13-12-2017
Descoberta la primera paparra que xuclava la sang als dinosaures fa cent milions d’anys
Fa uns cent milions d’anys, les paparres ja xuclaven la sang als dinosaures teròpodes per poder nodrir-se. Així es desprèn d’un article publicat a la revista Nature Communications signat per un equip internacional en el qual participa Xavier Delclòs, professor de la Facultat de Ciències de la Terra i de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la Universitat de Barcelona. El treball revela la primera evidència directa de la relació de parasitisme entre àcars i dinosaures amb plomes, alguns dels quals van evolucionar cap al llinatge de les aus modernes a finals del Cretaci.
El nou treball es basa en unes peces d’ambre birmà del Cretaci que mostren una finestra oberta per apropar-se al món dels dinosaures amb plomes. En el treball, els experts analitzen una peça d’ambre birmà del Cretaci que contenia una paparra fòssil —un exemplar de Cornupalpatum burmanicum, una espècie extingida— enganxada a la ploma d’un dinosaure teròpode.
«Aquesta descoberta és molt significativa perquè és molt difícil trobar fòssils de paràsits xucladors de sang en associació directa amb les restes del seu hoste. A més, aquest espècimen de paràsit hematòfag és el més antic conegut fins ara de la relació de parasitisme entre artròpodes i vertebrats», explica el professor Xavier Delclòs (UB-IRBio). També signen l’article Enrique Peñalver (Institut Geològic i Miner d’Espanya, IGME), Ricardo Pérez de la Fuente (Universitat d’Oxford, Regne Unit), David Grimaldi (Museu Americà d’Història Natural, Estats Units), Antonio Trillo (Universitat Complutense de Madrid) i David Peris (Universitat Jaume I, UJI), entre altres experts.
Les paparres són paràsits que xuclen la sang, i poden afectar la salut dels éssers humans, el bestiar, els animals domèstics i la fauna silvestre. «No obstant això —explica Enrique Peñalver (IGME), autor principal del treball—, fins a l’actualitat no hi havia evidència científica sobre el seu rol al llarg de l’evolució». La curta vida de la complexa molècula d’ADN, a més, ha fet impossible la recuperació del material genètic del dinosaure, una sofisticada tècnica que ha inspirat pel·lícules d’èxit per recuperar els grans protagonistes de l’era secundària a la Terra.
Més informació
El nou treball es basa en unes peces d’ambre birmà del Cretaci que mostren una finestra oberta per apropar-se al món dels dinosaures amb plomes. En el treball, els experts analitzen una peça d’ambre birmà del Cretaci que contenia una paparra fòssil —un exemplar de Cornupalpatum burmanicum, una espècie extingida— enganxada a la ploma d’un dinosaure teròpode.
«Aquesta descoberta és molt significativa perquè és molt difícil trobar fòssils de paràsits xucladors de sang en associació directa amb les restes del seu hoste. A més, aquest espècimen de paràsit hematòfag és el més antic conegut fins ara de la relació de parasitisme entre artròpodes i vertebrats», explica el professor Xavier Delclòs (UB-IRBio). També signen l’article Enrique Peñalver (Institut Geològic i Miner d’Espanya, IGME), Ricardo Pérez de la Fuente (Universitat d’Oxford, Regne Unit), David Grimaldi (Museu Americà d’Història Natural, Estats Units), Antonio Trillo (Universitat Complutense de Madrid) i David Peris (Universitat Jaume I, UJI), entre altres experts.
Les paparres són paràsits que xuclen la sang, i poden afectar la salut dels éssers humans, el bestiar, els animals domèstics i la fauna silvestre. «No obstant això —explica Enrique Peñalver (IGME), autor principal del treball—, fins a l’actualitat no hi havia evidència científica sobre el seu rol al llarg de l’evolució». La curta vida de la complexa molècula d’ADN, a més, ha fet impossible la recuperació del material genètic del dinosaure, una sofisticada tècnica que ha inspirat pel·lícules d’èxit per recuperar els grans protagonistes de l’era secundària a la Terra.
Més informació