13-07-2023
Contaminació plàstica: alguns llacs estan més afectats que els oceans
En alguns casos, les concentracions de plàstics i microplàstics en ambients d'aigua dolça són més altes que les que es troben a les zones oceàniques. Així ho ha revelat un estudi internacional liderat per Milan-Bicocca, publicat a Nature amb la participació de Zeynep Ersoy del grup FEHM , de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) i de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona.
Barcelona, 12 de juliol de 2023 – Fragments de residus plàstics, fibres del rentat de roba i residus d'envasos. Els plàstics i els microplàstics han envaït llacs i embassaments a escala mundial. La contaminació causada per aquestes runes afecta fins i tot els llocs més remots, on l'impacte humà és mínim. A més, per primera vegada sembla que en alguns casos les concentracions de plàstic que es troben en ambients d'aigua dolça són superiors a les que es troben a les illes de plàstic de l'oceà, les anomenades "pegats d'escombraries".
Barcelona, 12 de juliol de 2023 – Fragments de residus plàstics, fibres del rentat de roba i residus d'envasos. Els plàstics i els microplàstics han envaït llacs i embassaments a escala mundial. La contaminació causada per aquestes runes afecta fins i tot els llocs més remots, on l'impacte humà és mínim. A més, per primera vegada sembla que en alguns casos les concentracions de plàstic que es troben en ambients d'aigua dolça són superiors a les que es troben a les illes de plàstic de l'oceà, les anomenades "pegats d'escombraries".
Sobre els factors que provoquen aquesta contaminació en posa llum l'estudi liderat per la jove investigadora Veronica Nava, sota la supervisió de la professora Barbara Leoni, coordinadora de l'Inland: Grup de recerca en Ecologia i Gestió de l'Aigua, que s'ocupa dels llacs i rius del Departament de Ciències de la Terra i del Medi Ambient de la Universitat de Milà-Bicocca. La investigació s’ha publicat a la revista científica Nature sota el títol 'Plastic debris in lakes and reservoirs' (DOI:10.1038/s41586-023-06168-4).
El projecte ha comptat amb la participació de 79 investigadors pertanyents a la Xarxa d'Observatori Ecològic Global de Llacs (GLEON), actiu en la investigació científica a escala mundial sobre processos i fenòmens que es produeixen en ambients d'aigua dolça. Entre elles hi ha la doctora Zeynep Ersoy, investigadora postdoctoral del FEHM-Lab (Ecologia, hidrologia i gestió de l'aigua dolça), la Universitat de Barcelona i l'Institut de Recerca en Biodiversitat. Zeynep és una ecòloga aquàtica que centra la seva investigació en la comprensió de la resposta de les xarxes tròfiques aquàtiques a la crisi climàtica global i altres pertorbacions ambientals com l'eutrofització, la salinització i la sequera, utilitzant enfocaments que van des d'experiments amb mesocosmes fins al seguiment de la biodiversitat per investigar les interaccions tròfiques, la transferència d'energia, el funcionament dels ecosistemes i la salut. Gràcies al seu treball amb aquest grup de científics, es va poder prendre mostres d'aigua superficial, mitjançant xarxes de plàncton, de 38 llacs situats en 23 països diferents, repartits per 6 continents, que representen diferents condicions ambientals.
Les mostres recollides van arribar després a la Universitat de Milà-Bicocca, on van ser analitzades al laboratori dirigit per la professora Maria Luce Frezzotti, que va poder confirmar, amb una precisió extrema, la composició polimèrica dels microplàstics, destacant la presència sobretot de polièster, polipropilè i polietilè.
Entre els llacs on s'ha identificat la contaminació més alta per residus plàstics hi ha algunes de les principals fonts d'aigua potable per a les poblacions locals, com ara els llacs Maggiore (IT), Lugano (CH-IT), Tahoe (EUA) i Neagh (Regne Unit). , que també són fonamentals per a les seves respectives economies recreatives.
La contaminació per plàstic té efectes nocius sobre els organismes aquàtics i el funcionament de l'ecosistema a més d'afectar negativament l'ús de l'aigua potable. "El plàstic que s'acumula a la superfície dels sistemes aquàtics", explica Veronica Nava, "pot afavorir l'alliberament de metà i altres gasos d'efecte hivernacle. Els plàstics poden arribar més enllà de la hidrosfera i interactuar amb l'atmosfera, la biosfera i la litosfera, afectant potencialment els cicles biogeoquímics, és a dir, la circulació entre els diferents compartiments de la terra d'elements químics que passen de la matèria viva a la matèria inorgànica mitjançant transformacions i reaccions químiques, a través de mecanismes que encara s'han d'entendre i que requereixen una avaluació holística de la contaminació plàstica en sistemes lèntics".
Atesa la concentració relativament alta de microplàstics als llacs i grans embassaments, aquests ambients es poden considerar “sentinelles de la contaminació”, ja que actuen com a col·lectors i integradors de diverses fonts de plàstics dels embassaments i de l'atmosfera. "A més, aquests entorns poden retenir, modificar i transportar restes de plàstic a través de les conques hidrogràfiques fins als oceans. “Aquests resultats”, conclou Barbara Leoni, “mostran l'escala global de la contaminació per plàstics: cap llac, ni tan sols els més allunyats de l'activitat antropogènica, es pot considerar veritablement veritable: això ens hauria d'incitar a revisar les estratègies de reducció de la contaminació i els processos de gestió de residus".
Font: University of Milan-Bicocca Press Office
Maria Antonietta Izzinosa 02 6448 6076 – 338 694 0206
Veronica D’Uva 02 6448 6373 – 335 1685364
ufficio.stampa@unimib.it
Maria Antonietta Izzinosa 02 6448 6076 – 338 694 0206
Veronica D’Uva 02 6448 6373 – 335 1685364
ufficio.stampa@unimib.it