D'inicis esperançadors a preocupacions persistents: avaluar l'impacte de la COP28 en el clima i la biodiversitat

La COP28 va començar amb un objectiu esperançador i ambiciós: centrar-se en l'Acord de París i l'objectiu dels +1,5 °C, malgrat un clima de poques esperances. El recordatori de l'Acord de París era prometedor, ja que la conferència del 2015 va ser una COP històrica per a la seva ambició, tot i que també va ser la que els Estats Units va descartar el 2017. 

Pel que fa a la biodiversitat, l’enfocament va ser compartit per la UICN, expressant demandes específiques i ambicioses. La UICN va exigir una “eliminació ràpida i equitativa dels combustibles fòssils i els subsidis als combustibles fòssils” alhora que s'aborda “la crisi de pèrdua de biodiversitat d'una manera integrada i sinèrgica”. Per a la Unió de la Conservació era primordial “reforçar els vincles entre les crisis climàtiques i de biodiversitat en les decisions de la COP 28”. Al costat d'aquestes preocupacions, la UICN va subratllar la necessitat de tenir en compte “els drets dels més vulnerables, en particular dels pobles indígenes, de les dones i dels joves” i va esmentar una visió cap al canvi sistèmic: un conjunt de demandes compartides pel CDB. 

En termes de demandes socials, la declaració conjunta d'obertura va començar amb el següent compromís: “Reconeixent la naturalesa global de l'emergència climàtica i els seus impactes diferents en comunitats i societats, volem subratllar la importància crucial d'un entorn inclusiu, transparent i respectuós perquè tots els participants participin en el procés de la COP”. 

Tots aquests elements preveien uns resultats sense precedents per una COP i, de fet, s’han aconseguit èxits històrics. Per primera vegada, es va fer un acord global “per allunyar-se dels combustibles fòssils”. Aquesta victòria pot semblar poc important, però és la primera vegada que s'identifica i s'inclou amb tanta precisió en l'“equilibri mundial” (o “Global stocktake”) des de l'Acord de París. El document té com a objectiu recopilar i avaluar el progrés col·lectiu realitzat pels països en l'assoliment dels objectius acordats i per sobre de tot, la promesa final que va posar l’accent en una ràpida transició dels combustibles fòssils. Aquesta transició passarà sobretot per una “triplicació de les capacitats d'energies renovables i una duplicació de l'eficiència energètica l'any 2030”. Això s'ha de fer tenint en compte la difícil tasca d'una “transició justa” on s'ha d'evitar la pobresa energètica i l'extractivisme despietat.  

El segon dia es va aconseguir un altre pas clau per a la justícia climàtica: un nou acord sobre la implantació d'un fons destinat a fer front als costos associats a les pèrdues i danys (“Loss and damage”) causats pel canvi climàtic. Això és especialment important per als països històricament baixos en emissions però econòmicament més vulnerables. 

Després de la cimera de la biodiversitat de la COP15 del desembre de 2022, les converses sobre el clima centrades en el vincle amb la pèrdua de biodiversitat van ser primordials. La cimera de la biodiversitat va viure l'establiment del innovador marc mundial de biodiversitat de Kunming-Montreal (GBF). Així, “la COP28 va acollir un nombre sense precedents d'esdeveniments d'alt nivell sobre els vincles entre el canvi climàtic i la pèrdua de la natura”. 

Durant aquests esdeveniments, la presidència de la COP28 dels Emirats Àrabs Units i la presidència de la COP15 de la Xina van sorprendre la comunitat internacional amb una declaració conjunta pionera sobre el clima, la natura i les persones, comprometent-se a la coherència entre els compromisos climàtics nacionals (NDC) i els plans nacionals de naturalesa sobre biodiversitat (NBSAP). Això va ser seguit per un anunci imprevist per la Xina d'unir-se a la Coalició d'Alta Ambició per a la Natura i les Persones (HACN&P) el 10 de desembre, Dia de la Natura. 

Malgrat aquests èxits, una pedra a la sabata genera preocupació: l'acord no preveu una eliminació gradual dels combustibles fòssils que permeti mantenir-se per sota del llindar dels +1,5 °C acordat a la COP21 de París. En lloc d'això, utilitza els termes “transició fora” i “zero net per al 2050”. Això va ser rebut com una bretxa incremental que permetria continuar l'ús i l'extracció de combustibles fòssils durant un gran període. 

De fet, el document de tancament presenta una clàusula sobre “combustibles de transició”. Per la comunitat internacional, això alimenta la preocupació de fomentar mètodes de transició insegurs: captura i emmagatzematge de carboni, nuclears i “combustibles de baixes emissions”. El risc que s'hi assenyala és que aquesta clàusula podria permetre l'expansió contínua dels projectes de carbó, petroli i gas. Això, va provocar sentiments contradictoris al voltant de l'acord, així com la sensació que encara queda una gran distància per recórrer, donada la reduïda finestra d'oportunitat. De la mateixa manera, passa amb el tema de Pèrdues i danys (Loss and damage), que prometia un acord esperançador, però, no té el finançament adequat. Aquest també és el cas de les finances per donar suport a l'eliminació gradual dels combustibles fòssils, no hi ha un conjunt concret de mesures equitatives on els països més rics i contaminants històrics puguin eliminar el seu ús més ràpidament. 

El més important és que les conclusions de la COP28, l'esdeveniment mundial més gran sobre el canvi climàtic, continuen sent no vinculants i es basen en les propostes voluntàries dels països. Tot i que els països que van signar l'Acord de París estan legalment obligats a “mantenir l'augment de la temperatura global a “molt per sota” de 2 °C, mentre “persegueixen els esforços” per limitar l’escalfament a 1,5 °C”, el camí cap a aquests objectius continua sent “no-vinculant”. Per assolir aquests objectius, les promeses polítiques anunciades a la COP28 són objectius nacionals no vinculants, això explica la por, per part de la societat civil internacional a què s’incloguin falses solucions a les contribucions determinades a nivell nacional (NDC). 

Finalment, en aquests diàlegs s'oblida sovint la biodiversitat, excepte pel que fa al concepte de crèdits de biodiversitat tal com s’analitza en aquest article l'Institut de Desenvolupament Sostenible i Relacions Internacionals (IDDRI). En aquest article trobem l'exemple de la desforestació: centrar-se en tecnologies defectuoses com la captura de carboni no reconeix les necessitats dels països per fer front a la desforestació tropical. La desforestació tropical per si sola representa “la principal font d'emissions anuals de canvi d'ús del sòl, i un important motor de la pèrdua de biodiversitat”. 

En conclusió, la COP28 va començar amb optimisme, aconseguint fites històriques com ara un compromís global d'abandonar els combustibles fòssils i abordar els costos de pèrdues i danys. L'acte va posar èmfasi en el vincle crucial entre el canvi climàtic i la pèrdua de biodiversitat, marcat per declaracions conjuntes i compromisos sense precedents de nacions clau. No obstant això, les preocupacions perduren. L'acord no té un pla clar d'eliminació dels combustibles fòssils i les llacunes al voltant dels “combustibles de transició” provoquen sentiments contradictoris. La comprensió del llarg camí per assolir els ambiciosos objectius de l'Acord de París, i els reptes d’un compromís financer i vinculant encara està per resoldre. 

Per ampliar la mirada: 

• Resum de l'acció climàtica mundial a la COP 28. Aquest document-resum proporciona una visió general dels resultats clau de l'acció climàtica global a través dels quatre pilars establerts per la Presidència de la COP 28: i) accelerar una transició energètica justa, ordenada i equitativa; ii) arreglar el finançament climàtic; iii) centrar-se en les persones, les vides i els mitjans de vida; i iv) recolzar-ho tot amb plena inclusió. 

• COP28: resultats clau acordats a les converses sobre el clima de l'ONU a Dubai Gairebé tots els països del món han acceptat la “transició dels combustibles fòssils” -el principal motor del canvi climàtic- a la cimera del clima de la COP28 a Dubai. 

• Millorar l'alineació de la biodiversitat i l'acció climàtica a la COP28 i més enllà La Presidència dels Emirats Àrabs Units ha posat èmfasi en la “Natura” per a la COP28, amb una varietat d'esdeveniments i anuncis d'alt nivell. Aquest enfocament segueix l'impuls creixent de la biodiversitat i els ecosistemes dins de les negociacions sobre el clima. No obstant això, hi ha reptes per respondre veritablement a l'imperatiu científic de protegir i restaurar els ecosistemes i la biodiversitat alhora que es persegueix una reducció brusca, ràpida i sostinguda d'emissions de gasos d'efecte hivernacle, sense les quals els objectius de l'Acord de París i el Marc Global de Biodiversitat de Kunming-Montreal (KMGBF) estar compromesa.