Text publicat a: JONES, VIVIEN.Women in the Eighteenth Century. Constructions of Femminity, Londres, Routledge, 1990, pàg. 197-206.

Mary Astell fa una crida a les dones perquè es preocupin menys pel seu aspecte exterior per atreure els homes i es preocupin més per elles mateixes i valorin les seves pròpies ànimes per damunt del seu aspecte extern.

SENYORES,

[...] Quina llàstima que, mentre la vostra Bellesa desprèn lluïssor al vostre voltant, les vostres Ànimes, que són infinitament més brillants i radiants (de la qual -bellesa-, si en tinguéssiu una idea clara, tan encisadora com és, i tant com la valoreu, menysprearíeu i descuraríeu la mesquinesa que el Cas amaga) han de patir ésser envaïdes per les Males Herbes, restar en guaret i descurades, sense adornar-se amb cap Gràcia! Encara que la Bellesa de la ment és necessària per assegurar aquelles conquestes que els nostres Ulls han guanyat, el Temps que és mortal Enemic de les Cares boniques, no té cap influència en una Ànima encisadora, excepte per millorar-la. Per vergonya, abandonem aquella Vella, perquè llavors una pugui pensar que és una tasca passada de moda perseguir Papallones i nimietats! Ja n’hi ha prou de treballar com a esclaves a l’avorrit i colpejat camí de la Vanitat i la Bogeria, pel qual moltes han anat abans que nosaltres, atreviu-vos a trencar el Cercle encantat en què la costum ens ha emplaçat i menysprea la forma vulgar d’imitar totes les Impertinències dels nostres Veïns. Aprenguem a estar orgulloses de nosaltres mateixes en quelcom de més excel·lent que la invenció de la Moda, i no contemplis un pensament tan degradant del nostre propi valor, com el d’imaginar que les nostres Ànimes ens foren donades només per al servei dels nostres Cossos, i que el millor que podem aconseguir d’aquests sigui atreure els Ulls dels Homes.Els valorem massa, i a nosaltres massa poc, si col·loquem alguna part de les nostres virtuts segons la seva Opinió; i no ens creiem a nosaltres mateixes capaces de Coses Més Nobles que la lamentable Conquesta d’algun cor sense valor. Ella, que té oportunitats per a fer que s’interessi el Cel, per a obtenir l’administració de DÉU i els Àngels, és molt pròdiga amb el seu Temps, i perjudicial per als seus Encants, llençant-los en homes vanitosos i insignificants. Ella no necessita abaratir-se tant per davallar a guanyar els seus Aplaudiments; perquè a major distància que hi mantingui, i més estigui ella per damunt d’ells, més eficaçment assegurarà la seva estima i admiració. Sigueu generoses doncs, senyores, com per a no fer res indigne de vosaltres; tan just per al vostre Interès, com no disminuir el vostre Imperi i menysprear els vostres Encants. No deixeu que els vostres Pensaments estiguin totalment ocupats observant el respecte que se us paga, sinó una part d’ells almenys, ocupeu-los en estudiar com merèixer-los. I després de tot, recordeu que la Bondat és la més autèntica Grandesa; ésser sàvies per a vosaltres mateixes el més gran enginy, i aquesta Bellesa la més desitjable, doncs durarà fins l’eternitat.

LADIES,

[...] What a pity it is, that whilst your Beauty casts a lustre all around you, your Souls which are infinitely more bright and radiant (of which if you had but a clear Idea, as lovely as it is, and as much as you now value it, you wou’d then despise and neglect the mean Case that encloses it) shou’d be suffer’d to over-run with Weeds, lie fallow and neglected, unadorn’d with any Grace! Altho’ the Beauty of the mind is necessary to secure those Conquests which your Eyes have gain’d, and Time that mortal Enemy to handsome Faces, has no influence on a lovely Soul, but to better and improve it. For shame let’s abandon that Old, and therefore one wou’d think unfashionable employment of pursuing Butterflies and Trifles! No longer drudge on in the dull beaten road of Vanity and Folly, which so many have gone before us, but dare to break the enchanted Circle that custom has plac’d us in, and scorn the vulgar way of imitating all the Impertinences of our Neighbours. Let us learn to pride our selves in something more excellent than the invention of Fashion; And not entertain such a degrading thought of our own worth, as to imagine that our Souls were given us only for the service of our Bodies, and that the best improvement we can make of these, is to attract the Eyes of Men. We value them too much, and our selves too little, if we place any part of our desert in their Opinion; and don’t think our selves capable of Nobler Things than the pitiful Conquest of some worthless heart. She who has opportunities of making an interest in Heaven, of obtaining the love and admiration of GOD and Angels, is too prodigal of her Time, and injurious to her Charms, to throw them away on vain insignificant men. She need not make her self so cheap, as to descend to court their Applauses; for at the greater distance she keeps, and the more she is above them, the more effectually she secures their steem and wonder. Be so generous then, Ladies, as to do nothing unworthy of you; so true to your Interest, as not to lessen your Empire and depreciate your Charms. Let not your Thoughts be wholly busied in observing what respect is paid you, but a part of them at least, in studying to deserve it. And after all, remember that Goodness is the truest Greatness; to be wise for your selves the greatest Wit; and that Beauty the most desirable which will endure to eternity.