Utilitzem galetes pròpies i de tercers per oferir els nostres serveis i recollir dades estadístiques. Continuar navegant implica la seva acceptació. Més informació

Acceptar
Tornar
07-01-2019

Els patògens dispersats pels humans en latituds polars amenacen la fauna antàrtica

Un equip d'investigadors de l'Institut de Recerca de la Biodiversitat de la UB (IRBio) i del Centre de Recerca en Sanitat Animal (IRTA-CReSA) alerta que cada vegada és més fàcil introduir agents infecciosos d'origen humà en regions remotes de l'Hemisferi Sud del planeta. A través d'un estudi publicat a Science of The Total Environment, els experts han detectat bacteris intestinals infecciosos d'origen humà en aus marines dels ecosistemes de l'Antàrtida. El fet d'haver trobat aquests patògens humans en llocs remots del Sud del planeta suggereix que altres agents infecciosos més perillosos també podrien ser introduïts igual, alguns amb conseqüències més greus per a la fauna.
El nou estudi, que va detectar bacteris d'humans del gènere Salmonella i Campylobacter en aus marines antàrtiques i subantàrtiques, revela la fragilitat dels ecosistemes polars i adverteix sobre el risc de morts massives i extincions de poblacions de fauna local a causa de patògens.

Zoonosi inversa: quan l'espècie humana infecta a altres éssers vius

Exploradors, baleners, científics i, darrerament, turistes, són exemples de col·lectius humans que es van traslladar a les regions més llunyanes del planeta. Alguns estudis han afirmat durant anys que hi va haver casos de zoonosis inversa, és a dir, infeccions que els humans causen a altres éssers vius. Malgrat alguns signes anteriors, els estudis científics sobre agents zoonòtics en les àrees antàrtica i subantártica s'han fragmentat. Per tant, l'evidència s'estén i no és completament convincent en aquest camp.

El nou treball estudia la transmissió potencial de bacteris d'humans a poblacions d'aus marines en quatre àrees dels ecosistemes antàrtic i subantártic. "La cronologia i les vies potencials per a les zoonosis inverses en aquests ecosistemes són complexes i difícils d'estudiar, però sembla que poden estar clarament relacionades amb la proximitat de la fauna a les àrees habitades i la presència d'estacions d'investigació", diu el professor Jacob González-Solís, del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la UB i IRBio.

Més informació (CRESA-IRTA)

Marta Cerdà-Cuéllar, Elisabet Moré, Teresa Ayats, Mònica Aguilera, Sara Muñoz-González, Noelia Antilles, Peter G. Ryan, Jacob González-Solís. Do humans spread zoonotic entèric bacteri in Antarctica? Science of The Total Environment, 2019; 654: 190 DOI: 10.1016 / j.scitotenv.2018.10.272

Foto: Jacob Gonzàlez-Solís (UB-IRBio)