Angelica Rieger, Trobairitz. Der Beitrag der Frau in der altokzitanischen höfischen Lyrik. Gesamtkorpus. Tübingen, Max Niemeyer, 1981.

Marirì Martinengo, Las trovadoras. Poetisas del amor cortés. (Textos provenzales con traducción castellana), traducció de María-Milagros Rivera Garretas i Ana Mañeru Méndez, Madrid, horas y HORAS, 1997.

La trobadora o trobairitz a qui anomenem Anònima 2, perquè no s’ha conservat el seu nom, relata, emprant el diàleg entre una dama casada i una noia soltera, una crisi en una història d’amor entre aquesta dama i un cavaller, que ha estat abandonat per ella a causa del seu comportament ofensiu. La noia advoca per ell.

“Parlem en veu baixa, senyora, que ningú ens escolti;
ara dieu que ell ha errat cap a vós
i que per a complaure-us rendeixi
el seu humil cor contra el vostre orgullós.
Vull que em digueu, senyora,
què podreu fer per a no sentir pietat,
perquè mil cops sospira angoixat cada dia;
per un de sol no us digneu a perdonar-lo.

Si vol que li torni el meu amor, donzella,
és prou necessari que sigui cortès i ardit,
sincer i humil, que amb ningú entri en disputa,
i que sigui amable amb tothom;
perquè no em plau un home malvat i orgullós
a causa del qual el meu valor decaigui o disminueixi,
sinó sincer i fidel, discret i enamorat:
si vol que li concedeixi mercè, que m’escolti.”

“Süau parlem, domna, qu’om no.us entenda,
ara digatz, que forfaitz es vas vos,
mais que per far vostres plazers se renda,
son cor umil contra.l vostr’ ergulhos.
Vuelh que.m digatz, domna, per cals razos
poiretz estar que merces non vo’n prenda,
que mil sospirs ne fa.l jorn angoissos,
don per un sol no.l denhatz far esmenda.

Si m’amor vol, na donzela, que renda,
ben li er obs que sia gais e pros,
francs et umils, qu’ab nulh om no.s contenda
e a cascun sia de bel respos;
qu’a me non tanh om fel ni ergulhos
per que mon pretz dechaja ni dissenda,
mas francs e fis, celans et amoros,
s’el vol que.l don lezer que mi entenda.”