PREVENCIÓ UNIVERSAL DE L’ABÚS DE DROGUES: ¿UNA HIPÉRBOLE?

Article que proposa una reflexió sobre el descens de la participació d’adolescents en edat escolar en els coneguts com a programes de prevenció universal, rescatat del Blog “Notes sobre drogues, salut i inclusió social” del psicòleg social Juan Carlos Melero (màster en drogodependències per la Universitat de Deusto), qui es defineix a si mateix com a “… -persona inquieta, mitjanament culta i amb una bona dosi de sensibilitat social.- … – psicòleg social inspirat per la psicoanàlisi, el pensament sistèmic i la sociologia crítica. Un eclèctic, en definitiva.

PREVENCIÓ UNIVERSAL L’ABÚS DE DROGUES: ¿UNA HIPÉRBOLE?

Del conjunt d’actuacions que integren una política pública sobre drogues, anomenem prevenció universal a la que es dirigeix ​​al conjunt de la població, sense distincions relatives a factors de risc més o menys evidents. Part d’una presumpció raonable: donat que més aviat que tard qualsevol adolescent haurà de decidir com es relaciona amb les drogues, millor que decideixi de forma intel·ligent. Què vol dir això? Per mi intel·ligent vol dir: informada, autònoma i responsable. Informada en el sentit de disposar d’un saber objectiu que li permeti imaginar el que pot esperar del consum de les substàncies habituals en el seu entorn, sense menysprear els riscos que puguin derivar-se en funció de variables com l’edat, les barreges, les conductes realitzades sota els efectes de les drogues, etc. Autònoma en el sentit que, tot i la rellevància del grup a aquesta edat (i d’altres, depenent de la cultura), pugui adoptar i mantenir postures personals. Responsable en el sentit a què fa referència al kantià “imperatiu categòric”.

ÉS UNIVERSAL LA PREVENCIÓ INIVERSAL?

Suposem ara que estem en condicions de mesurar quin percentatge de l’alumnat espanyol participa en programes de prevenció universal. Que és molt suposar? D’acord, però fem un esforç d’imaginació. Primer caldrà consensuar què entenem per “participar en un programa de prevenció universal”. Potser podríem convenir que s’ha pres part en un programa de prevenció si es donen, com a mínim, aquestes circumstàncies:

  • durant almenys un curs escolar,
  • s’ha participat en les activitats de tall interactiu,
  • d’un programa basat en l‘evidència,
  • que ha mostrat resultats positius en avaluacions rigoroses.

¿D’acord? Bé, doncs aquí va la pregunta: ¿quin percentatge de l’alumnat espanyol ha participat durant l’últim curs escolar acabat (2014-15) en prevenció universal entesa d’acord amb els criteris assenyalats? Amb certesa, no ho sap ningú. Vegem, per tant, què diu l’última memòria publicada per la Delegació del Govern per al Pla Nacional sobre Drogues (DGPNSD) que pretén recollir dades globals. Segons aquesta memòria, corresponent a 2013, van participar en algun dels “programes estructurats” de prevenció (dels que la pròpia memòria diu que hi ha “més de 100”) 800.853 escolars, la xifra més baixa des de 2008, any en què la participació va ascendir a 1.600.821. Quin percentatge representa aquesta dada sobre el total? Vegem què diu l’Institut Nacional d’Estadística. Segons el Ministeri d’Educació, l’alumnat espanyol d’educació obligatòria (Infantil, EPO i ESO) és de 6.616.736 persones. Per tant, d’acord amb les dades publicades per la DGPNSD, el 2013 van participar en programes de prevenció universal el 12% de la població espanyola escolaritzada. Sense entrar a valorar la qualitat d’aquesta participació, sobre la qual no hi ha dades, sembla sens dubte un percentatge escàs.

Si partim de la premissa que aquest moment de la prevenció ha de ser universal i en la pràctica només arriba al 12%, com a molt i en condicions qualitativament impossibles d’analitzar. Si, a més, els que participen no ho fan causa d’una altra raó que la motivació dels equips tècnics responsables i el professorat, alguna situació relacionada amb les drogues viscuda al centre o la pura casualitat, el panorama no és molt encoratjador.

Una última pregunta: ¿això té solució?

Font: Bloc “Notes sobre drogues, salut i inclusió social” del psicòleg social Joan Carles Melero

Mindfulness aplicada al tractament de les drogodependències

La conferència que dóna clausura a la 15a edició del Màster en Drogodependències de la UB anirà dedicada al Mindfulness i serà impartida per la psicòloga Luisa Conejos.

 

mindfulness

Des del Màster en Drogodependències de la UB us convidem a l’acte de cloenda de la 15a promoció, que es celebrarà el proper dia 17 de juny, divendres, a partir de les 11:30 hores i que a part de l’entrega dels títols de la promoció anterior comptarà amb la conferència sobre Mindfulness aplicada al tractament de les drogodependències a càrrec de Luisa Conejos, de la Universitat de LLeida.

Durant la conferència tindrem la oportunitat de conèixer què és el mindfulness i de la seva integració en les teràpies de 3era generació, entre elles les referents a adiccions, bàsicament la de prevenció de recaigudes de Marlatt, però també una revisió de les possibilitats que té en l’àmbit de la prevenció i promoció de la salut amb joves.  En general, del què suposa aquest nou enfocament amb demostració de pràctica inclosa.

Luisa Conejos és psicóloga clínica per la UB; especialista en psicología analítico-vincular; màster en Drogodependències per la UB i professora actual d’aquest;  coordinadora del 1er Curs de Expert universitari en Mindfulness y relación de ayuda de la Universitat de Lleida curs 2015-2016); i responsable de planificació i coordinadora de programes especializatss, entre ells el de promoció de la salut del departament de Benestar Social de l’Ajuntament de Lleida.

El Màster presencial de Drogodependències de la UB es realitza des de fa 30 anys sent el primer d’Europa en aquest àmbit  i el proper octubre engegarà la seva 16a edició.

  • Títol de la conferència:  Mindfulness aplicada al tractament de les drogodependències 

  • Data: 17 de juny 11:30h

  • Lloc : IL3 – Universitat de Barcelona, c/de la ciutat de granada, 131 Barcelona

  • Inscripció: gratuïta però cal inscriure’s a administra@formadrog.net

Oberta la 16a edició del Màster de Drogodependències de la UB

S’obren inscripcions per la 16a edició del Màster presencial en Drogodependències de la Universitat de Barcelona que s’oferta des del curs 1986-87, primer d’Europa en el seu gènere.

ub il3

Per a una apropiada intervenció professional en el camp de l’abús i dependència de les drogues, calen uns coneixements i unes habilitats que, a hores d’ara, no hi són prou desenvolupats en cap dels estudis de grau existents. Conscients d’aquesta necessitat, a partir de la càtedra de Psicobiologia de la Universitat de Barcelona es va organitzar un postgrau específic sobre aquesta matèria, el Màster en Drogodependències, que va començar a impartir-se el curs 1986-1987, havent estat el primer en el seu gènere de l’estat espanyol i també d’Europa, “ex aequo” amb el creat el mateix curs a la Universitat de Londres

Sempre s’ha caracteritzat per una àmplia participació de professors experts en la matèria provinents de la pràctica professional assistencial i preventiva, complementada amb la visió analítica de diferents professors universitaris. També ha destacat per l’amplitud i varietat de les pràctiques ofertes en una xarxa de centres seleccionats, sota la supervisió de tutors qualificats.

El seu programa es diferencia d’altres propostes similars per haver intentat sempre mantenir un bon balanç entre teoria i pràctica, amb una proporció aproximada de quatre hores de pràctica per cada tres de teoria.

Els principals objectius del Màster són:

  • Proporcionar una formació teòrica i pràctica prou àmplia i pluridisciplinar, que faciliti una comprensió integral del fenomen del consum i la dependència de drogues.
  • Qualificar als participants per a l’exercici pràctic de la seva funció professional especialitzada respecte de les drogodependències, en les àrees de tractament, reinserció, prevenció, etc., proporcionant los hi les habilitats necessàries.
  • En relació al punt anterior, facilitar que els propis alumnes puguin analitzar i modificar, si s’escau, les seves actituds, consum i/o dependència de determinades substàncies (p.ex. del tabac).
  • Fer conèixer els dispositius i recursos disponibles per a la intervenció en drogodependències a la nostra comunitat, i orientar per a la seva correcta utilització.
  • Introduir als participants en la recerca aplicada al camp de les drogodependències.
  • Introduir als alumnes en les tècniques de gestió i planificació de serveis i al treball interdisciplinari.
  • Complementar una formació bàsica homogènia per a tots els participants amb un posterior aprofundiment en àrees concretes, en funció de la professió i de les motivacions de cadascú.

 

El Màster té una durada de dos anys acadèmics, que es desenvolupen durant els mesos de Novembre a Juny, ambdós inclosos.

El Programa inclou un mínim de 900 hores de formació presencial (82 crèdits ECTS), distribuïts així:

 

Crèdits Teoria Tesi Màster Crèdits Pràctiques TOTAL
1er. any 21 5 12 38
2on. any 24 5 15 44
TOTAL 45 10 27 82

 

El primer any es desenvolupa una formació teòrica de caire general, acompanyada d’un rotatori de pràctiques en una gran varietat de centres i dispositius assistencials i de prevenció, i constitueix la base comuna per l’aprofundiment posterior.

Al segon curs, en canvi, s’ofereixen un seguit de seminaris monogràfics escollits en funció dels interessos dels alumnes, cercant també l’equilibri i la complementarietat entre diversos continguts. Les pràctiques, al seu torn, es concentren en un centre concret al que l’alumne s’adscriurà lliurement, sota la supervisió d’un tutor, d’acord amb les disponibilitats de places existents. Aclarim que el nombre d’hores pràctiques abans esmentat es refereix a mínims que demana el curs, que poden ésser incrementats voluntàriament per l’alumne d’acord amb el Centre col·laborador corresponent, sense cost addicional.

 

Dades d’interès :

 – Inici octubre 2016 fins juny 2018.
 – 82 crèdtis ECTS amb 500h de pràctiques
 – 45 centres on poder realitzar pràctiques
 – Més de 450 professionals formats
 – Reconegut pel Departament de Salut 

 

Matricula’t

Quins són els resultats esperats de la intervenció professional en la reducció de danys? Coincideixen els objectius dels professionals amb els objectius dels pacients? Com mesurem l’èxit de les nostres actuacions?

Aquestes són preguntes prioritàries davant qualsevol intervenció. La reducció de danys ha provocat el fet de qüestionar-se l’abstinència del consum com, si no l’únic, l’objectiu últim. Donar veu als pacients, establir objectius de manera compartida amb el pacient i fer que aquests objectius siguin realistes, fins i tot si són petits, segurament pot millorar el pronòstic en una malaltia que sovint es reconeix com a crònica i recidivant. El resum de l’article que us adjuntem intenta fer-nos reflexionar sobre aquestes qüestions.

En l’estudi de “Everyone deserves services no matter what”: Defining success in harm-reduction-based substance user treatment, Lea H.S., Zerai A., els autors es pregunten què significa “èxit” per als professionals i participants (usuaris) en dos programes de reducció de danys als Estats Units.

Això és una part d’un estudi més complex en el qual es va entrevistar a 18 professionals i a 32 participants sobre l’impacte percebut dels programes de reducció de danys. Dels dos programes investigats, el primer oferia serveis d’acolliment, entre els quals s’incloïa el seguiment de casos, donar consells i menjars a les persones sense llar que consumien drogues i l’alcohol; i en el segon s’oferia assessorament individual i a parelles que podien pagar pels serveis.

Tant professionals com a usuaris van definir l’èxit en termes generals com “qualsevol canvi positiu“. També va haver-hi acord sobre la importància de desenvolupar relacions basades en la confiança amb els altres.Els professionals percebien l’èxit del seu rol principalment proporcionant un enfocament centrat en el client, en serveis de baix llindar. Les mesures d’èxit des de la perspectiva dels usuaris incloïen desmarginalització, compromís amb el programa, la qualitat de vida, el funcionament social, els canvis en el consum de substàncies, i canvis en les metes i els plans futurs. Això difereix de les nocions tradicionals d’èxit en el tractament per abús de substàncies, per exemple, l’abstinència i la finalització del programa.

L’article suggereix que la definició i el mesurament de l’èxit pot ser problemàtic. Si descuidem definir el que l’èxit significa en entorns de tractament per consum de substàncies, ens perdem l’oportunitat de reconèixer canvis positius. No obstant això, si normalitzem mesures d’èxit, correm el risc d’ignorar les experiències viscudes individualment pels usuaris.

Els autors conclouen que els usuaris en programes de reducció de danys experimenten els canvis tangibles i positius, i aquests poden ser representats com a “resultats” i “èxit”, proporcionant als involucrats que siguin sensibles a altres reptes discutits anteriorment.

Alcohol i joventut. com prevenir-ne l’abús?

alcoholjoventut

El passat 9 d’octubre l’Otger Amatller,  psicòleg membre de l’equip de Direcció del màster, va participar al debat “Alcohot i joventut, com preveir-ne l’abús?” del programa l’Illa de Robinson del Punt Avui televisió, juntament amb Laura Vilallonga, psicòloga i terapeuta familiar, Gemma Garcia, psicòloga i responsable de tractament del Centre SPOTT, Josep Guardia Serecigni, de la unitat de conductes addictives de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i l’Eduardo Pastor, sociòleg.

Remarquem algunes de les intervencions inicials que es van fer com a introducció del debat.

l’Eduardo Pastor va començar el debat amb la següent afirmació, “El problema és l’alcohol, no és els joves i l’alcohol. Com a societat hem de veure quina relació tenim amb l’alcohol”, segons ell “Focalitzar el problema en el jove és com no fer-nos càrrec de les nostres responsabilitats com a societat i com a adults”.

Prenen el fil d’aquesta reflexió, l’Otger Amatller llença la següent qüestió amb la resposta inclosa”l’oci nocturn de que viu? De l’alcohol”, argumenta que “no és coherent queixar-se de que els joves consumeixen alcohol, quan una de les coses que els hi oferim per divertir-se no és altre cosa que alcohol”.

En Josep Guàrdia afirma que “El problema és el patró de consum, s’està passant al patró anglosaxó conegut com atracón

Segons la Laura Vilallonga seguin la línia del debat “El problema no és l’alcohol, sinó l’ús que s’en fa i les conseqüències que té”

Per acabar de treure les vostres conclusions us convidem a veure el vídeo del debat:

09/10/2015 L’Illa de Robinson (19.00-19.35). “Alcohot i joventut, com preveir-ne l’abús?”