El període reproductor d’algunes aus marines àrtiques s’avança a causa de l’escalfament global
El període reproductiu d’algunes aus marines de diferents regions de l’Àrtic s’avança com a conseqüència de l’augment de temperatures provocat pel canvi climàtic. Així es desprèn d’un article científic publicat a la revista Global Change Biology, que té com un dels autors principals l’expert Francisco Ramírez, de la Facultat de Biologia i de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la Universitat de Barcelona.
Segons l’estudi, les aus marines que s’alimenten a les aigües superficials del Pacífic nord són les que més anticipen el període reproductor: uns deu dies en els darrers trenta-cinc anys. Això és degut a l’increment de la temperatura de l’oceà i a l’inici del desgel, que són els signes de l’inici de la primavera a l’Àrtic.
El treball, centrat en l’estudi de vint-i-nou espècies d’aus àrtiques de trenta-sis ubicacions diferents, té com a primer autor Sébastien Descamps, de l’Institut Polar Norueg a Tromsø (Noruega). En l’estudi hi han participat equips d’investigadors de diverses institucions i centres de recerca de Noruega, Espanya, el Canadà, França i els Estats Units.
Quan s’avança la primavera a l’Àrtic
L’Àrtic és una de les regions més sensibles als efectes del canvi global al planeta. La pèrdua de masses de gel i l’escalfament progressiu —superior a la mitjana global— estan alterant de manera profunda l’estructura i el funcionament dels ecosistemes àrtics.
«Els sistemes polars es troben entre els més amenaçats del món. Això està provocant canvis substancials en les condicions ambientals que influeixen en la supervivència dels organismes que habiten en latituds extremes. Les aus, i en especial les aus marines, representen un dels grups taxonòmics més amenaçats avui en dia pels efectes de l’escalfament global i per l’impacte d’activitats humanes com la pesca», detalla Francisco Ramírez, membre del Departament de Biologia Animal, Ecologia i Ciències Ambientals.
A les regions àrtiques, el període de temps amb condicions òptimes per a la reproducció de les aus marines és molt reduït. El nou treball se centra en l’estudi de la resposta fenològica de les aus marines, i més en concret, en la relació entre els factors climàtics i el cicle reproductor en aquests ocells de latituds extremes.
Un temps molt limitat per reproduir-se amb èxit
«Les aus marines àrtiques només es reprodueixen en un moment concret de la primavera, quan les condicions de llum, temperatura i disponibilitat d’aliment són les millors. Ara bé, aquesta finestra temporal amb condicions òptimes dura ben poc, i si els organismes no són capaços d’adaptar-s’hi poden fracassar en l’intent per reproduir-se», destaca Francisco Ramírez, que és l’únic investigador de tot l’Estat que ha participat en aquest treball internacional.
L’escalfament global està provocant que els períodes òptims per a la reproducció de les aus marines àrtiques s’avancin en el temps. Com a conseqüència, en les aus marines també s’anticipa el període reproductor, com una manera d’adaptar-se —amb més o menys èxit— als canvis ambientals d’aquesta primavera avançada. No obstant això, les poblacions d’aus marines no mostren un patró de canvis homogeni quan s’estudia aquest fenomen. Les del Pacífic nord són les que registren un avançament temporal més acusat en el període reproductor, apunten els autors.
L’ecologia i les estratègies d’alimentació de cada espècie també podrien influir en la capacitat de resposta de les aus marines al desafiament climàtic. Les aus en què més s’avança la fase reproductora capturen l’aliment a les aigües superficials, com ara el paràsit cuallard (Stercorarius longicaudus), la gavineta beccurta (Rissa brevirostris), la gavineta de tres dits (Rissa tridactyla), el gavinot hiperbori (Larus hyperboreus), el xatrac àrtic (Sterna paradisaea), l’ocell de tempesta boreal (Oceanodroma leucorhoa) o el fulmar boreal (Fulmarus glacialis).
En les espècies que bussegen per capturar les preses, els canvis en el període reproductor semblen menors, i aquest seria el cas del fraret atlàntic (Fratercula arctica), el fraret rinoceront (Cerorhinca monocerata), el fraret crestat (Fratercula cirrhata), el fraret banyut (Fratercula corniculata) o el gavotí emplomallat (Aethia cristatella).
El desafiament de sobreviure davant la crisi climàtica
L’escalfament global provocat per l’activitat humana està afectant els organismes de maneres molt variades i, sovint, desconegudes. Però no totes les evidències apunten en el mateix sentit. A vegades trobem resultats o evidències que podrien semblar contradictòries.
«Això només pot voler dir que encara ens queda moltíssim per saber sobre com les espècies responen als canvis ambientals que s’estan produint i quines són les conseqüències d’aquestes respostes. Per tant, ens hem de prendre molt seriosament els canvis ambientals que estan patint els ecosistemes naturals en general, i els ecosistemes àrtics en particular», apunta Francisco Ramírez.
En aquest context de canvi, no tots els éssers vius poden respondre d’una manera similar a canvis ambientals derivats de l’escalfament global. Algunes espècies es desplacen cap a latituds o altituds superiors a mesura que la temperatura augmenta, d’altres alteren la dieta en resposta als canvis en l’abundància i disponibilitat d’aliment. Fins i tot hi ha espècies en què no s’ha detectat cap tipus de resposta, però al capdavall tots aquests comportaments poden influir en les dinàmiques poblacionals de cada espècie i en el conjunt dels ecosistemes naturals.
Algunes de les espècies estudiades en el treball —com la gavineta beccurta, el fraret atlàntic o l’ocell de tempesta boreal— estan catalogades com a espècies vulnerables en la Llista vermella d’espècies amenaçades de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN). «En el cas de les aus àrtiques, els canvis que observem poden tenir greus conseqüències per a les poblacions, especialment si considerem les espècies amb una menor capacitat d’adaptació als canvis ambientals provocats per l’escalfament global», alerta Ramírez.
El valors dels estudis temporals a llarg termini en ecologia
El treball es basa en la revisió de registres i treballs sobre seguiment d’espècies en el medi natural duts a terme durant els darrers trenta-cinc anys. Els estudis a llarg termini i la disponibilitat de dades històriques —ambientals i biològiques— resulten fonamentals per poder avaluar les respostes dels organismes davant els canvis ambientals. «Només amb un coneixement profund d’aquestes respostes i de les seves implicacions en els ecosistemes naturals podrem arribar a inferir les conseqüències d’un canvi climàtic, que és un fet, sobre el medi natural, i actuar en conseqüència si pretenem conservar la biodiversitat», apunta Ramírez.
«No obstant això, el nostre sistema d’investigació està focalitzat estrictament en el curt termini i penalitza enormement aquells projectes de recerca que exigeixen acumular dades durant llargues sèries de temps. Per això, les bases de dades com les que hem fet servir en aquest treball internacional són summament escasses i, per tant, tenen un gran valor científic», conclou l’investigador.
A les regions àrtiques, el període de temps amb condicions òptimes per a la reproducció de les aus marines és molt reduït. Foto: Sébastien Descamps
Les aus marines que s’alimenten a les aigües superficials del Pacífic nord són les que més anticipen el període reproductor. Foto: Sébastien Descamps
El treball se centra en l’estudi de vint-i-nou espècies d’aus àrtiques de trenta-sis ubicacions diferents.
Les conclusions es basen en la revisió de registres i treballs sobre seguiment d’espècies en el medi natural duts a terme durant els darrers trenta-cinc anys. Foto: Sébastien Descamps