El top 10 d’articles de la revista PNAS destaca un treball amb participació d’experts de la Facultat de Ciències de la Terra i de l’IRBio
El rànquing dels 10 articles amb més impacte científic i mediàtic publicats a la revista Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS) el 2023 ha destacat un treball en què participen experts de la Facultat de Ciències de la Terra i de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la Universitat de Barcelona. L’article, de títol «Symbiosis between Cretaceous dinosaurs and feather-feeding beetles», es va publicar l’abril de 2023 i té com a coautors els experts Xavier Delclòs i Sergio Álvarez-Parra, del Departament de Dinàmica de la Terra i de l’Oceà i de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la UB.
Una relació de simbiosi entre escarabats i dinosaures fa uns 150 milions d’anys
Les conclusions del treball indicaven que els escarabats s'alimentaven de les plomes dels dinosaures fa uns 105 milions d'anys. L’estudi, basat en l’anàlisi de nous fragments d'ambre de la localitat de Sant Just (Terol) i El Soplao (Cantàbria), revela per primer cop la relació simbiòtica entre dinosaures i escarabats dermèstids. Aquests coleòpters se solen trobar en nius d'aus i mamífers -on s’acumulen les plomes, els cabells o les restes de la pell- i tenen un paper clau en el reciclatge de la matèria orgànica en el medi natural.
Els fragments d'ambre analitzats contenien mudes de larves dels avantpassats d'escarabats dermèstids entre les estructures filamentoses de les plomes de dinosaures cretacis. Gràcies a l'excepcional conservació que permet l'ambre, l'estudi ha revelat aquesta relació simbiòtica que ja existia entre els escarabats i els dinosaures ja fa uns 105 milions d'anys.
Les plomes conservades amb les restes de larves d'escarabat pertanyien a un dinosaure teròpode desconegut avià o no avià, ja que ambdós tipus de teròpodes van viure durant el Cretaci inferior i compartien tipus de plomes sovint indistingibles. Les plomes estudiades no pertanyien a aus modernes, ja que aquest grup va aparèixer uns 30 milions d'anys més tard en el registre fòssil, durant el Cretaci superior.
El treball té com a primers autors Enrique Peñalver (Institut Geològic i Miner d’Espanya, IGME) i Ricardo Pérez-de la Fuente (exmembre de la UB i ara Museu d’Història Natural de la Universitat d’Oxford, Regne Unit). També hi participen equips del Museu Americà d’Història Natural i el Museu d'Història Natural del Comtat de Los Angeles (Estats Units), l’Institut d’Investigació Senckenberg (Alemanya), l’Institut Botànic de Barcelona CSIC-Ajuntament de Barcelona, i altres institucions del país com ara la Reial Acadèmia Espanyola de Ciències Exactes, Físiques i Naturals, la Universitat Autònoma de Madrid i el Parc de les Ciències de Granada.
Imatge: CN-IGME/CSIC