activitats
Resistencia antifranquista y espacio público. Barcelona, 1939-1977
Esta investigación aspira a reconstruir las formas que adoptó la lucha clandestina en Catalunya en contextos urbanos durante el periodo franquista, es decir las técnicas de ocultación que permitieron a los resistentes antifascistas preparar y llevar a cabo su actividad combativa en la ciudad, al abrigo de la vigilancia de la policía y sus colaboradores. La investigación consistirá en recoger testimonios personales y compilar documentos sobre las normas de seguridad que posibilitaban a los activistas antifranquistas pasar desapercibidos, las estrategias de disimulo que facilitaban una invisibilización de la que dependía su seguridad. La falta de observación de estos principios de secretismo y discreción podía implicar la detención, la tortura, incluso la muerte y, lo que podía ser incluso peor, la puesta en peligro de personas y redes sensato de resistencia. A la sombra de una vida cotidiana sobre manera controlada por los mecanismos de vigilancia policíaca y sometida a la fiscalización política e ideológica del régimen franquista, se desarrollaba un mundo paralelo de movimientos, encuentros y actuaciones la preparación y cuya ejecución pedía la máxima reserva. Conocer este universo secreto, su cultura-es decir sus formas de darse, las tecnologías que le eran propias-, como expresión histórica concreta de la tendencia de las ciudades a convertirse en escenarios privilegitats por la rebeldía, es el objetivo de esta investigación.
A voltes. Pels itineraris turístics de Barcelona (1908 – 2008)
El turisme és un fenomen sociològic d’extrema rellevància en les societats que contemporàniament han esdevingut les destinacions de grans agrupaments de persones deleroses de viatjar a marcs socials i físics distints dels quotidians. Catalunya en general, i d’una manera particular Barcelona, han experimentat un creixement més que impressionant quant a la recepció de turistes als darrers 15 anys. La història del turisme a Barcelona ve de lluny, però, d’abans i tot que el 1908 es fundés la Sociedad de Atracción de Forasteros. Els contextos polítics, econòmics, ideològics i socioculturals, les sinergies de tot tipus, les modes imperants, les tendències, els models de desenvolupament econòmic a escala local i global i les representacions de la ciutat han marcat aquest procés turístic de la ciutat. Al capdavall, el turista al carrer ha esdevingut un dels personatges quotidians del paisatge urbà al centre barceloní, tot encarnant un fenomen relacionat amb transformacions socials de tota mena –no sols econòmiques i urbanístiques– que tanmateix acull àrees inexplorades per les ciències socials. La recerca que es proposa té quatre objectius centrals: 1) Analitzar el procés històric del turisme a Barcelona des del 1908 fins a l’actualitat; 2) Dur a terme una relació documental (bibliogràfica, hemerogràfica, audiovisual) significativa de l’univers de pràctiques associades al turisme; 3) Investigar i analitzar els moviments regulars i excepcionals de grups de turistes que efectuïn una curta estada a la ciutat, no superior a quatre dies –i que ho facin a causa d’un seguit d’esdeveniments específics que s’hi celebren, o bé atrets per un ventall d’espais determinats–, a través de les seves ocupacions dels espais públics i semipúblics (s’han triat diversos tipus de successos i llocs que es detallen a les pàgines següents, en què es recullen a bastament les dimensions teòriques, històriques i metodològiques de la investigació), de la qual cosa en resultaran també una sèrie de mapes; i 4) Confrontar analíticament –mitjançant l’observació i el seguiment sobre el terreny, i la realització d’entrevistes– el seguit d’experiències i representacions de Barcelona per part dels turistes, d’aquells amb qui s’hi relacionen i de les institucions que en promouen el desenvolupament.
Follies d’anada i tornada. Aproximació etnohistòria al carnaval de Barcelona
Les utilitzacions espacials de l’àrea del Fòrum un cop conclòs l’esdeveniment. Ordenacions de l’espai públic per part de l’Administració i usos dels vianants.
L’obertura de les àrees immediatament confrontants a l’Edifici Fòrum i el Centre Internacional de Convencions de Barcelona donaren pas, a l’abril del 2005, a l’obertura de la gran esplanada del recinte i al Parc del Nord-est. A més de l’obertura de la resta del recinte (Port de Sant Adrià de Besòs i Parc dels Auditoris –al sud-est del recinte, a la banda costanera–), l’obertura prevista de la rambla de la Mina sobre el Port ha de provocar nous fluxos de vianants i nous usos que fins ara no s’han produït. Tot plegat coincideix plenament amb els terminis fixats per al desenvolupament de l’estudi per part de l’Institut Català d’Antropologia: s’aportarà un estudi sobre els usos de la totalitat del recinte per part de l’Administració i de la ciutadania a fi de determinar les lògiques de l’apropiació del Fòrum, entès com a espai públic, per part d’aquesta. És a dir, es tractava que del novembre del 2005 al setembre del 2006 es poguessin: 1) Establir les recurrències que organitzin els passants quant a transcursos i estancaments, en termes tant fusionals (aglomeracions en espais concrets) com moleculars (itineraris i aturades de passejants individuals). Això ha d’implicar: 2) Avaluar les actuacions urbanístiques ja finalitzades, sobre la base de la manera com els usuaris se n’apropien o les utilitzen a la pràctica, i de les seves demandes o vivències concretes. La qual cosa, al seu torn, comprèn: 3) Estudiar les mobilitats quotidianes dels vianants, tant pel que fa a les seves regularitats com a les conductes que impliquin una certa desobediència o indiferència respecte a les senyalitzacions i la normativització dels usos de l’espai i del mobiliari establerts. La qual cosa ha de dur a l’anàlisi de: 4) La relació amb les noves vies de trànsit de passants obertes cap a l’entorn immediat del recinte: especialment, anàlisi dels cursos d’entrada i de sortida de l’espai des del vessant sud-est (banda costanera immediata a la Depuradora) i des del vessant nord (extrem superior del Parc del Nord-est). A partir d’aquests quatre eixos centrals es pretenia establir un apropament respecte als fluxos d’usuaris de les diverses zones del Fòrum, i dels ritmes de fluxos –en termes d’oscil·lacions– en funció de les hores, el dia de la setmana i les condicions climatològiques. Així s’esbrinaran els tipus de cursos generats pels vianants mateixos, i les seves actituds i conductes respecte al mobiliari instal·lat i les senyalitzacions de pas o d’ús de l’espai establertes per enregistrar els comportaments d’aglomeracions humanes i la seva excepcionalitat, espontaneïtat o voluntarietat, inserits en la pràctica dinàmica de l’espai. Partint del tipus d’observacions no obstrusives sobre el terreny plantejades, observant-hi la distribució del mobiliari, senyals, comerços estables i altres tipus d’elements formals permanents, i, així mateix, la presència dels components habituals del nínxol analitzat (venedors ambulants, empleats públics, vianants assidus…) a fi de classificar la relació entre determinats usos i la seva adscripció a tipologitzacions categorials literals com ara les relacionades amb l’edat, el gènere, l’aspecte, etc. Igualment, es determinarien els pols d’atracció i estacionament principals i els itineraris de mera travessia del recinte, si n’hi ha que es donin exclusivament en aquest sentit (jubilats i/o joves sols o en grup, famílies, infants, skaters, ciclistes, parelles, propietaris de gossos amb els gossos mateixos, etc.), a més de l’enregistrament d’incidents, accidents de qualsevol tipus, successos i anècdotes. En converses semiprovocades s’assoliria bàsicament el coneixement de la procedència del vianant i les raons dels seus usos de l’espai. Finalment, se suggeririen les adequacions avinents entre el sistema de senyalitzacions i de mobiliari instal·lat al recinte i els usos i els usos que els vianants en facin, en funció de les seves necessitats.