlix complementària per al decanucleòtid:

CAGTCGTAAT
 
 
 
 

50. Donat el següent esquema de la estructura del DNA, indica els extrems 5´ i 3´ justificant la resposta.
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

51. Una molècula de ADN presenta la següent composició de bases: C= 30%, A=20%, G= 20% i T= 30%. Comenta aquestes dades.
 
 
 
 

52. Una de les característiques del tipus de DNA més freqüent (B), és la presencia alternativa en la doble hèlix d´un solc major i un menor. Explica la raó de l´existència d´aquests solcs de diferents tamanys.
 
 

53. Sota les mateixes condicions de força iònica, quin fragment de DNA es desnaturalitzarà a temperatura més baixa?:

A) 5´-AAGTAGTTTCA-3´ B) 5´-GCAGGTCGCCT-3´

3´-TTCATCAAAGT-5´ 3´-CGTCCAGCGGA-5´
 
 

54. Comenta la següent figura referida a la temperatura de fusió de diferents molècules de DNA de doble cadena.
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

55.Comenta breument la següent figura relativa a una molècula de DNA.
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

56. Les regions de doble cadena dels RNA i les estructures híbrides RNA-DNA adopten una doble hèlix molt semblant al DNA tipus A. En canvi, no poden formar estructures com el DNA tipus B. Dona una explicació d´aquest fet.

PROBLEMES I QÜESTIONS RELACIONADES AMB LES PRÀCTIQUES DE LABORATORI.
 
 

57. Al determinar el pes molecular d´una proteïna mitjançant cromatografia de gel filtració s´obté un valor de 128.000 daltons. Quant s´analitza la mateixa proteïna per electroforesi PAGE-SDS en condicions reductores s´obté el resultat de la figura. Calcula el pes molecular obtingut per electroforesi i interpreta aquests resultats (1).

Carril 1: estàndard de pesos moleculars (398.000, 158.000, 13.000 i 3.200)

Carril 2: proteïna problema
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

58. Un pacient presenta molt poca activitat d´un enzim. S´analitza aquesta proteïna per tècniques de filtració en gel i electroforesi en gels d´acrilamida amb SDS. Per filtració en gel s´observa una elució de la proteïna del malalt retardada respecta a un control sa; en canvi la migració electroforètica es idèntica en el pacient i el control. Dona una explicació d´aquests resultats.
 
 

59. La figura mostra un proteinograme de proteïnes plasmàtiques obtingut per electroforesi en acetat de cel.lulosa. Comenta les dades obtingudes i explica molt breument la tècnica utilitzada.
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

60. Dos persones ingressen al Servei d´Urgències de l´Hospital de Bellvitge sospitoses d´haver patit un infart de miocardi. Una de les proves diagnòstiques consisteix en determinar els nivells en sang d´un enzim present a les cèl.lules del miocardi. En aquest cas es va determinar l´activitat creatinaquinasa en sang. Per assajar aquesta activitat es van agafar 0.5 ml d´una dilució 1/10 del serum i es varen incubar a 37ºC amb 10 ml d´un tampó que contenia tots els substrats i cofactors necessaris per l´enzim. A temps 0, 5´, 10´, 15´ i 20´ es varen agafar alíquotes de 0.3 ml de la barreja d´incubació i es varen afegir a 2ml de NaOH per parar la reacció. A continuació es va determinar el producte format llegint la absorbància a 420nm. A més a més es va determinar la concentració de proteïna del serum.

Les dades obtingudes experimentalment són les següents:
 

ASSAIG DE L´ACTIVITAT ENZIMÀTICA. VALORS DE D.O A 420nm

Temps Pacient 1 Pacient 2
0 0 0.075
0.487 0.308
10´ 0.947 0.541
15´ 1.460 0.774
20´ 1.948 1.007

 
 
 
 

 

Taula 2. DETERMINACIÓ DE LA CONCENTRACIÓ DE PROTEÏNA (BIURET).

 

Vol. Solució estàndard Proteïna 

( 2 mg/ml)

Vol. aigua Vol. Reactiu Biuret Absorbància (540 nm)
tub 1 --------- 1 ml 2 ml 0
tub 2 0.25 ml 0.75 ml 2 ml 0.08
tub 3 0.5 ml 0.5 ml 2 ml 0.16
tub 4 0.75 ml 0.25 ml 2 ml 0.24
tub 5 1 ml --------- 2 ml 0.32
Serum pacient 1 100 ml 0.9 ml 2 ml 0.15
Serum pacient 2 100 ml 0.9 ml 2 ml 0.14

 
 
 

a) Calcula la activitat enzimàtica del serum del dos pacients en UI/ml.

B) Calcula la concentració de proteïna del sèrum de cada pacient

c) Quin dels dos pacients creus que estaria afectat per un infart de miocardi?. Raona la resposta.

Dades addicionals:

Activitat normal de la creatinquinasa en sèrum= 20-35UI/ml de sèrum

e del producte = 6.22x103M-1.cm-1

D.O.= e.l.c

l=1cm
 
 

61. Una persona visita el Servei de Medicina Interna del Hospital de Bellvitge. La Història Clínica i la exploració física fan sospitar d´una hepatitis vírica, que provoca una reacció inflamatòria al fetge amb dany cel.lular i necrosi d´hepatòcits. Una de les proves diagnòstiques més definitives consisteix en determinar els nivells en sang de les transaminases, enzims localitzats a les cél.lules hepàtiques. Per assajar aquesta activitat es van agafar 0.1 ml d´una dilució 1/50 del serum i es varen incubar a 37ºC amb 10 ml d´un tampó que contenia tots els substrats i cofactors necessaris per l´enzim. A temps 0, 2´, 5´ i 7´ es varen agafar alíquotes de 0.3 ml de la barreja d´incubació i es varen afegir a 2ml de NaOH per parar la reacció. A continuació es va determinar el substracte transformat en producte llegint la absorbància a 420nm. En aquest cas la substància que absorbeix llum és el substracte i per tant el que llegim amb el colorímetre es la desaparició del substracte. A més a més es va determinar la concentració de proteïna del serum. Les dades obtingudes experimentalment són les següents:
 
 

DETERMINACIÓ DE LA CONCENTRACIÓ DE PROTEÏNA (BIURET).

ASSAIG DE L´ACTIVITAT ENZIMÀTICA. 

VALORS DE D.O A 420nm

 

Vol. Solució estàndard Proteïna 

( 4 mg/ml)

Vol. aigua Vol. Reactiu Biuret Absorbància (540 nm) Temps D.O.

Mostra

Pacient

tub 1 --------- 1 ml 2 ml 0 0 1.5
tub 2 0.25 ml 0.75 ml 2 ml 0.2 1.3
tub 3 0.5 ml 0.5 ml 2 ml 0.4 1.0
tub 4 0.75 ml 0.25 ml 2 ml 0.55 0.9
tub 5 1 ml --------- 2 ml 0.75  

Serum pacient

100 ml 0.9 ml 2 ml 0.3

 

a) (1.5) Calcula la activitat enzimàtica del serum del pacient en Unitats Internacionals/ml.

c) (1) Calcula la concentració de proteïna del sèrum del pacient

c) (0.5) Creus que el pacient estaria afectat per una hepatitis?. Raona la resposta.
 
 
 
 

Dades addicionals:

Activitat normal en sèrum de la Transaminasa assajada= 10-35 UI/ml de sèrum

e del producte = 6.22x103M-1.cm-1

D.O.= e.l.c

l (longitud pas de llum ) =1cm
 
 
 
 
 
 

IDENTIFICACIÓ DE L´ESTRUCTURA DE LES BIOMOLÈCULES, DELS SEUS ENLLAÇOS, UNITATS CONSTITUIENTS, CARBONIS ASIMÈTRICS, CARÁCTER ANFIFÌLIC, POLAR O APOLAR, ETC.
 
 

62. Donades les següents biomolècules,

a) identifica el tipus de molècula amb la màxima precisió possible ( monoglícid, base púrica, derivat àcid de monoglícid, aminoàcid, eicosanoid, derivat d´aminoàcid, esterol , fosfoglicèrid, esfingoglicolípid, nucleòsid, nucleòtid 5´ trifosfat, terpé, etc).

(Exemples de tipus de molècula no acceptats: fosfolípid, lípid isoprenoid, glicolípid, base nitrogenada )

b) Identifica i assenyala les unitats constituents

c) Identifica els enllaços que s´estableixen entre les unitats constituients

d) Assenyala amb un asterisc els carbonis asimètrics de les molècules.

e) Raona el caràcter D o L de les molècules i representa un epímer i un enantiòmer.

f) Indica les molècules apolars, les molècules anfifíliques i les polars sense càrrega..

g) Comenta les funcions biològiques de les molècules de les fórmules .